Obituari
Cultura 16/08/2022

Mor Wolfgang Petersen, el director alemany més hollywoodià

Va dirigir Clint Eastwood al 'thriller' 'En la línia de foc' i el van nominar a l'Oscar per la magistral 'El submarí'

2 min
Wolfgang Petersen a Berlín l'any 2015.

BarcelonaEl director Wolfgang Petersen, responsable de títols com El submarí o En la línia de foc, ha mort aquest dimarts als 81 anys. Petersen pertanyia a un noble llinatge de directors alemanys que, com Ernst Lubitsch, van començar la carrera al seu país però van acabar instal·lant-se a Hollywood i assimilant els codis de la indústria nord-americana.

Nascut a Emden el 1941, Petersen va cridar l'atenció de Hollywood amb el seu tercer llarg, El submarí, magistral cinta bèl·lica del 1981 sobre un submarí alemany de la Segona Guerra Mundial que ja mostrava un sentit de la narració molt pròxim al del cinema de Hollywood, però amb un naturalisme i una visceralitat europeus a l'hora de captar la tensió de la vida en un submarí inèdits fins aleshores. L'Acadèmia va prendre nota de seguida del talent d'aquell jove director alemany i va nominar la pel·lícula a sis Oscars, inclòs el de millor director.

Després del seu primer film en anglès, l'adaptació del best-seller infantil alemany La història interminable (1984), Petersen va saltar a Hollywood, primer en produccions modestes com el drama de ciència-ficció Enemic meu (1985), estupenda paràbola sobre l'entesa entre cultures amb un humà i un soldat alienígena obligats a aliar-se per sobreviure en un planeta hostil. La seva primera gran producció va ser un thriller sòlid i trepidant, En la línia de foc (1993), un dels últims papers de Clint Eastwood en pel·lícules d'altres directors, aquí interpretant un agent secret que no va poder evitar l'assassinat de Kennedy i que busca la redempció protegint el president actual.

Director d'estrelles

Petersen es va especialitzar en cintes d'envergadura amb actors de primera línia, com Esclat (1995), premonitori thriller pandèmic amb Dustin Hoffman a la recerca del pacient zero d'una epidèmia vírica, o la patriòtica fins a dir prou Air Force One (1997), que convertia Harrison Ford en un president dels Estats Units capaç de desactivar ell solet un segrest de l'avió presidencial. Més equilibrada en tots els aspectes, La tempesta perfecta (2000) reconstruïa en clau dramàtica l'accident en què va perdre la vida la tripulació d'un vaixell pesquer amb George Clooney, Mark Whalberg i John C. Reilly liderant el repartiment.

Sempre adaptable a les modes de Hollywood, les seves següents pel·lícules van ser un pèplum homèric carregat d'efectes especials (Troia, amb un Brad Pitt apol·lini) i un remake de L'aventura del Posidó amb què va intentar aprofitar, sense gaire èxit, la revifalla del cinema de desastres. Ja consumida la seva aventura americana, el 2016 va tornar a Alemanya per tancar la seva filmografia amb una simpàtica comèdia d'atracaments, Quatre contra el banc, coda humil d'una carrera dominada per grans produccions.

stats