Publicitat
Publicitat

LITERATURA

El mètode Cercas

"Escriure una novel·la és com excavar un pou amb una agulla", explica Cercas que diu Orhan Pamuk. "Hi estic molt d'acord. Quan escrius comences un procés d'investigació que et porta a llocs inesperats", va afegir Javier Cercas dimarts a la nit en el primer dels sopars de luxe amb tertúlia literària que l'Hotel Espanya i Onda Cero organitzaran els pròxims mesos.

Abans de parlar del procés creatiu de l'autor de Soldados de Salamina i la recent Las leyes de la frontera , els comensals havien pres una tasseta de caldo d'escudella amb pilota i galets, un saltejat de calamarsons de platja i pollastre de corral amb bolets de temporada, tot acompanyat d'una selecció de caves i vins del celler Jané Ventura, l'últim dels quals, el Vi de Palla de Malvasia de Sitges 2009, va arrencar més d'un comentari d'admiració.

Jordi Llavina va deixar anar les primeres preguntes mentre Cercas enllestia d'un glop el cafè sol. "Las leyes de la frontera neix a partir de la pregunta que em vaig fer mentre visitava l'exposició Quinquis dels 80 al CCCB. Mentre veia fotos de joves morts prematurament per culpa de la violència o l'heroïna vaig dir-me: per què jo he tingut una vida normal i ells no?" Per Cercas és tan important que una novel·la plantegi preguntes com que no les respongui, almenys de manera directa. "L'escriptor té l'obligació de protegir les preguntes de les respostes -va dir-. Amb el temps m'he adonat que la resposta és la recerca de la mateixa resposta, i que no és unívoca. En qualsevol cas, és essencialment irònica".

A més d'explicar el mètode de treball que tan bons resultats li ha donat, Cercas va anunciar dos possibles projectes de futur: un llibre sobre l'art de caminar -activitat durant la qual li vénen les idees- i un assaig que es digui El punt cec . "El silenci i l'ambigüitat són dues maneres molt bones de ser eloqüent. ¿Què ho fa que Don Quixot, que està com una cabra, alhora sigui l'home més savi del món? Aquest és el secret de la literatura, potser".

Els llibres que ens fan grans