Ramon Llull

La missa 'Lux in Tenebris', guanyadora de la primera beca del Laboratori Llull

El compositor grec Christos Barbas ha presentat el seu projecte, coincidint amb la festivitat de Ramon Llull aquest 27 de novembre

El compositor grec Christos Barbas aquest dijous a l'Estudi General Lul·lià.
ARA Balears
27/11/2025
3 min

PalmaEl multiinstrumentista i compositor grec Christos Barbas, guanyador de la primera beca internacional de creació i residència artística del Laboratori Llull ha presentat aquest dijous 27 de novembre el seu projecte Lux in Tenebris a la seu de l'Estudi General Lul·lià, coincidint amb la festivitat de Ramon Llull. La composició és una missa contemporània per a cor de veus i ney (una flauta de canya pròpia de l'Orient Mitjà) inspirada en el Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull.

Lux in Tenebris de Christos Barbas és la proposta que el passat mes de juliol de 2025 fou escollida, d'entre 43 candidatures, pel jurat com a la mereixedora de la beca. Durant els darrers mesos, Christos Barbas ha pogut treballar en el desenvolupament de la seva proposta gràcies als recursos i mitjans aportats per la primera beca de creació i residència artística a Palma, que ha disposat del suport del Consell de Mallorca i la Fundació Baltasar Coll.

El Laboratori Llull (Llull Lab), impulsor d'aquesta beca, ha obert una via d'estudi multidisciplinari entre les arts, les ciències i les humanitats al voltant de Ramon Llull i la seva obra per donar cobertura a projectes artístics o de recerca originals que mostrin el vincle específic entre la proposta i algun tema o aspecte concret de temàtica lul·liana.

L'organització explica que Lux in Tenebris respon perfectament a aquest plantejament. Es tracta d'una composició musical que travessa llenguatges i tradicions del Mediterrani, i que transforma l'espiritualitat lul·liana en una experiència sonora que fusiona la recerca mística amb formes musicals tradicionals i contemporànies.

Quan el passat mes de juliol el jurat va optar per la proposta de Barbas va destacar que la seva composició musical "havia sabut copsar l'abast de l'espiritualitat lul·liana amb la creació d'un llenguatge tradicional i, alhora, contemporani, cosa que satisfà un dels objectius d'aquesta beca: la difusió de l'obra i el pensament de Ramon Llull a través de les arts i la poesia".

En la seva presentació, l'artista ha explicat el procés de creació de Lux in Tenebris i com ha anat creixent i s'ha materialitzat la composició que el mes de juliol era només una ambiciosa proposta. Tot i que la presentació inclourà interpretacions musicals de la composició, no és la representació pròpiament dita de la missa creada per Christos Barbas, la qual s'escenificarà en els pròxims mesos a Palma.

Què és 'Lux in Tenebris'?

L'eix central de Lux in Tenebris el constitueixen, segons va explicar el mateix autor en la seva proposta, versos de Ramon Llull, extrets del Llibre d'Amic e Amat, que connecten el seu missatge amb les tradicions filosòfiques i musicals de l'Orient Mitjà i el sufisme. Per això, els textos de Ramon Llull s'entrellacen, dialoguen i contrasten amb la poesia de filòsofs i figures espirituals contemporànies seves com Yunus Emre (Turquia, 1238–1320), Jalal al-Din Rumi (1207–1273), Hafiz, i, també, amb fragments de la Bíblia.

La composició, tot i ser completament original, es fonamenta i s'inspira tant en elements de la música medieval i el cant gregorià, com també en les músiques místiques i sufís de l'Orient Mitjà, tant de la tradició vocal com instrumental.

L'autor

Christos Barbas és compositor, improvisador i multiinstrumentista (Salònica, 1980), i és un dels músics grecs més polifacètics i creatius dels darrers anys. És el director artístic de Labyrinth Catalunya, a Cardedeu, i resideix a Barcelona des de fa 10 anys.

La primera beca de creació artística del Llull Lab s'ha estrenat enguany i té vocació de continuïtat. La primera edició ha tingut un important ressò, amb la presentació de fins a 43 propostes, totes elles —segons va destacar el jurat— d'alta qualitat artística i conceptual, amb candidatures procedents de països com Sud-àfrica, Iraq, Tailàndia, Israel, Brasil, Argentina, Mèxic, Bolívia, Portugal, Regne Unit, Itàlia i Grècia, les quals se sumaren a projectes d'autors de les Illes Balears i d'altres punts de l'Estat espanyol.

stats