Quan un senyor s'anomena Neil Young i arrossega una carrera de cinquanta anys a contracorrent i sense fer gaire concessions a la indústria, ni tan sols, de vegades, als seus fans, pots preparar-te a seguir les seves passes en qualsevol direcció. Aquest 2014, el canadenc sembla que s'ha proposat generar notícies de tot tipus, com l'anunci de Pono, el seu dispositiu d'àudio digital revolucionari i respectuós amb aquella cosa anomenada "alta fidelitat" i que malauradament està tan poc valorat avui dia (si no fos perquè és anterior, juraria que això de Pono és una conya de Young als Bono i companyia que ara es dediquen a vendre telèfons...). Després tenim la crònica de societat. Un divorci després de dècades, un afer amb una actriu exsirena, les desavinences amb David Crosby per aquest motiu i que han avortat una possible reunió de Crosby, Stills, Nash & Young.
Sí, però... i la música? Idò enguany doble tassa. El mes d'abril s'editava, amb motiu del Record Store Day, l'àlbum A letter home, un emotiu recull de versions de "cançons de tota la vida" amb la peculiaritat d'estar gravat en solitari, i de la mà de Jack White, en una restaurada cabina d'enregistrament de l'any 1947. Versions crues i belles, però un so una mica desagradable. Ben contradictori anunciar fabulosos reproductors d'àudio i a la vegada envestir un projecte, com diu, de caràcter lo-tech.
Storytone és, sí, una altra història. Com diu l'etiqueta del CD, "un àlbum d'una rara bellesa". Un disc orquestral! El seguidor dubta. En el record, les orquestracions de Jack Nietzsche en un parell de talls de l'històric Harvest, paraules majors. A una altra banda, les aventures conceptuals de Young amb el techno, el rockabilly... El resultat: acompanyat d'una orquestra de 92 membres, una altra de més reduïda i fins i tot una big band (tot un crooner...), el canadenc ens ofereix tot material nou, precioses melodies de les seves i lletres que parlen sovint, com no, de cotxes i paisatges de carretera.
L'orquestració és sovint interessant i elaborada; el so, magnífic; però si ets d'aquests que et fa nosa tanta gent i parafernàlia, estàs de sort. L'edició especial inclou un altre disc amb les versions nues de tots els temes, sense violins i corets. A la llarga, probablement, serà la versió que tots escoltarem més, no ho negarem.
Amb la col·laboració d'Espai Xocolat.