Patrimoni
Cultura 09/08/2022

La muralla d’Hostalric recuperarà l'esplendor després d'anys de litigis

Una ajuda del ministeri de Cultura de 400.000 euros culminarà una rehabilitació que va començar el 1993

6 min
La muralla d'Hostalric

HostalricEl passat mes de juliol es va aprovar una partida extraordinària pactada per ERC als pressupostos de l'Estat. Entre els beneficiaris dels més de 6 milions d'euros hi ha grans institucions culturals, com el Palau de la Música, el MNAC, el Macba i la Fundació Joan Miró. També hi apareix el nom d'un poble selvatà de 4.334 habitants: Hostalric. En concret, 400.000 euros per al projecte de la intervenció de les muralles. Tanmateix, no és una simple actuació arquitectònica i urbanística en el cinturó defensiu de 600 metres documentat des de l'any 1145 i que, d'una manera o altra, ha marcat la història i la vida del poble. L'ajuda de l'Estat posa fi a un llarg desacord de setze anys entre vuit veïns i l'Ajuntament d'Hostalric.

La muralla va protegir els veïns en la guerra contra el rei francès Felip l'Ardit (1285) i contra les tropes de Joan II durant la guerra civil de 1462-1471. Més endavant, a principis del segle XIX, va ser clau durant la Guerra del Francès. Els francesos van assetjar el poble de gener a maig del 1810 i els qui van resistir rere muralles i torres van patir l'impacte de 4.000 bombes. Després dels combats, el poble va ser pràcticament destruït. Quan van canviar el tipus de projectils i armes i les muralles van deixar de garantir la defensa, el poder militar va aglutinar les seves forces a l'antic castell dels vescomtes de Cabrera, que es va transformar en fortalesa.

La complicada convivència amb el patrimoni

La muralla va deixar de ser estratègica, però mai va ser enderrocada, ni tampoc les vuit torres circulars i semicirculars que es conserven. "El poble va anar colonitzant la muralla", diu Nil Papiol, que va ser escollit alcalde d'Hostalric el maig del 2019 encapçalant la llista Sumem per Hostalric-Acord Municipal. Sobretot al llarg del segle XX, els veïns van anar guanyant espai fins a abraçar-la de ple: més d'un centenar de cases tenen la muralla com a paret i els veïns hi van construir terrasses i garatges, amb diferents materials que sobresurten de les pedres. Un plànol de l'any 1796 deixa constància de les primeres obertures que es van fer al·legant motius higiènics.

Algunes d'aquestes cases del carrer Major, on la llum entra per les claraboies i per les obertures al carrer i a la muralla, estan tancades des de fa anys perquè conviure amb patrimoni protegit no sempre és fàcil. Tenen, en molts casos, més de 400 metres quadrats i són plenes de records: hi van néixer i créixer moltes generacions. En alguna, fins fa ben poc, hi vivia gent gran i sola que havia tingut la terrassa com un espai on compartir algunes tardes amb els veïns. La farmàcia, la floristeria, el bar... són alguns dels comerços del carrer Major que han anat tancant les portes. A tocar de la plaça dels Bous també està tancat un impressionant casalot, conegut com el del doctor Riera, que havia de ser un hotel.

La muralla va ser declarada Monument Històric l'any 1963 i des d'aleshores s'han anat fent diferents restauracions. El Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del 1986 ja contemplava l'eliminació dels elements afegits a la muralla en cinc fases. El 1993 es va executar la primera intervenció, entre la torre d'Ararà i el Portal de Barcelona. La cinquena i última, entre la torre Tuies Negres i la plaça dels Bous, va ser aprovada per l'Ajuntament d'Hostalric, i les obres es van començar a executar el 2010. Hi havia, però, un obstacle important: vuit propietaris de nou cases no van estar d'acord amb les expropiacions i va començar un litigi que s'ha allargat fins al passat juliol. A una banda hi havia els veïns i a l'altra el consistori que ha governat CiU des del 2007 fins al 2019.

El portal de Barcelona

Els veïns van denunciar el projecte executiu. El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) els va donar la raó l'agost del 2011, i el consistori convergent va recórrer sense aconseguir que es poguessin reprendre les obres. Segons el TSJC, l'Ajuntament hauria d'haver aprovat un pla especial de reforma interior abans de poder tirar endavant les actuacions previstes en els acords.

L'altre procés judicial va ser per les expropiacions. El jurat d'expropiació de Girona va estipular que als vuit veïns se'ls havien de pagar, en conjunt, 170.200 euros, una quantitat superior a la que havia decidit l'Ajuntament convergent. El darrer litigi va ser quan, després de la decisió del jurat d'expropiació, el consistori va decidir imposar als vuit veïns unes contribucions especials per pagar el 90% del cost de les obres.

Els detalls de l'acord

En el ple del passat 18 de juliol, l'actual alcalde, Nil Papiol (Sumem per Hostalric-Acord Municipal) va anunciar que finalment hi havia hagut acord amb els veïns. Amb els vots en contra de Junts per Hostalric es van aprovar els convenis expropiatoris i la desestimació de les contribucions especials. Junts va votar en contra perquè era un "greuge comparatiu" amb els veïns que havien firmat l'acord feia anys i havien acceptat les condicions ofertes pel govern convergent. Papiol argumenta que s'ha negociat un acord amb una quantitat inferior a la dictada pel jurat d'expropiació de Girona (la sentència estipulava 170.200 euros i finalment se n'han pagat 126.823,50), i que, en cas d'haver seguit amb el procés judicial, no se sap quin hauria estat el final i s'hauria d'haver continuat pagant advocats i procuradors. Fins ara, segons Papiol, el consistori s'ha gastat 20.000 euros en advocats.

"Va ser un acord que no hauria estat possible sense seure amb els veïns, parlar i negociar –explica Papiol–. Ni tot era culpa dels veïns ni tot era responsabilitat de l'anterior Ajuntament, simplement no hi va haver prou diàleg", afegeix. Quan fa tres anys va arribar al consistori, Papiol es va trobar amb tot el complex intricat judicial. "Hi havia fins a dos bufets contractats", diu. Després de tots aquests anys, hi havia esgotament i el procés havia afectat també la convivència veïnal. "Els veïns s'havien gastat diners, i estaven emocionalment tocats i molt cansats. El nostre compromís era també que això tingués un cost zero per a les arques municipals", afegeix. Els 400.000 euros de l'Estat serviran per pagar les expropiacions (126.823,50 euros) i les obres (265.989,80). "Ara podrem fer visites guiades i mostrar amb orgull la nostra muralla, que és força singular perquè d'alguna manera està habitada", diu Papiol. La previsió és començar les obres a finals d'aquest any i poder-les executar en 4 o 5 mesos.

Amb aquesta cinquena intervenció desapareixeran aquests terrats que van ser autoritzats pel ministeri de la Guerra el 1903, i tots els habitatges tindran finestres i entrades de garatge similars que no sobresortiran del llençol de la muralla. Al llarg dels últims anys s'han anat recuperant alguns dels elements més emblemàtics de la muralla com la porta d'accés de Barcelona, enderrocada a principis del segle XX i reconstruïda el 1969. "La porta de les Vinyes és l'única de les quatre que es conserva en la seva versió original", explica Montse Viader, tècnica de patrimoni. I l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell (1930-2012) va retornar l'esplendor als merlets espitllerats que esquitxen la muralla.

Des de la torre Barcelona es pot recórrer part del camí de ronda que feien antigament els soldats. Als peus no hi ha el que normalment es troba a les viles medievals, sinó patis de veïns amb roba estesa, taules i cadires. Les torres també formen part dels habitatges. Actualment, es pot visitar la imponent torre dels Frares que vigila l'Ajuntament d'Hostalric. La torre no forma part del cinturó defensiu, però es considera la més antiga i la més alta, fa uns 33 metres d'altura. Als seus tres pisos es relata el passat medieval del poble i la Guerra del Francès i, des de dalt, es pot observar el poble allargassat i el castell.

El camí de ronda que surt des de la torre de Barcelona.

Els darrers anys, l'Ajuntament ha recuperat l'antic castell de Cabrera, que el ministeri de Guerra va convertir en plaça forta. "El 1929 els militars van abandonar el castell i el van posar a la venda. L'Ajuntament el va comprar per 18.500 pessetes", explica Viader. Fins al 2016, a la planta de dalt hi havia un restaurant i ara el consistori vol convertir l'espai en sales polivalents. A la part de baix hi ha actualment un centre d'interpretació.

El repte del consistori és impulsar el turisme i atraure visitants a través de rutes com la del vescomtat de Cabrera, que va ser una de les principals senyories feudals de la Catalunya medieval. Els seus dominis s'estenien des de les muntanyes del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra fins al mar Mediterrani. Malgrat que el seu centre se situava a l'actual comarca de la Selva, abastava també àrees del Maresme, el Vallès Oriental i Osona. La vila emmurallada d'Hostalric aglutinava bona part de l'administració dels Cabrera.

stats