El juny, el mes de Sant Joan

Bep Al·lès

4 min

CiutadellaAquest dissabte és la nit dels festers a Ciutadella. Els festers, que a Mallorca s’anomenen foguerons i al Principat fogueres, a l’antiga capital de Menorca s’encenen per les festes de Sant Joan. Antany, a la nit del 23, quan el caixer senyor en posava la fusta, però als anys 60 i 70 es va perdre i no fou fins ben entrats els anys 80 quan el Col·lectiu Folklòric Ciutadella en recuperà el costum, passant la celebració a dia 22, la nit abans del dissabte de Sant Joan, per no interferir en la festa que tenia uns horaris ben diferents als del Sant Joan dels anys de postguerra. Idò aquesta serà nit de festers, cançons, gin amb llimonada, coques, pastissets i panets de Viena amb sobrassada, de torrades, de ball de fandango i de preludi de festes majors.

Juny és el mes dels albercocs, de les cireres, de les peres de la nau, anomenades també de sant Joan o de sant Pere. És també el mes en què les vaques s’assequen, cosa que vol dir que no duen tanta llet, i, per tant, davalla la producció de formatge, i és quan es comencen a encetar les fogasses que s’han guardat per a la provisió de formatge vell o curat, com també és el moment d’encetar les sobrassades velles, les més grans que hem reservat, principalment, per a Sant Joan, festa al voltant de la qual girarà la gastronomia d’aquest cap de setmana, en què la figuera ens brindarà les figaflors, i les abelles, bresques de mel, i als voltants de la mar, aprofitarem els dies propers a la festa del solstici d’estiu per anar a recollir camamil·la i també l’hipèric o herba de sant Joan.

Sant Joan

Les festes de Sant Joan de Ciutadella són les que obren l’estiu i el recorregut de festes de poble, en què el cavall és el protagonista.

A Ciutadella, els plats més típics de la festa són:

Per berenar i fer la bereneta, l’ensaïmada amb xocolata cuita, a més del pa amb companatge (sobrassada, cuixot, carnixulla, botifarró blanc i formatge), els panets de Viena amb sobrassada, els rubiols de picadillo, les coques amb tomàtiga, amb pebres o sofregit, a més de les d’albercocs i les de cireres.

Per dinar, els plats més típics són les pilotes amb salsa d’avellana o d’ametlla, que a poc a poc s’estan substituint per les pilotes amb tomatigat. També eren plats comuns fins fa una setantena d’anys el conill amb pebres o amb cebes, que es podia menjar tan calent com fred, perquè la festa de Sant Joan no és una festa d’estar massa temps assegut a una taula. Darrerament s’hi han afegit les calderetes i els arrossos amb llagosta, els plats de marisc o el costum d’anar a dinar a restaurants. Coses de l’evolució i la globalització de la festa.

Les postres més tradicionals són el menjar blanc, que també es menja per berenar acompanyat de crespellets el Diumenge del Be, com també són postres típiques de la gran celebració la tortada d’ametlla, els bunyols de crema i les fruites de temporada, com les cireres, les figaflors i els albercocs.

Tenien i tenen també protagonisme les dolces amb aigua i anís, els macarrons de sucre i blanc d’ou, com també els dolços de convit, els confits i antany les avellanes plenes.

Les ensaïmades de Sant Joan

L’ensaïmada de Sant Joan, anomenada coca bamba a la resta de poblacions de l’illa, res a veure té amb l’ensaïmada mallorquina, potser només la seva forma cargolada, però no s’hi assembla pel que fa a la textura, el volum o el farciment, perquè aquesta ensaïmada menorquina no es farceix ni de cabell d’àngel, ni de crema, ni de sobrassada.

A la festa de Sant Joan l’ensaïmada és la gran protagonista i no sol faltar a cada casa, acompanyada d’una bona escudella de xocolata per mullar-la. Aquest és el berenar del Diumenge del Be, del dissabte i del dia de Sant Joan, com ho és també a les berenetes dels dies de festa. També és una de les protagonistes de les begudes, tant a la del caixer casat, la de la capellana i les celebrades a cal caixer senyor, es serveix ‘xiculati’, que així es pronuncia a Ciutadella, i ensaïmada, que mengen els caixers i cavallers, asseguts amb el mocador blanc entre les cames i allà, amb elegància i destresa, van mullant l’ensaïmada ensucrada dins la xocolata ben espessa, que els aportarà les calories necessàries per continuar la festa o bé per recuperar les forces perdudes per la tanda a cavall.

Però aquesta ensaïmada tenia el seu antecessor en les denominades coques de Sant Joan, en forma de mitja taronja, que ens podrien recordar les coques de Nadal o les d’anís mallorquines i que amb l’evolució es convertissin en les ensaïmades en donar-los la forma de caragol abans de posar-les al forn.

XOCOLATA CUITA DE LES FESTES DE SANT JOAN

Fondrem al bany Maria la xocolata. A part, dissoldrem la xocolata en pols en un poc de llet o aigua.

Tindrem una olla amb la llet on afegirem i mesclarem les xocolates, i ho posam al foc fins que arranqui el bull. Hem de remenar en tot moment.

Quan arranqui el bull, davallam el foc al mínim i deixam coure cinc minutets més, sense deixar de remenar. Apagarem el foc, hi posarem la llet condensada i remenarem fins a aconseguir la textura desitjada.