Uns mems poden fer caure un president?

BarcelonaQuan Donald Trump va guanyar les eleccions molta gent es va estirar els cabells. Com era possible? La lectura de bona part dels opinadors va ser que havia detectat un corrent de malestar profund amb les institucions i els polítics tradicionals. Però quin paper hi van tenir les subcultures de les xarxes? Quina rellevància va tenir l’onada de mems i altres elements virals que van sorgir al seu entorn? ¿Tot plegat va ser un fenomen innocent o orquestrat? Aquest inquietant tema que abordarà Alice Marwick, una investigadora que s’ha especialitzat en les qüestions socials i culturals que sorgeixen de les xarxes, és un dels que proposa la tretzena edició del festival The Influencers, dedicat a l’art no convencional, la guerrilla de la comunicació i l’entreteniment radical, que se celebra al CCCB des de demà fins dissabte.

“No és nou que els governs utilitzin noves formes de propaganda i de desinformació -explica el director de The Influencers, Bani Brusadin-. Però sí que és un fenomen nou que la subcultura i el seu llenguatge irònic s’utilitzin per enfortir el poder”. El març passat, The Guardian afirmava en un article que els milions d’usuaris de la web 4chan havien ajudat a entronitzar Trump. De 4chan n’han sorgit molts mems que s’han viralitzat ràpidament. Els seus usuaris són anònims, joves, no han de publicar el seu perfil i es comuniquen sobretot amb imatges. “En aquesta web s’hi ha acabat concentrant molta frustració i molts usuaris són d’extrema dreta”, explica Brusadin. “Alguns actors, ni polítics ni coneguts, que van fer campanya a favor de Trump o del Brexit van reconèixer aquesta subcultura, la van entendre i van intuir que són nous votants que s’apassionen de forma perillosa i es poden instrumentalitzar”, afegeix el director de The Influencers.

Una granja de trols

Aquests usuaris tenen gran capacitat d’actuar a les xarxes, utilitzen un llenguatge irònic i desenfadat que es fa viral ràpidament i d’una manera o altra acaben influint també en els mitjans de comunicació perquè tenen incidència sobre els temes dels quals es parla. “Arriba un moment que desmentir les notícies falses no serveix de res perquè de manera irracional ja han connectat amb les frustracions d’altres persones de generacions diferents”, afirma Brusadin. El problema no és només la vulnerabilitat dels mitjans, sinó que també molts vivim en una bombolla. “Facebook, perquè la teva experiència sigui més agradable, només et dona la informació que t’agrada”, diu Brusadin.

Warwick serà una de les ponents de la secció de divendres, que també comptarà amb el periodista del New Yorker Adrian Chen, que ha investigat una “granja de trols” dedicada a la desinformació global i ubicada a Rússia; l’artista Daniel Keller, especialista en subcultures digitals, la connexió entre les noves i les velles comunitats de la dreta radical i com a través de les xarxes socials inciten a l’odi, i el multifacètic activista serbi Vladan Joler. Dissabte serà el torn de Hasan Elahi, un artista nord-americà que investiga noves estratègies per fer visible la maquinària de control en l’època del big data. Al festival també es parlarà de com s’utilitzen les dades per saber el perfil psicodemogràfic d’un barri. “Cambridge Analytica va utilitzar les dades de Facebook per saber, per exemple, qui havia votat Obama en un col·legi electoral i estava descontent quatre anys després, i els van començar a fer arribar posts d’altres usuaris contraris a Hillary Clinton”, detalla el director de The Influencers.

Un altre tema que abordarà el festival serà el dels “moderadors invisibles”. “El filtre automàtic de les plataformes socials és molt petit; hi ha un treball externalitzat sobretot a l’Àsia. Són moderadors que ni tan sols saben que estan treballant a Facebook”, explica Brusadin. Una de les altres activitats del festival serà A walk in Fukushima, una videoinstal·lació immersiva que permet endinsar-se en la zona d’exclusió, on el col·lectiu Don’t Follow The Wind ha col·locat obres d’art; el taller d’enginyeria crítica Othernet, una introducció al núvol de la gent, i l’Internet Yami Ichi (mercat negre d’internet), que mostra, exposa i trafica amb idees, processos i objectes de la web.

“Les experiències personals que aportaran els convidats a The Influencers són importants. Volem parlar de com poder ser creatius, i com des de la cultura independent ens podem enfrontar a les parts més fosques i perilloses de les xarxes”, conclou Brusadin.