OBSERVATORI

El malalt està greu i li miram l’ull de poll

Des que, fa unes setmanes, desvelàvem a l’ARA Balears que sis peces medievals del Museu de Mallorca han resultat afectades per les deficiències del sistema de climatització del centre, ha corregut una allau de reaccions, algunes notícies -que hi podria haver més peces afectades, que la Conselleria de Cultura ha comanat informes interns i externs per avaluar els danys de la climatització, etc.- i centenars de comentaris de tota mena. I una, tot i no menystenir els petits danys, tots reversibles, que puguin haver patit les obres esmentades i les que es puguin descobrir en les actuals valoracions, tot i que el problema de la climatització no sigui menor en un museu, creu que tot aquest rebombori està desviant el focus del vertader problema, dels problemes que té la institució.

El Museu de Mallorca és un malalt en estat greu, bastant greu, al qual tothom s’entesta ara a mirar l’ull de poll que li acaba de sortir. El Museu de Mallorca és un malalt crònic, arrossega els seus mals des de fa dècades, pràcticament des del seu naixement el 1976, i ja se sap que si no es té cura de les malalties es cronifiquen, en provoquen d’altres i cada any el remei es més difícil de trobar i el tractament, més car.

El sistema inadequat i contraproduent que regula actualment la humitat relativa a les sales del Museu, amb més o menys doblers es podrà arreglar i les obres que tenen petites afectacions seran restaurades. Si bé és cert que el director dimitit hauria d’haver informat la Conselleria d’aquesta deficiència, que coneixia, i hauria d’haver obrat per posar-hi remei immediat, a més d’activar el contracte de manteniment que havia vençut, per a mi -hi insistesc- aquest és un mal relativament menor del Museu de Mallorca. Per a mi, allò important és fer un bon diagnòstic del pacient i apostar per posar remei al seu estat general, atacant progressivament tots i cadascun dels mals que pateix -torn a insistir-hi- des de fa dècades. I quins són aquests mals? Si continuam amb el símil, es diu que la gravetat d’una malaltia es mesura segons el grau d’impossibilitació del malalt per exercir les seves funcions. Doncs bé, el Museu de Mallorca, ara mateix i des de fa temps, no pot desenvolupar ni complir les funcions que li pertoquen. Qualsevol facultatiu, si hagués de fer una diagnosi grosso modo, ho tindria fàcil: el problema general és de recursos. Però això, que ja ho sabem, necessita precisió en la descripció.

Un gir de 360 graus

Convindria ser conscients que el Museu de Mallorca necessita fer un gir de 360 graus, que vol dir replantejar-ho tot, per tornar al punt zero: les funcions per a les quals va néixer. Vol dir valorar els seus recursos econòmics i millorar-los suficientment. Vol dir, i encara és més important, que l’apartat pressupostari, tot i estar-hi lligat, cal dotar-lo amb el personal tècnic necessari: a més de la direcció (hi cal un expert en patrimoni i museografia, cosa que es qüestiona amb motiu als concursos que es convoquen), és del tot imprescindible tenir un tècnic en la gestió econòmica, més tècnics en conservació, registre i restauració, un tècnic d’etnologia per al Museu de Muro (no podem oblidar que depèn del de Malloca) i tècnics de didàctica, d’activitats i de difusió, almenys. El tercer apartat és el de l’espai, la necessitat d’un magatzem de béns culturals per poder recepcionar les troballes, conservar-hi les peces i atendre els investigadors. Per cert, ens preocupam molt de la conservació de les peces a l’edifici del Museu de Mallorca, sense pensar com estan a Son Tous.

Hauria de ser i no és

On volem arribar? El Museu de Mallorca hauria de ser, i no és, la institució de referència on s’explica i s’entén la nostra història i el desenvolupament de l’art; hauria de ser una font de recursos per al coneixement a través dels 3 milions de peces; hauria de ser l’espai de conservació i restauració d’aquest llegat i el que hi podria arribar; hauria de ser un espai per a l’investigació, la font de recursos i projectes educatius, la plataforma de projectes itinerants i de projecció exterior, un lloc de formació per a les disciplines històriques i museogràfiques, l’àmbit de diàleg entre el passat i la creació actual, un magatzem d’art i d’història visitable i consultable per internet, un edifici que convidi a entrar i passar gust, l’entitat de referència de la gestió del patrimoni a l’illa i de la seva projecció cap a la societat... Hauria de ser, i no és, com tot museu com cal, un antídot contra la incultura, la manca d’ètica i el disbarat estètic. I hauria de ser un projecte col·lectiu, de país. Per sort, el malalt està greu però no moridor. La cura serà llarga, però és possible. Només s’ha de voler afrontar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF