Crítica teatral
Cultura 22/12/2021

Meravellosament irresponsables

Una comèdia magníficament servida per tres grans actrius

2 min
Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas a 'Les irresponsables'

'Les irresponsables'

La Villarroel. Fins al 23 de gener de 2022

Javier Daulte torna a La Villarroel, sala que va dirigir (2006-2009), amb una divertida comèdia magníficament servida per tres grans actrius (Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas) sota una impecable direcció de Sílvia Munt i destinada a convertir-se en un dels èxits de la temporada. No era fàcil, donar vida i ritme als diàlegs picats característics del teatre argentí, en una funció que ho fia tot a la feina de les actrius. A Les irresponsables, Daulte planteja l’inalienable anhel de l’ésser humà de saltar-se les normes, de fer allò que et diuen que no s’ha de fer, sigui per rebel·lia o per inconformisme. "O senzillament perquè en tens els ous o els ovaris plens". I esperem una cosa una mica salvatge, torbadora. I el que trobem és un bon entreteniment covat amb el record d’una gamberrada de quan eren petites i una mentida adolescent amb una trista conseqüència per a un dels dos personatges absents.

Les irresponsables de Daulte són tres dones de més de quaranta anys que es troben en una magnífica casa de camp amb la idea de consolar-ne una d’elles, que acaba de patir un desengany sentimental. La Lila (impressionant Marta Marco) és la víctima del desencís i motor de l’embolic. L'acompanyen la seva germana gran (brillant Cristina Genebat) i l’assenyada amiga (fantàstica Nora Navas), que obre la funció mòbil en mà per plantejar la situació mentre la Lila plora, pren tranquimazins i veu a morro d’una ampolla de vi. I anem coneixent les tres personalitats en un seguit d’escenes en les quals no passa res de res mentre ens adonem que, a més d’irresponsables, aquestes noies també són força immadures emocionalment.

Més enllà de la vivesa formal dels diàlegs, aquestes irresponsables no tenen gaire a veure amb el desconcertant imaginari que hem conegut de Daulte a Gore i Bésame mucho (2003), Ets aquí! (2005), Com pot ser que t’estimi tant (2008) o 4Doptic (2003 i reposada a la Biblioteca el 2018), tot i que en podem trobar rastres en l'espurnejant apunt escatològic de la caca, els inquietants sorolls i la resolució de la faula.

stats