Amb els llums apagats és menys perillós

MUROTraspassam l'entrada del Teatre Municipal de Muro. L'ocasió ho mereix: assistim a la inauguració dels concerts de la segona edició del festival Alternatilla Jazz In Mallorca. Arribada l'hora anunciada, s'apaguen els llums i es fa el silenci. La sala s'omple d'expectació, de la lluentor que emana dels ulls d'un públic commocionat. M'agradaria aturar el món en aquest precís instant, concentrar aquesta energia, convertir-la en poder fàctic capaç de redimir tots els pecats que ha comès l'home. No ho faig; no sé com. Romanc en aquests llimbs idíl·lics on conflueixen desig i objecte de desig. Transcorren uns segons i els aplaudiments fan detonar el mutisme.

El jove contrabaixista Pere Bujosa (Palma, 1992) puja a l'escenari acompanyat per la seva formació, que agafa els comandaments del piano (Tomàs Fosch), el saxòfon (Gianni Gagliardi) i la bateria (Quique Ramírez). Bujosa s'aferra a un descomunal contrabaix. Tanca la banda una figura femenina: la vocalista Magalí Sare.

Arrenquen amb un tema compost per a l'ocasió, batejat 'Alternatilla'. Se succeeixen composicions noves, que formaran part del seu pròxim disc, corts inclosos a 'Who's Holland', el seu àlbum debut, i diversos estàndards de jazz. El repertori es completa amb dues versions celebrades: 'Smells Like Teen Spirit' de Nirvana i 'Pyramid Song' de Radiohead.

El so de Pere Bujosa Group esdevé prova empírica que contemporaneïtat, elegància, classicisme i lleugeresa poden confluir en el mateix escenari i formar un conjunt coherent capaç de fer que el que escolta arribi a cotes elevades de plaer auditiu.