BarcelonaEl grup barceloní Los Mambo Jambo ha construït en sis anys un directe tan sòlid com engrescador convertint la música instrumental més subterrània en un projectil d’energia concentrada. Ara fan un pas més enllà amb el disc Jambology (Buenritmo, 2016), que avui presenten a la sala Apolo de Barcelona a partir de les 21 h. “Volíem ampliar els horitzons musicals sense perdre la identitat”, explica Dani Nel·lo, saxofonista del quartet que completen el bateria Anton Jarl, el contrabaixista Ivan Kovacevic i el guitarrista Dani Baraldés, nova incorporació en substitució de Mario Cobo.
“Havíem fet dos discos molt focalitzats a recollir l’energia del directe, i ara volíem fer-ne un que tingués una dinàmica, que no calgués estar tota l’estona amb el peu a l’accelerador, i que poguéssim crear una narrativa musical que ens permetés passar per diferents estats d’ànim”, diu Nel·lo. Per aconseguir-ho van treballar amb el productor Jairo Zavala amb “la voluntat d’aprofundir en el so jambofònic ” i buscant un so més “homogeni” a l’estudi de Kaki Arkarazo al País Basc. “El seu estudi és un dels millors de l’Estat. Té una sala de fusta i pedra que és perfecta per a l’execució de la música que fem nosaltres”, explica el saxofonista.
La rapidesa comunicativa de la música
Com diu Nel·lo, es tractava de “fer una immersió” en l’ADN de Los Mambo Jambo. El resultat manté l’empenta i amplia els colors. “En aquest disc hi ha timbres diferents que no apareixien en altres discos -confirma Nel·lo-. Per exemple, la guitarra baríton del Dani. Jo he tocat alguns temes en què la veu solista és un saxo baríton, la qual cosa és bastant inusual, i l’Anton ha afegit algun element de percussió que fa que tingui una paleta de timbre molt interessant”. Tot plegat es podrà comprovar en directe, tant aquí com en diferents països d’Europa, i a l’octubre al Brasil, perquè la naturalesa instrumental de la música de Los Mambo Jambo no hi entén, de fronteres. “La música serveix bàsicament per comunicar-se, per transmetre emocions i sensacions. Si ara mateix viatgés al Sudan i em plantés a tocar en una plaça pública, segurament em comunicaria d’alguna manera amb la gent. De totes les arts, la música és la d’una comunicació emocional més ràpida”, diu.
