Cultura 01/12/2021

Maria Antònia Oliver: 75 anys de compromís literari

Aquest dijous se li farà un homenatge al Teatre Mar i Terra de Palma

3 min
Maria Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2016 (Pere Virgili)

Palma“No serà res extraordinari”, diu l’escriptora Maria Antònia Oliver amb un fil de veu mig esquerdat des de l’altra banda del fil telefònic de ca seva, a Biniali, i parla sobre l’homenatge que se li farà aquest dijous al Teatre Mar i Terra de Palma, organitzat per Embat Llibres i Pilar Arnau. Un reconeixement al seu compromís literari, al llegat que ha cultivat durant tots aquests anys.

A la trobada s’hi faran diverses activitats i hi participaran persones que han tractat l’obra d’Oliver. És el cas d’Antoni Lluís Reyes, que ha adaptat Amor de cans per a IB3 i Joana E. al teatre; Begoña Méndez, que va fer el pròleg de la reedició de l’obra Antípodes, i Margarida Aritzeta, amiga de l’escriptora amb qui va formar part, entre altres aventures, del col·lectiu Ofèlia Dracs (col·lectiu que apostà per la literatura de gènere en català). També Pilar Arnau, organitzadora de l’acte, activista cultural i estudiosa de la literatura en català (i més enllà) del segle passat. Per cloure la celebració al Mar i Terra, l’actriu Apol·lònia Serra farà una lectura dramatitzada. “Es tracta d’una lectura d’un conte molt especial que és pràcticament introbable, publicat només a un aplec de textos inèdits de l’Editorial Moll l’any 1984”, explica Arnau. 

Maria Antònia Oliver és una escriptora cabdal de les lletres catalanes -va rebre el Premi Ramon Llull del Govern balear l’any 2003, la Creu de Sant Jordi el 2007 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2016, entre altres guardons i distincions-, i brinda un llegat literari que inclou novel·les, narrativa breu, traduccions i teatre. La seva obra mai s’ha desplaçat del panorama -s’han reeditat diversos títols, Amor de cans va convertir-se en sèrie d’IB3 el 2018 i Joana E. s’ha adaptat al teatre-, Pilar Arnau apunta que Oliver és “massa poc coneguda” i que no se l’ha “valorada suficient”. L’acte d’homenatge es fa per a això: celebrar el valor, l’aportació, la riquesa i la generositat d’una escriptora de primer nivell. 

Francesc Sanchis, de la llibreria Embat, va compartir una llarga relació d’amistat amb Maria Antònia Oliver, qui va conèixer a partir del marit d’ella, el també escriptor Jaume Fuster (que va morir el 1998). “Sempre anàvem plegats, teníem una relació estreta”, recorda. “La nostra connexió sempre ha estat més amistosa i personal que literària, però sempre hem intentat fer difusió i homenatjar l’obra d’Oliver. 

Moltes coses pendents d'escriure

“No estic orgullosa de res, i estic orgullosa de tot. Fins i tot de les obres que no s’han llegit. Una també ha d’acceptar que no sempre escriu coses que agraden”, reflexiona l’autora de títols com Cròniques d’un mig estiu i Estudi en lila. Diu que encara li “queden moltes coses per escriure”, però que ja no jo farà. “O per ventura sí”, somriu des del mòbil. 

No surt gaire de casa, però, aquest dijous, Maria Antònia Oliver serà a l’acte. “Veig que el món està molt desesperat. També per la pandèmia, però això ja venia d’abans. Jo no vull sentir aquesta desesperació, però la sent. És inevitable. No podem deixar que ens penetri aquesta energia. Sobretot als que no ens en queda gaire, com a mi”, comenta.  

Està contenta que es reconegui la seva literatura, perquè que encara se’n parli és “el sentit” de la seva obra, diu. “Crec que la meva literatura va ser diferent als 70 i els 80. Les dones dels meus llibres eren complexes. Vaig fer la primera detectiu en llengua catalana, na Lònia Guiu . No va ser una cosa que m’hagués proposat, simplement ho vaig fer”. Arnau apunta que en totes les seves obres, les donen tenen un paper decisiu: “Són dones lluitadores, fortes i que no han tingut una vida fàcil. Oliver ha tingut sempre una gran ironia, a vegades, fins i tot, humor. A les seves trames les relacions familiars sempre són complexes, no són fàcils ni generoses”, descriu.  

Fa poc es va saber que l’escriptora donaria ca seva de Biniali a l’Obra Cultural Balear. L’objectiu és que es converteixi “en un lloc per crear i trobar-se”, diu l’autora. “Era una idea que ja estava meditada quan el meu home era viu. Me n’havia oblidat, però passarà: donarem aquesta casa a la cultura”. 

Els desitjos que un demana quan bufa les espelmes del pastís d’aniversari no solen compartir-se. Oliver, però, no té cap problema a fer-lo saber: “Desig viure bé fins que Déu vulgui, i ben envoltada”. 

stats