Mor Alfonso Sastre, el dramaturg que va defensar la causa abertzale

BarcelonaAlfonso Sastre (Madrid, 1926) va ser un revolucionari, a sobre les taules i a peu de carrer. El dramaturg, novel·lista, assagista, poeta i guionista de Madrid va morir divendres, als 95 anys, a Hondarribia, on vivia des del 1977. En aquest trasllat s'hi condensa, simbòlicament, el viatge de la seva militància intel·lectual. De comunista lluitador contra la dictadura franquista va acabar sent un rellevant activista de l'esquerra abertzale.

Com a autor, va ser un dels grans exponents de la dramatúrgia espanyola, integrant de la Generació dels 50, la dels fills de la Guerra Civil, un renovador del teatre de la talla del dramaturg Antonio Buero Vallejo, a qui ell retreia la seva poca integritat i "possibilisme", en una pugna que va ser sonada. Va escriure un gran ventall d'obres de diferents gèneres, sempre amb una dimensió crítica, social i d'agitació, amb voluntat de transformar la realitat. El seu primer èxit teatral va ser Escuadra hacia la muerte (1953), que es va prohibir a la tercera representació i a la qual van seguir títols com La mordaza (1954), assajos com Anatomía del realismo (1965) i el relat Flores rojas para Miguel Servet (1967).

Ja en democràcia va rebre el Premio Nacional de teatre per La taberna fantástica (1985) –que el Centro Dramático Nacional va recuperar el 2009, on també es va estrenar Escuadra hacia la muerte el 2016, el seu últim muntatge–, el de literatura per Jenofa Juncal (1993) i el Max honorífic de la SGAE (2003). La seva obra teatral és gruixuda, però va ser poc representat, l'escena el va oblidar durant períodes llargs.

Militància política

La qüestió basca va ser un dels temes centrals de la seva obra, amb textos com Prólogo patético (1950) o Askatasuna (1971), però de fet en totes elles hi ha ressons de la revolució i idees com la llibertat, la culpabilitat o la responsabilitat (El cubo de la basura, El pan de todos, Guillermo Tell tiene los ojos tristes). Quan va veure que el teatre seguia marginat com a art i tenir dificultat d'estrenar, es va dedicar a l'assaig, amb títols com La revolución y la crítica de la cultura (1970) o Las dialécticas de lo imaginario (2000). També va escriure poesia i narrativa.

Va ser un home d'acció. La seva dona, Eva Forest, va ser detinguda per presumpta col·laboració amb ETA el 1974 per un atemptat a Madrid i ell ho va ser un mes després, també acusat de terrorisme. El 1975 van sortir de la presó sota fiança i van exiliar-se a Bordeus, però van ser expulsats de França el 1977 i es van establir al País Basc. El 1977 va ser processat per injúries i ofenses a les forces armades per una carta a El País, però no va acabar a la presó. Va testificar pel tancament del diari Egin per ordres de Baltasar Garzón, mitjà del qual era col·laborador. Va militar en diferents formacions independentistes basques. Amb 90 anys, el 2009 Sastre encapçalava una llista electoral europea que demanava el vot per Arnaldo Otegui i que l'Audiència va sospitar que estava connectada a ETA.