No te'n perdis ni una
Cultura 11/11/2022

No te'n perdis ni una

Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve

3 min
Concert de Sant Cecília

La setmana que comença, amb Clàudia Darder

Passaré pel museu d’Es Baluard de Palma per veure l’exposició de Daniel García Andújar Patent de Cors. És una intervenció artística per reflexionar sobre la Mediterrània com a mar de viatges, de diàspores i de migracions. Amb mites grecoromans, es fa una revisió d’històries contemporànies. M’interessa especialment la història de Deseado Mercadal (Maó, 1911-2000). L’escriptor i periodista menorquí va haver de fugir durant la Guerra Civil i no pogué tornar a la seva illa fins al 1965. Tenc ganes de veure la vídeocreació de Posidó engabiat i damunt una barca, solcant les aigües de les Balears. Fins dia 22 de gener del 2023.

Esperaré el darrer lliurament del podcast Sala 3 del teatre Principal de Palma, del periodista Joan Cabot i la musicòloga Júlia Mèrida. Hi combinen teatre i lírica, en un projecte tan innovador com interessant. I com que de tots els que han fet fins ara n’he passat un guster, esper amb candeletes la proposta que ens faran arribar aquesta propera setmana.

Rellegiré Els jugadors de whist, obra de Vicenç Pagès Jordà, mort de manera prematura l’agost passat. El seu protagonista, Jordi Recasens, està en plena crisi dels 40, mentre fa feina de fotògraf de noces i viu al garatge de ca seva.

Ballaré com una boieta a Portocristo en el concert d’Els Pets. La seva actuació, a la plaça del Sol i la Lluna, tanca la campanya de polseres literàries ‘És per lluir-la’, del Servei Lingüístic de Manacor. Esper trobar-hi gent guapa i aguda. Dia 18 de novembre a les 20 hores.

Assistiré a la xerrada Bertsolaris i glosadores: dones que fan gloses. És un dels actes inclosos al programa de la Setmana de la Cultura Popular i Tradicional 2022 de Palma. És una taula redona per donar a conèixer de primera mà el paper de les dones en la recuperació i la vitalització de la poesia oral improvisada al País Basc i a Mallorca. Hi haurà un combat de glosa amb improvisadores d’una banda i l’altra. Dimarts, 15 de novembre, a les 20 h a Can Alcover.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Veuré a l’Auditori de Manacor Solo llamé para decirte que te amo, una producció argentina, escrita i dirigida per Nelson Valente que conta la història d’una dona que viu amb la mare, la germana, els seus dos fills bessons i l’al·lota d’un d’ells. Una història embolicada de comèdia i farcida d’una tragèdia molt quotidiana i universal. Tant, que no serà difícil trobar situacions i circumstàncies que segur que reconeixerem i fins i tot potser n’haurem viscut algunes de molt similars. Un mirall on mirar-nos i avergonyir-nos de nosalltres mateixos. Diumenge, 13 de novembre, a les 18.30 h.

Aniré al CineCiutat o Sala Augusta a veure la darrera pel·lícula d’Alejandro G. Iñarritu, Bardo, falsa crònica d’unes quantes veritats, del director d’Amores perros, de Birdman, de 21 gramos, de Babel… Un bon ramell de millors raons per no perdre’s cap de les seves històries. Bardo és un viatge al passat, el seu passat mexicà, que d’alguna manera la converteix en autobiogràfica.

Tornaré al Teatre del Mar, on Miquel Mas Fiol, amb Càndid o l’optimisme, interpretada per Lluis Oliver, ens ofereix tot un seguit de reflexions sobre els tòpics reforços positius, sobre el fals optimisme o sobre la perversió del món de l’entreteniment, entre altres coses. Dir que es tracta d’un espectacle irreverent amb una criatura de MMF és una redundància. Divendres, 18 de novembre, a les 20.30 h.

Arribaré fins al teatre Principal de Ciutat per veure Joy Speed o com Lluki Portas es fa acompanyar pel seu pare, Kake Portas, damunt l’escenari, on mitjançant algunes cançons interpretades en directe dibuixaran un absurd calidoscopi molt contemporani. Dijous, 17 de novembre, a les 19 hores.

Escoltaré la Capella de la Seu al seu cau catedralici, dirigida per Joan Company, on tindrà lloc el Concert de Sant Cecília, el qual iniciaran amb Ave Regina Coelorum, una composició del primer mestre de la capella, Pau Villalonga. A continuació, el Miserere, de Gregorio Allegri, per a dos cors i solista, o dues peces, una de Bruckner, per a orgue i trombons i l’altra de Josu Elberdin, per a orgue, cor i trombons… Un recorregut per la història de la música sacra d’una originalitat que el converteix en cita imprescindible. Dissabte, 12 de novembre, a les 20 h

stats