Lluís Soler diu que diu adeu al teatre
'Birnam' és un diàleg amb ell mateix i amb Shakespeare
Birnam
Biblioteca. Fins al 24 d’octubre
Lluís Soler diu que ens diu adeu, que està cansat de bolos, funcions, canvis de vestuari, de maquillar-se de tots colors... Ho diu al programa de mà d’un monòleg en el qual casualment interpreta un actor que porta molt de temps fent obres de Shakespeare i es pregunta sobre el sentit de la seva feina i, sobretot, sobre el sentit últim de les paraules que diu en escena. Queden seixanta minuts perquè comenci la funció de Macbeth. Un regidor tan insolent com enginyós és el déu del temps. Un cop més, l’actor ha de guarnir-se amb l’ambició i la crueltat de Duncan. I està cansat. Es mira al mirall del camerino. S’ha fet gran. De fet, ara podria fer un gran Rei Lear ("Tant de bo algú l'hi ofereixi!", em dic jo).
Lluís Soler és, que jo ho recordi, l’únic actor català que ha fet un Teatre Grec a soles com si fos el grandíssimo Vittorio Gassman. Va ser amb la història d’El comte Arnau i en hendecasíl·labs. Diu que ens deixa amb “amor i humor”, però jo no m’ho vull creure. A més, li queda pendent la reposició de Les tres germanes al Lliure, en un paper que hauria merescut tots els premis de la crítica.
El vehicle per a aquest possible adeu és un il·lustrat text d’un poeta i literat que debuta en la dramatúrgia. Víctor Sunyol adora Shakespeare i ha imaginat el veterà actor en un soliloqui en què es planteja qüestions sobre l’ofici d’actor, tot inquirint al gran bard mirant el cel, on no crec que sigui. Es pregunta si no és més eloqüent que Hamlet digui "ser i no ser" en lloc del famós "ser o no ser". Un text ple d’intertextualitat del mestre Shakespeare que comença amb molta empenta i interès però que a poc a poc s’embolica en la recerca del perquè de la interpretació, la utilitat o inutilitat de les paraules. Paradoxalment, doncs, bona part del qüestionament que fa la funció podria traslladar-se al text de Sunyol. Sort que davant del mirall hi ha Lluís Soler! Ell és capaç de rescatar la llum de qualsevol cova fosca i certificar que el teatre el segueix necessitant.
