La meitat dels catalans ja tenen el carnet de biblioteques (i cinc dades més)

Es tracta de l'espai cultural més concorregut, amb 24 milions de visites el 2017

Les biblioteques de Catalunya es mantenen un any més al capdamunt del podi com a espai cultural més concorregut amb més de 24 milions de visites el 2017. En una situació econòmica en què el pressupost destinat a Cultura era del 0,8% (261 milions d'euros), el creixement de les biblioteques no ha parat. Tal com mostra el balanç del 2017, elaborat pel Servei de Biblioteques del departament de Cultura, la meitat de la població, 3,7 milions de catalans, ja en té el carnet (amb més de 170.000 inscrits anuals) .

La disrupció tecnològica ha canviat les formes de consumir la cultura, i els centres treballen per adaptar-s'hi. Davant la competència de plataformes de 'streaming' com Netflix o HBO, les biblioteques ja ofereixen el seu propi servei de pel·lícules en línia. Accedir-hi és molt senzill: només cal iniciar sessió a la plataforma ebiblioCat per accedir a un catàleg de més de 2.300 de films. Es poden agafar (de moment) dos préstecs virtuals a la setmana i es disposa de 72 hores per veure'ls abans que es retornin automàticament. Aquest canvi d'hàbits també s'ha notat en el nombre de préstec de llibres electrònics, que ha augmentat un 46%.

Altres dades destacades:

  • El total de documents disponibles arriba als 15,3 milions d'exemplars
  • Hi ha a disposició pública més de 5.500 ordinadors amb accés a internet i 323 biblioteques amb wifi gratuït
  • Més de 131.000 persones han assistit als clubs de lectura
  • El préstec de CD, DVD i revistes físiques ha disminuït dràsticament. Els CD han caigut un 17,2%, els DVD ho han fet un 11,9% i les revistes físiques, un 12,6%
  • S'han registrat 10.000 nous usuaris actius (1 préstec mínim a l'any)

De cara a l'any vinent, les biblioteques es plantegen com a objectius augmentar el nombre de continguts digitals (especialment cinema, documentals i música); establir un programa estable d'ajuts per construir i millorar els centres i introduir-hi espais i activitats de creació, innovació i participació ciutadana; fomentar activitats que afavoreixin la inclusió social de col·lectius vulnerables i garantir l'accessibilitat als serveis bibliotecaris a tota la ciutadania, i aplicar el  Pla de Lectura 2020.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF