Mor Ia Clua, pioner del folk rock català dels 70

Barcelona.Dins el món del rock català, allunyat de la glorificació de l'excés del seu homòleg anglosaxó, les morts dels personatges il·lustres solen ser per malaltia o per accident. Josep Maria Clua (Barcelona, 1951) va morir dimarts a la matinada de càncer, als 60 anys.

Més conegut com a Ia Clua, aquest músic va ser el 50% del duet Ia-Batiste, una peça clau per entendre la relació i transvasament de talent entre la Nova Cançó i el folk rock i la psicodèlia de Pau Riba, Sisa i companyia.

Rauxa, melodia i aventura

Clua va iniciar la seva carrera l'any 1967 amb el grup Dos+un, dins les coordenades de la Nova Cançó, amb el seu germà Jordi i Manel Joseph, posteriorment veu de l'Orquestra Plateria. No va ser fins a l'any 1972 quan Clua, associat amb Jordi Batiste, va començar a trencar esquemes conceptuals i sonors. Batiste, integrant de la radical banda de rock progressiu Màquina!, va posar el seu gra de rauxa i experimentació a la melodia de Clua.

El resultat va ser el disc Un gran dia (1972), una col·lecció de cançons que transitaven entre la Nova Cançó i el folk rock i la psicodèlia anglo-saxona. L'extraordinària cançó homònima, per exemple, no desentonaria gens dins el Forever Changes de Love o l'obra del Tim Buckley primerenc. El següent pas, Chichonera's Cat (1975), produït per Joan Manel Serrat, ha quedat com un dels àlbums més importants de la música progressiva del país a la dècada dels anys 70. Sobretot per delicades peces de joieria musical, com l'adaptació del poema de Josep Carner El gessamí i la rosa . El duet es va dissoldre després d'aquest disc, i no van reprendre la seva tasca fins a l'any 1995, amb el disc Esfera Malheur .

Joan Carles Doval, director de la discogràfica Picap -que va editar aquest últim disc, així com el seu únic àlbum disc en solitari, El món on visc (2007)-, destaca de Ia i Batiste que "van trencar motlles, van fer un surrealisme líric i musical que ningú feia en el seu temps". Per a Doval són "un referent directe per a les noves generacions de grups de pop català com Manel o Els Amics de les Arts, que s'hi emmirallen", assegura el productor.

Víctor Jou, que va ser fundador i propietari de la sala de concerts de rock per excel·lència a Catalunya, Zeleste, de l'any 1975 a 1987, ha volgut recordar que van ser ells "qui van donar a conèixer primer el repertori de Dylan en català". I sobretot que el duet era capaç d'uns jocs de veus i harmonies extraordinaris, "un fet molt normal en l'àmbit anglès però gens corrent aquí, que pràcticament només van fer ells", destaca Jou.

El funeral de Clua tindrà lloc avui dijous a les 13.30 h a l'Oratori de Sant Gervasi de Barcelona.