Per què els músics no estudien instruments de cobla?

GironaL'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) no té prou alumnes que estudiïn instruments de cobla. És l'únic centre que ofereix una formació superior reglada en aquesta disciplina, però, sumant tots els estudiants dels quatre anys del grau, no n'hi ha prou per formar la plantilla d'un sol conjunt instrumental complet. Actualment, l'escola té sis flabiols matriculats, cap tible i només dues tenores i un fiscorn. I les inscripcions a les proves d’accés del curs vinent no encoratgen cap canvi de tendència. "Tristament, els estudis de cobla tenen mala salut, som pocs estudiants i professors molt vocacionals, que fa anys que piquem pedra sense aconseguir revertir la situació", explica Pep Moliner, professor de fiscorn i cap de departament de l'Esmuc.

Al centre de formació superior, els alumnes de cobla, a banda del repertori popular de les sardanes, treballen sobretot les grans obres del repertori escrites per a aquest conjunt. Peces de Robert Gerhard, Antoni Ros-Marbà, Pau Casals, Joan Magrané o Xavier Pagès, que requereixen un grau d'exigència elevat, inassumible per als músics amateurs. Per això, si no hi ha prou estudiants per formar una cobla d'alt nivell a l'Esmuc, aquest patrimoni musical català es perd, no s'aprèn ni s'interpreta. "Molta gent només entén la cobla com una orquestra que ens permet ballar sardanes, però és una formació amb un repertori propi que no té res a envejar la big band o la música simfònica, i a l'Esmuc és on els alumnes poden aprendre aquestes obres de gran de complexitat, atractiu i talent", explica Núria Sempere, directora de l'Esmuc. I continua: "Per una qüestió de respecte, posem la mateixa exigència en l'aprenentatge del flabiol que de la flauta travessera, perquè volem formar grans intèrprets de cobla".

El planter de les escoles

A l'Esmuc es presenten cada any molt pocs joves estudiants de cobla a les proves d'accés perquè no hi ha suficients nens i adolescents que estudiïn tible o tenora a les anteriors etapes de formació. "Com tots els instruments, la formació musical és una piràmide i, en el cas de la cobla, si s'aprima molt la base, pràcticament ningú arriba a la cúspide", sosté Pep Moliner. A Catalunya, a totes les escoles i conservatoris es pot practicar violí, piano o guitarra elèctrica, però són molt pocs els centres amb places per a instruments de cobla. "Tenim la responsabilitat de protegir aquests instruments i calen polítiques públiques perquè tothom pugui coneixe'ls i decidir si és l'instrument de la seva vida", argumenta Sempere. L'Esmuc, per incentivar aquest interès entre els nens i nenes, organitza cada any les Jornades d'Estudi d'Instruments de Cobla (JEIC), adreçades a totes les edats, i aquest juliol té previst promoure un primer congrés amb totes les escoles i institucions implicades.

L'Escola Municipal de Música de la Bisbal d'Empordà és pionera en la promoció de la cobla entre les noves generacions. "No fem gaires coses estranyes, només donar als instruments de cobla la mateixa normalitat que a la resta, per demostrar que poden formar part de la vida real de les persones i que s'hi pot fer tota la música que vulguis", diu el director del centre, Oriol Oller. I per aconseguir aquesta normalitat, l'escola disposa d'un banc d'instruments perquè els nens puguin provar tibles o fiscorns sense necessitat de comprar-los, té en plantilla un professorat especialista i manté una cobla com a formació estable. També ofereix als més petits tiblets, tenorets, tenorinets o flabiols impresos en 3D per començar.

Contra l'estigma folklòric

I per què costa tant que els nens s'interessin per aquests instruments? "És un problema social, perquè la cobla no té la representació als mitjans de comunicació de les altres disciplines i, quan se'n parla, és per fer-ne mofa o folkloritzar-la i això desencoratja les famílies", respon Pep Moliner, que conclou: "És una qüestió de país, ens fa coseta reivindicar la nostra cultura, però si no ho fem nosaltres no ho farà ningú".

Francesc Cassú, cap de departament de música tradicional al Conservatori de Girona, hi està d'acord: "Tenim músics joves boníssims i ens hem de carregar l'estigma dels senyors vells amb barretina i espardenyes de veta damunt d'un entarimat petit fent guirigall", defensa. I afegeix: "L'èxit de la cançó dels Tyets Coti x coti, per exemple, encara que sigui música comercial de cara a la galeria, ens dona llum i visibilitat". Cassú és director de la Principal de la Bisbal, la cobla Mil·lenària de Perpinyà i la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una iniciativa que ajuda a arribar a nous públics perquè fusiona la formació sardanística amb orquestra simfònica, cor i cantants solistes, fent versions de peces molt conegudes. "Els arranjaments permeten demostrar que la cobla és una formació versàtil, que es pot combinar molt bé amb altres històries", diu Cassú, responsable de les adaptacions. I reivindica: "És una petita orquestra de cambra amb instruments de totes les famílies que permet aconseguir una sonoritat esplèndida i molt potent i, quan l'ensenyem a l'estranger, tothom en queda meravellat".

Feines excessivament precàries

A l'Esmuc falten estudiants, però, en canvi, hi ha un amplíssim mercat de centenars de cobles a Catalunya que cada cap de setmana tenen concert a les places de tot el país i sempre necessiten gent. Ara bé, aquesta oferta laboral no anima excessivament els joves músics a apuntar-se a uns estudis superiors, perquè és una feina poc remunerada i intermitent, on treballen sobretot instrumentistes amateurs o autodidactes. Per a un flabiolista aficionat, tocar els caps de setmanes és una oportunitat ideal per guanyar-se un sobresou; mentre que, per a un músic professional, és una feina insuficient per viure'n.

Ho corrobora Iago Garcia, de 25 anys, que es va graduar fa dos anys a l'Esmuc com a fiscornaire: "Toco a la cobla de Castelló d'Empúries, però la meva feina fixa és com a professor de cant en una escola municipal", reconeix. "Comences molt engrescat perquè amb 16 o 17 anys pots estar tocant amb els amics a la cobla del poble, guanyant 60 euros en una tarda. Però, com que difícilment aconseguiràs unes condicions millors encara que vagis a l'Esmuc, la majoria de pares prefereixen que estudiïs una altra cosa i et prenguis la cobla només com a hobby per guanyar uns diners extra", conclou.