Llibres, roses i el Patrimoni de la Humanitat
No vull ser precursora de res, però començ a veure un possible fil al que semblava un despropòsit de projecte, per feble, per mancat de sentit i de contingut. Quan Mateu Isern, llavors batle de Palma, es va treure de la màniga a la gala de lliurament dels premis de la ciutat que presentarien Palma com a candidata a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, tothom va saber que allò no passava de ser una declaració d’intencions sense res darrere.
Després li tocà al regidor Fernando Gilet intentar que aquell miratge tingués qualque fonament. Reuní diversos col·lectius i llançaren una idea tan diluïda com el desideràtum del principal edil. La base de tot era Palma i la mar, un patrimoni històric a tocar de mar, com si Ciutat fos l’única que té aquestes característiques. Els pobles antics, si podien, s’assentaven en un punt de la costa i hi construïen els seus temples, edificis oficials i el port. Per això, qualsevol ciutat amb port al món tindria tantes o més possibilitats que Palma. Han passat els mesos, més d’un any, o potser dos, i el color gris d’aquella candidatura es va tornar transparent, invisible.
Per ventura ara hi ha una oportunitat per recuperar la intenció, que no el projecte. Ara que la candidatura de Menorca Talaiòtica té el camí ja avançat i està situada en una bona posició per ser Patrimoni de la Humanitat, potser arribi l’hora perquè Palma construeixi una candidatura més pensada en el futur que no en el passat, que també.
I com? Sabem que la Unesco vol uns lligams amb el patrimoni històric, però ja ha deixat clar en altres ocasions que això no li basta, sinó que desitja que aquest germen contribueixi a la transformació de l’entorn i de la mateixa societat i doni suport a la seva projecció cap al futur. Sabent això, hi ha en marxa un projecte que respon perfectament a aquestes condicions apreciades per l’organisme internacional. Em referesc a la transformació de la façana marítima de Palma com a bressol per a la societat del coneixement i, en concret, els edificis de Gesa i el palau de congresos, la remodelació i potenciació del barri de Nou Llevant i del Moll Vell, projectes que varen ser discutits la setmana passada a les Jornades Ramon Llull 2030.
Crec que no es va parlar de lligar-ho a una candidatura per a Patrimoni de la Humanitat, i per això voldria fer una crida al batle José Hila i al regidor i futur batle Antoni Noguera perquè ho tinguin en compte, si és que no l’hi tenen. Un dels aspectes més atractius de ser Patrimoni de la Humanitat és la inversió que arriba de la Unesco i que, sens dubte, contribuiria a fer realitat el que és un bon projecte de futur en un gran entorn patrimonial.
Ian Waelder amb Metamòrfiques
Metamòrfiques és un col·lectiu que neix a Palma de la interacció entre art i educació. Han començat per fer converses amb artistes, gestors culturals i educadors. Jo mateixa vaig ser objecte dels seus interrogants, de les seves curiositats. Aquesta setmana han publicat la conversa amb Ian Waelder (la trobareu a l’adreçahttps://metamorfiques.com/2016/04/18/con-ian-waelder). Aquest jove, un dels més estimulats i estimulants de l’escena artística local, diu coses com que “s’ha de deixar un marge per a la intuïció; estam massa obligats a justificar-ho tot des del primer moviment, i això és fàcil que et faci sentir bloquejat”. O com “l’art que no fa que et qüestionis res, sinó que t’ho dóna tot fet, que no et planteja preguntes, a mi tampoc no m’interessa. El que és evident em resulta avorrit”. Aquest artista que exigeix un canvi radical al sistema de l’educació artística (com si n’hi hagués) i que denuncia que les administracions donen beques o ajuts als artistes joves que ells han d’avançar i després córrer darrere a cobrar-les, com a ell li ha succeït, és una de les veus a les quals convé estar atents de fa un parell d’anys i en els propers.
Els meus llibres i les roses de l’ARA
Jo no us parlaré de novetats. Si he de recomar llibres, sigui Sant Jordi o qualsevol altre sant, sempre parlo dels llibres que d’alguna manera han canviat la meva vida. Els meus referents no són originals, la majoria els haureu llegit, però com que en general la gent puja consumint novetats i aquestes ja es troben a qualsevol llista dels més venuts i a totes les parades al carrer de les llibreries, jo vaig al fons dels prestatges. Aquests són els títols que sempre duc al cap, per distintes raons i procedents de moments diferents de la meva vida: L’educació sentimental de Flaubert, El primer home de Camus, El Guepard de Lampedusa, Les memòries d’Adrià de Yourcenar, El amor en los tiempos del cólera de García Márquez, Lolita de Nabokov, Pedro Páramo de Rulfo, La muntanya màgica de Thomas Mann, La plaça del Diamant de Rodoreda que no he tornat a llegir des de l’adolescència i encara record, o l’assaig La corrosión del carácter del sociòleg Richard Sennet.
Llibres i roses. Aquest serà el tecer any que l’ARA Balears és present als carrers amb una rosa d’artista. Començà Albert Pinya, l’any passat la féu Marcelo Víquez i enguany teniu la de Joan Costa. Passau un bon Sant Jordi.
