FILOSOFIA
Cultura 22/11/2019

“Més enllà del que som, hi és present el no-res”

Entrevista a Karolina Enquist, filòsofa i investigadora

Miquel àngel Ballester
4 min
“Més enllà del que som, hi és present             el no-res”

Karolina Enquist (Göteborg, 1983) és professora del Departament d’Història a la Universitat de Lund (Suècia), doctora en Història de les Idees i Teoria de la Ciència per la Universitat de Göteborg i membre del Grup d’Estudis Fenomenològics de la Societat Catalana de Filosofia. Forma part d’un projecte de recerca sobre filosofia de l’exili. Actualment estudia les connexions entre teologia i física quàntica, en la seva formulació inicial. Ha realitzat la seva tesi doctoral sobre la teoria de la subjectivitat en el pensament de la filòsofa espanyola María Zambrano, que ha resultat l’embrió i esquelet del llibre María Zambrano’s Ontology of Exile: Expressive Subjectivity (2019). Amb Karolina Enquist parlam de la filòsofa María Zambrano, especialment del seu pensament polític en els anys d’exili.

En quin moment entrau en contacte amb la filosofia de Zambrano? I què és el que us resulta més estimulant del seu pensament?

Vaig conèixer l’obra de María Zambrano a Mallorca, fa uns deu anys, per recomanació d’uns amics de la família que vivien a Manacor. Vaig dur cap a Suècia alguns dels seus llibres que vaig comprar a Palma i vaig decidir fer divulgació del seu pensament. La filosofia de Zambrano era molt diferent de la filosofia francesa o alemanya que havia estudiat a la universitat. El que més m’atreu de la filosofia de Zambrano és la idea que qualsevol vida necessita expressar-se. Els humans ens comunicam amb paraules, però la naturalesa també té el seu propi llenguatge, que es manifesta silenciosament en la manera en què les flors es giren cap al sol o com els arbres segreguen hormones com a reacció davant l’amenaça del foc. Aquesta concepció d’expressivitat de Zambrano obre una porta a concedir drets a la naturalesa i als animals.

Què representa l’exili per a Zambrano? Fins a quin punt es pot definir la seva filosofia com a filosofia de l’exili?

Jo diria que l’exili és determinant en la formació del seu pensament. L’exili és, en primer lloc, una vivència biogràfica i personal. Zambrano va estar exiliada 45 anys. No trobava feina com a filòsofa i anava migrant a diversos països europeus i llatinoamericans. Per Zambrano, l’exili és una figura que descriu un límit. Zambrano estimava l’exili perquè representava l’esperança de construir un estat espanyol democràtic. Ella considerava que si hagués tornat a Espanya s’hauria perdut la possibilitat de construir un estat democràtic i no veia que també hi havia persones dins l’estat espanyol que actuaven contra el règim franquista.

L’exiliat és una figura que serveix a Zambrano per pensar la condició humana i social?

Sí, Zambrano va viure un exili físic i ontològic, ella pensa la realitat a través de la figura de l’exiliat. Zambrano va viure un doble exili, un exili físic i un d’ontològic. No nega l’existència d’un exili fàctic, però diu que l’exili és sobretot una imatge que permet conèixer les estructures universals de l’ésser humà i la societat. Zambrano diu que tots som exiliats, i especialment aquells que han experimentat alguna vegada l’exclusió social.

Es podria dir que el projecte filosòfic de Zambrano a l’exili pretenia unir filosofia, poesia i religió?

Se sol interpretar així com deis, però a mi m’agrada dir que Zambrano tenia el projecte filosòfic de desenvolupar una raó poètica, que li permetés arribar a conclusions filosòfiques noves a través d’un llenguatge innovador. Zambrano renova el llenguatge filosòfic mesclant conceptes filosòfics amb figures literàries. Quant al tema religiós, està clar que Zambrano era creient, però no creia d’una manera tradicional. Déu no és present en l’obra de Zambrano. No hi ha un Déu que es pugui identificar amb cap religió. Més enllà del que som, hi és present el no-res.

Zambrano explica els orígens dels totalitarismes a partir de la idea de pietat i n’ofereix una visió alternativa a la d’Arendt. Podríeu explicar la relació que estableix Zambrano entre totalitarisme i pietat?

Arendt defineix el totalitarisme com un règim polític en canvi continu, sense lleis ni regles, ni tampoc líders estables, mentre que Zambrano interpreta en un sentit positiu el moviment continu i la transformació social, com el resultat d’expressar-nos de manera pietosa cap als altres. Per Zambrano, si elegim no tractar els altres amb pietat ens convertim en identitats essencials i fixes, ens limita i condiciona les nostres relacions amb els altres, de manera que únicament som capaços d’establir relacions de poder. Aquesta idea d’individu du a un totalitarisme, en què tot es manté immòbil i res canvia. Per Zambrano, el totalitarisme representa una societat morta, basada en un individu racional absolut.

Què pensa Zambrano de la democràcia i la relació entre majories i minories, el poder del poble i la seva relació amb l’estat?

La relació entre individu i estat va lligada a la idea que l’ésser humà necessita expressar-se dins una societat en la qual pren forma com a subjecte. La democràcia es fonamenta en una societat que no s’identifica amb cap individu en concret i que permet la formació de subjectes polítics nous. En una democràcia cal deixar de ser individu i transformar-se en persona. Ser persona implica tenir la capacitat de canviar i d’elegir els interessos generals encara que ens perjudiquin.

Aleshores, la fonamentació de la política parteix de la idea que l’ésser humà és essencialment transformació?

Sí, l’ésser humà és transformació però també formació, en el sentit que es mou entre l’exili, el que encara no està format, i ser subjecte i tenir forma subjectiva.

Quina influència té la idea de pietat en la transformació de l’individu en subjecte polític?

La pietat és una capacitat que té la persona que ens fa dirigir-nos cap als altres amb una actitud moral de recepció i reconeixement, que és la base per a la democràcia. I la democràcia és una societat on les persones s’ajunten entorn de projectes polítics concrets.

Quin és el llegat filosòfic i intel·lectual de Zambrano i de l’exili republicà del 1939 ençà?

S’hauria d’investigar molt més del que s’ha fet fins ara, però puc dir que Zambrano ha tingut una influència política directa en l’elaboració de la constitució porto-riquenya. La concepció dialèctica de la realitat de Zambrano ha estat recollida pels filòsofs biopolítics italians com Giorgio Agamben. Zambrano també ha influït en la poesia de Bergamin.

stats