Les mil i una formes de rebel·lia de Joan Miró, en una exposició sense precedents a Palma

PalmaAmb més d’un centenar d’obres, algunes de les quals, mai vistes a Mallorca, repartides en quatre seus, l’ambiciós projecte expositiu Paysage Miró s’ha presentat aquest dimecres a Palma, just abans de les inauguracions oficials que tindran lloc entre dimecres i divendres. Així, des d’aquest dijous, 31 de juliol, i durant els pròxims tres mesos, es podrà gaudir completament, i per primera vegada, d’una proposta d’aquestes característiques, que ajunta quatre grans mostres dedicades a repassar la trajectòria de Joan Miró des de diferents perspectives: els orígens a la Fundació Miró Mallorca, l’exploració del color al casal Solleric, la convivència amb les ombres a la Llotja i la rebel·lia sense límits a Es Baluard. 

Qualificada d’històrica i de “somni fet realitat” pels seus principals responsables, fins i tot de “l’esdeveniment cultural més important duit a terme a les Balears en dècades”, en paraules de la presidenta del Govern, Marga Prohens, l’exposició ha comptat amb la col·laboració del museu Reina Sofia de Madrid, d’on provenen quasi la meitat de les obres de Miró que s’exposen, i ha estat comissariada per Antònia Maria Perelló, directora de la Fundació Miró Mallorca; David Barro, director d’Es Baluard; Fernando Gómez de la Cuesta, director del casal Solleric, i Carmen Fernández Aparicio, la cap de conservació d’escultura del Reina Sofia. Tots ells han estat presents, juntament amb el batle de Palma, Jaime Martínez; el director del Reina Sofia, Manuel Segade, i el net de l’artista, Joan Punyet Miró, a més de la presidenta del Govern, a la roda de premsa que ha tingut lloc a la Llotja. Tant Marga Prohens com Punyet Miró s'han referit al “deute històric” que Mallorca tenia amb l’artista, que va viure a l'illa durant més de tres dècades, i que amb aquest projecte expositiu quedava compensat. “No vull menysprear tot el que s’ha fet en el passat, però he d’agrair l’esforç i la feina de totes les institucions per dur a terme aquesta exposició. Jo ja puc descansar en pau, ara que el triangle mironià s’ha consolidat també amb la Fundació Miró Mallorca”, ha compartit Punyet Miró. 

La guspira màgica

En tot cas, segons els comissaris, la idea seria que els visitants començassin amb la visita a l’exposició de la Fundació Miró Mallorca, a la inversa de com s’ha mostrat als periodistes. En tot cas, al centre situat al carrer de Saridakis, a Cala Major, s’hi troba la mostra més diversa, que ajunta tant obra i documents del mateix Miró com d’altres artistes, des de Paul Klee a Vassili Kandinski, passant per Eduardo Chillida, com també objectes que van servir d’inspiració per a l’artista i que d’alguna manera han esdevingut símbols de la seva obra. “El títol de La guspira màgica neix d’una frase escrita pel mateix Miró a un quadern l’any 1943”, ha explicat Antònia Maria Perelló, directora de la Fundació Miró Mallorca, “on ell deia que feia servir l’atzar, aquella guspira màgica, com a punt de partida de l’art. Tenim prou informació per saber que aquests objectes que ell recollia al camp, o a la platja, o les figuretes que ell retallava de les revistes de manera fortuïta eren, en realitat, bàsiques. Era el començament del seu acte de creació”. Així, doncs, la proposta expositiva d’aquest espai reprodueix “una passejada on van apareixent tots aquests objectes” que connecten, de diferents maneres, amb la “constel·lació d’artistes” que van envoltar Miró. “És curiós perquè un home que tenia aquesta imatge tan tímida va aconseguir bastir al seu voltant una autèntica constel·lació de persones que l’admiraven”, ha afegit Perelló sobra la primera mostra que s’obrirà al públic. De fet, serà aquest mateix dimecres, a les 20 h de l’horabaixa, quan s’inauguri oficialment. 

La segona aturada en el recorregut, si es vol resseguir el plantejament orgànic de les quatre exposicions, seria el casal Solleric, si bé s’ha de tenir en compte que no són exposicions organitzades cronològicament –a la majoria s’hi conjuguen obres de diferents èpoques– i que funcionen també de manera independent. Així i tot, la proposta del Solleric, sota el títol El color i la seva ombra, permet endinsar-se en la relació del pintor amb un dels elements fonamentals de la seva obra, que va ser molt probablement la llavor de tots els altres: el color. “Aquí hem volgut mostrar la pintura com a color i l’escultura com a ombra”, ha sintetitzat Fernando Gómez de la Cuesta, coordinador general de Cultura i Turisme a l’Ajuntament de Palma, “i alhora hem volgut posar en comú icones i elements que passen d’una a l’altra de manera molt àgil al llarg de la trajectòria de Miró”. Amb referències a temàtiques com la figura femenina o l’erotisme, les obres que es mostren en aquest espai són principalment dels anys 60 i 70 del segle passat i permeten observar com el negre guanya importància en l’obra de Miró d’aquell temps. “A les pintures exposades al Solleric s’hi reflecteix un gust per l’art primitiu i pels seus símbols, i això té a veure amb la terra i amb els símbols, però també amb les primeres escultures, amb el gest de posar un objecte davant el foc i observar el reflex que en sorgeix sobre les parets de les cavernes”, ha relatat Gómez de la Cuesta, per a qui la mostra del Solleric, que s’inaugura divendres juntament amb la d’Es Baluard, serveix de “preàmbul perfecte abans d’anar a la Llotja”. 

Pintar entre les coses

I és que l’edifici de Guillem Sagrera acull deu figures monumentals i fantasmagòriques, totes elles cobertes d’una pàtina negra i que esdevenen deu peces en què “les ombres es converteixen en volum”, en paraules de Gómez de la Cuesta. Entre elles es troba l’Oiseau Lunaire, una obra de l’any 1966 que es pot veure habitualment als jardins del museu Reina Sofía de Madrid i que ha estat tot un repte traslladar fins a Mallorca. “Inicialment pensàvem que seria millor no dur-la perquè logísticament era molt complicat”, ha reconegut entre rialles el director del centre a la roda de premsa, “però ara que la tenim aquí n’estam molt contents”. I el trasllat no era l’única complicació d’aquesta part del projecte expositiu, com bé ha assenyalat Carmen Fernández Aparicio, la cap de conservació d’escultures del mateix museu. “Exposar-les en aquest espai tan meravellós era una tasca compelxa, amb aquest sòl negre i aquests sostres tan alts, però el disseny d’Ignasi Cristià ha servit per posar en valor les escultures i, alhora, per adaptar-les a l’espai, sense que sembli que hi entren en competició”, ha detallat la conservadora amb relació a aquesta mostra escultòrica, titulada La força inicial, que s’inaugura aquest dijous. 

Finalment, la darrera aturada segons el recorregut recomanat seria a Es Baluard, on s’exposen les obres del Miró més disruptiu i radical en el marc de la mostra Pintar entre les coses. “N’hi ha que diuen, i ho he llegit a molts llibres, que Miró era antipictòric. I jo hi estic profundament en contra, d’aquesta afirmació”, ha sentenciat David Barro, director d’Es Baluard, “perquè jo crec que Miró era anticonvencionalismes de la pintura, si de cas”. Entre d’altres, aquesta mostra inclou el Paysage de Mont-roig, de 1916, la més antiga de les que formen part de tot el projecte expositiu, a més d’experiments pictòrics fets a còpia de pintar sobre l’obra d’altres pintors o, fins i tot, de cremar els propis quadres. “Donar-li entitat a una taca, d’això parla també aquesta exposició, perquè això mateix és el que va fer ell. De sobte una taca blava pot esdevenir alguna cosa més que una taca blava, com bé va defensar ell en aquell quadre on acompanyava la taca amb la frase que deia que aquell era el color dels seus somnis. Pel que he pogut comptar, aquesta taca figura en aquests quadres fins a 18 vegades”, ha compartit Barro, qui ha volgut subratllar la rebel·lia que va acompanyar Miró fins al final. “N’hi ha que s’haurien dedicat a continuar fent el mateix, és el que molts artistes fan, perquè poden ser disruptius a l’inici, però després s’acomoden. I ell va fer just el contrari, va voler continuar repensant el seu lloc al món i la seva pintura fins al darrer moment”.