Antònia Roca: “Que no hi hagi subvencions nominatives no vol dir que no donem suport a la nostra llengua”

PalmaEl 2026 ha començat amb canvis al departament de Cultura del Consell de Mallorca, encapçalat per la vicepresidenta insular, Antònia Roca. El nomenament com a conseller de Turisme de Guillem Ginard, fins ara al capdavant de la direcció insular de Cultura, ha duit el cap de gabinet de Roca, Andreu Ferrer, a ocupar el càrrec. “És un relleu que cerca continuïtat”, afirma la consellera, que obre la conversa assegurant que aquest 2026 “toca recollir els fruits que hem sembrat des del 2023”.

Com per exemple?

— El derelicte de les Fontanelles, que després de dos anys i mig de fer-hi feina, ha derivat en un projecte d’extracció i conservació que ja tenim enllestit i que serà una de les fites del 2026. També amb altres projectes com la marca Moda Artesana de Mallorca, que ja té 18 representants, i la Fàbrica Nova, que una vegada adquirida podrem començar a consolidar-ne estructures i a elaborar-ne el projecte de museïtzació. Per no parlar del teatre Principal de Palma: els 7,7 milions d’euros que hi destinam enguany permetran veure els fruits de tenir un teatre obert i per a tothom, que era un dels objectius que teníem.

Un pic extret el vaixell romà de les Fontanelles, què serà de les restes?

— Al congrés internacional duit a terme a la Platja de Palma a final d’any es va assolir una concreció del projecte amb rigor científic i amb el consens dels experts. Ara estam en procés de licitar tot allò que serà necessari per adequar l’espai al castell de Sant Carles, també materials com piscines, carpes i les dotacions dels espais de laboratori. També s’haurà de dur a terme un muntatge especial in situ per a l’extracció i, si tot va bé i el temps acompanya, la intenció és dur-la a terme abans de Pasqua.

L’altre gran projecte en l’àmbit arqueològic és el Centre d’Arqueologia de Mallorca. En quin punt es troba?

— Hem estat fent reunions amb persones i col·lectius que podrien tenir vinculacions amb aquest centre, des d’experts i universitats fins a veïns i implicats, per marcar-ne les necessitats i objectius. Ja tenim un full de ruta, consensuat amb tots ells, i la idea és presentar-lo tan aviat com sigui possible.

La ubicació serà, finalment, a Sa Tanca de Can Domènech, és a dir, damunt el jaciment BICde Pol·lència?

— Sí. Vàrem fer les recerques i estudis previs per determinar si s’hi podia fer i varen concloure que sí, amb el vistiplau dels tècnics. Volem garantir que els recursos i material de patrimoni es concentrin a un centre propi del Consell, i no a una nau cedida, com ho tenim ara. Volem un centre de referència que, a més, servirà de nexe d’unió amb Pol·lència, on es podran millorar les tasques de recerca per la seva proximitat al jaciment.

Però no ha de destinar-se només a Pol·lència, o sí? Us ho deman perquè la ubicació escollida ha estat més que qüestionada per arqueòlegs i experts en patrimoni, que defensen que un centre així tindria més sentit, per exemple, a un polígon.

— No, no serà només per a Pol·lència, serà per a tot Mallorca, però tampoc és que totes les recerques es facin a Palma, o sí? A Mallorca no s’han de fer cinc hores de cotxe per anar enlloc, i ubicar-ho a Alcúdia ens permet també donar cabuda a tota la part d’arqueologia subaquàtica. Així mateix s’han tingut en compte les condicions d’accés, tant de transport públic com de l’autopista que hi arriba.

Una altra de les polèmiques recents ha estat en relació amb les oposicions per a la plaça de Tècnic de Patrimoni Artístic. El rector de la UIB, Jaume Carot, ha demanat que es reverteixi el temari previst, de perfil més jurídic i administratiu, i s’inclogui el que regia a convocatòries anteriors, que servia per limitar l’accés a la plaça a experts en Història de l’Art.

— Ni nosaltres ni ningú del departament sap d’on surt aquest altre temari que diuen que es feia servir abans. En tot cas, el temari actual l’han proposat els tècnics de Patrimoni, que són els que coneixen el dia a dia i saben quines són les necessitats del departament i, per tant, han estat els responsables de redactar-lo d’acord amb això.

Però aquest temari podria fer que no hi hagi cap tècnic amb coneixements d’història de l’art, molt menys amb formació específica sobre el patrimoni historicoartístic mallorquí, quan són ells els encarregats, per exemple, de les declaracions de BIC. No us sembla una anomalia?

— Estam d’acord que ens agradaria tenir tècnics exclusius d’història de l’art, i que els necessitam, però això haurà de ser amb convocatòries de noves places que es facin més endavant. Aquesta es va posar en marxa l’any 2023 i la part jurídica i administrativa hi té un pes específic perquè és part del dia a dia del departament. La visió que tenim del patrimoni no ha canviat en absolut. És un departament pulcre, que fa molt bona feina i que la continuarà fent.

Quan us entrevistàrem l’any 2023 vàreu dir que amb el temps quedaria demostrat que “no hi haurà cap retrocés en matèria de llengua”. Per al 2026, però, s’han eliminat les subvencions nominatives a Joves per la Llengua i a l’OCB. No és un retrocés?

— Que no hi hagi subvencions nominatives no significa que no donem suport a entitats que contribueixen a la difusió de la nostra llengua. Continuam fent feina de la mà de totes elles. Enguany, per exemple, hem treballat en la museïtzació de Can Alcover, que inaugurarem dia 25 de febrer, coincidint amb el centenari de la mort de Joan Alcover. I sabem que hi ha en marxa un Correllengua especial amb altres comunitats implicades, i també procurarem sumar-hi esforços.

A més, s’han incrementat les categories en castellà als premis Mallorca.

— L’objectiu era acabar la legislatura igualant les categories en les dues llengües i així ho vàrem aconseguir l’any 2025. Els premis tenen les mateixes quanties en castellà i català i hem aconseguit que s’hi puguin presentar més persones i que ho puguin fer amb la llengua que vulguin. El nostre plantejament no és una envers l’altra, sinó des de la igualtat.