Els nabís i Anselm Kiefer, les estrelles de La Pedrera el 2026

BarcelonaUn dels objectius de la Fundació Catalunya La Pedrera, presidida per Marta Lacambra, és contribuir a fer de Barcelona una ciutat de grans exposicions, d'aquelles que generen cues. En els últims anys n'ha dedicat a artistes consagrats com Jaume Plensa, Miquel Barceló i Antonio López, i el 2026 continuarà en aquesta línia amb una exposició sobre els pintors nabís, cabdals en el pas de l'impressionisme a les primeres avantguardes, i una altra de l'alemany Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945), considerat com un dels grans mestres del segle XX. "Crec que aquests projectes ens situen com a gran institució internacionalment", afirma Marga Viza, la directora de l'àrea de cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera. "En la nostra recerca d'excel·lència i de continguts de primer nivell artístic, l'any que ve tocarem el cel", subratlla Viza.

El terme nabí prové de l'hebreu i vol dir profeta. Els artistes d'aquest grup, que va estar actiu entre el 1888 i el 1900, van voler generar un art total, sovint amb un caràcter místic, en el qual no hi hagués jerarquies entre les arts decoratives i la pintura i l'escultura. La mostra, que estarà en cartell del 6 de març al 28 de juny, inclourà obres de grans noms del grup, entre els quals hi ha Édouard Vuillard, Maurice Denis, Aristides Maillol i Félix Vallotton. Aquest projecte compta amb el suport del Museu d'Orsay, que ha prestat set obres, i d'una quarantena de prestadors més, trenta dels quals són museus francesos. Coincidint amb l'exposició, la fundació i el Museu d'Orsay han organitzat un congrés internacional sobre els nabís a París.

D'altra banda, l'exposició dedicada a Anselm Kiefer tindrà com a protagonistes les seves vitrines, és a dir, un reguitzell d'urnes de vidre en les quals l'artista guarda uns objectes i fragments de materials que funcionen com a càpsules del temps, i que resumeixen temes centrals de la seva obra relacionats amb la història, la mitologia, la identitat i la memòria individual i col·lectiva. "Les vitrines de Kiefer combinen conceptes oposats: són transparents i denses, lleugeres i pesants, i els objectes que contenen són alhora fàcils de reconèixer i enigmàtics. Kiefer utilitza materials tan variats com plom, ciment, vidre, pedres, filferro, peces de tela, arrels d’arbres o llibres cremats, que representen idees com ara la recordança, la renovació, l’esperança i la pèrdua", es pot llegir en la presentació de la mostra, que estarà oberta del 2 d'octubre del 2026 al 24 de gener del 2027. Les obres exposades provenen de la col·lecció Grothe i d’altres col·leccions privades europees, i serà la primera mostra individual de l’artista a l’Estat dedicada exclusivament a aquest conjunt d’obres, titulat Opus magnum.

El gran desembarcament de Cristina Iglesias a Barcelona

Abans d'aquestes exposicions, la programació d'aquest any la tancarà la primera gran exposició monogràfica de l'artista basca Cristina Iglesias a Barcelona, en la línia de la importància que l'escultura té en la fundació, un fet poc habitual. "És un llenguatge que ens interessa especialment perquè juga molt bé amb l'edifici", diu Viza. Com va passar amb l'exposició actual de Sean Scully, Iglesias està fent una escultura pensada expressament per a l'edifici. Les obres seleccionades reflectiran diferents aspectes de l'obra d'Iglesias com l'ús de materials entre els quals hi ha el ferro, el coure, la resina i l'alabastre i el joc entre la llum i l'ombra. Així mateix, es podrà veure com Iglesias treballa a partir d'elements vegetals i com aquests treballs dialoguen amb l'arquitectura.