El Microteatre ens convida a “reflexionar” en l’edició més social

PalmaL’econòmica ha estat la crisi que ha monopolitzat la majoria dels titulars els darrers anys, però no l’única. No cal ser gaire observador ni especialment sensible per detectar que a la societat en què vivim n’hi ha una altra de vigent i ben grossa: la de valors. Morals, ètics i fins i tot estètics, de tan lletges que han estat les coses que han fet segons quins personatges. I la suma d’aquestes dues desfetes socials, sovint relacionades o fins i tot complementàries, ens ha deixat un paisatge desolat allà on ens ha tocat viure ara i que no és per sentir-se’n orgullós precisament. I d’aquesta situació se’n fa ressò la nova edició del Microteatre, que en lloc d’optar per la denúncia directa ha preferit exposar aquestes xacres socials “per reflexionar”, que és una altra manera de fer-ho, evidentment.

Així, a partir d’avui, dia 21 (22, 23 i 28 de febrer i l’1 i 2 de març, amb possibilitat de prorrogar un altre cap de setmana), uns habitatges de Càrites gestionats per la Fundació Joana Barceló al carrer Socors, 22, de Palma, obriran les portes per convertir-se en l’escenari de sis peces breus de temàtica social. Desnonaments, dependència, alcoholisme, abusos a menors, violència de gènere... són alguns temes tractats a les obres, escrites, dirigides i interpretades per professionals de l’escena i la televisió de les Illes. Unes temàtiques delicades, controvertides, dures o fins i tot crues, però que tenen l’objectiu de sensibilitzar, de conscienciar socialment, de donar veu als més desfavorits, de denunciar els abusos; però mai des d’una òptica frívola o morbosa que pogués cercar el sensacionalisme.

Restauració de les instal·lacions

A les decadents instal·lacions del recinte, un edifici a l’espera d’una restauració total que possibiliti un projecte social, que necessita un finançament que no arriba, els artistes assagen els seus petits però intensos muntatges. Àlex Tejedor ha imaginat un drama familiar en el qual ha implicat Alexandra Palomo i Guillem Juaneda, emparentats a la força i no gaire ben avinguts. A la ficció, és clar. La protectora n’és el títol.

Bernat Molina ha preferit riure, una comèdia negra “cap a l’absurd” que reuneix Rafel Ramis i Sofia Muñiz. Una història delirant que es diu Cap pèsol ni un! Rialles per desembafar en una edició en què, lògicament, predominaran els drames. Com és ara el de Javier Matesanz, que en format genèric de monòleg breu amb nina i pepa s’endinsa en el món dels abusos a menors. Ella és Laia Pomar i la pepa, una Nancy. Dir sense mostrar, òbviament. Però cal denunciar. Aquest és el repte.L’hora del bany nom la peça.

Una comèdia agredolça serà Què s’ha fet dels Reis Mags?, un text de Fidel Rey dirigit per Joan M. Albinyana i que inclou dues de les actrius veteranes més estimades i admirades de l’escena balear: Maruja Alfaro i Aina Segura. Tot un luxe tancar-se al bany amb aquestes dues actrius superlatives i gaudir del seu humor dramàtic, trist però divertit, a dos pams de distància.

Per acabar

I dos drames més per acabar. Mai més, d’Aina Jagla, dirigit per Toni Lluís Reyes i interpretat per Currusca Collado i Vicka Duran, que ens presenta dues dones que lluiten contra el propi enfonsament a partir dels records del que hauria pogut ser però que mai més no serà; i Take this waltz, que, prenent Leonard Cohen com a referent musical, ens parla de desnonaments. I ens diu que la vida és complicada. Ara més que mai. I que tot i que pugui semblar que s’acaben les opcions, sempre en queden... o no. Així ho pensà i ho va escriure Rafel Gallego, ho posà en mans de Joan Fullana, i ho interpretaran Miquel Àngel Torrens i Eva Barceló.