Les llibreries independents marquen el camí: el futur serà col·lectiu

PalmaAquesta és la història de dues amigues de més de quaranta anys que després de tota una vida de dedicar-se al mateix han decidit unir els seus camins. Cadascuna continuarà amb la seva feina, amb el mateix esperit que ho ha fet fins ara, però començaran a posar en comú projectes, idees i diagnòstics per encarar la situació actual, que poc o res té a veure amb quan varen començar. Els temps són difícils per a les llibreries de barri i Quart Creixent (Palma) i La 22 (Girona) ho saben bé. És per això que, amb la intercessió d’Abacus, aquests dos establiments històrics han signat una aliança que cerca enfortir-les i que, sobretot, pretén preservar-les tal com són.

“Que no hi hagi embulls: Quart Creixent no serà Abacus d’ara endavant”, esclareix tot d’una Amadeu Corbera, un dels socis de la llibreria pionera i referent en la venda exclusiva de llibres en català. “Ha coincidit el tancament de l’establiment [d’Abacus] a Palma amb l’anunci de la col·laboració que hem engegat, però Quart Creixent no canviarà el nom, ni el local, ni l’essència, tot i que aquesta darrera paraula no m’agrada especialment”, afegeix. Ho confirma la llibretera Anna Nicolau, al capdavant del projecte. “Volem obrir un canal de comunicació i posar en comú estratègies, a més de proporcionar un suport estructural i econòmic que pot contribuir a millorar la gestió; i això ho farem tot preservant la identitat de cadascuna de les llibreries que integrin la xarxa”, exposa. “Molts llibreters es troben molt sols, perquè tenen estructures fràgils, marges petits, moltes d’elles són unipersonals o tenen, com a molt, dos o tres treballadors… La cooperació és l’única manera d’assegurar-ne la supervivència”, continua. Entre esperançat i nostàlgic, Corbera troba una manera de resumir la reflexió de la llibretera de La 22, que ha passat a ser ara una de les sòcies de Quart Creixent: “La majoria de les llibreries sobrevivim, això feim, i és molt més fàcil fer-ho juntes”.

Enemics comuns

El llistat de factors que dificulten la viabilitat de moltes llibreries independents es pot resumir en dos eixos: Amazon i la gentrificació. “Amazon és l’enemic comú que hem de combatre totes, siguin quines siguin les característiques de la llibreria”, comparteix Anna Nicolau. “Ens afecta a totes. Ara mateix, un de cada cinc llibres que es venen a Catalunya és a través d’Amazon. I el percentatge no ha aturat de créixer”. Corbera, qui a més de soci de Quart Creixent és musicòleg i docent, ho comprova quotidianament amb els seus estudiants. “Si anomenen un llibre, el cerquen per internet. Per molt que sigui d’un autor o d’una editorial d’aquí, ni els passa pel cap anar-lo a cercar a una llibreria. És la dinàmica habitual entre els joves, que són qui hauran de sostenir les llibreries en el futur. Això, els que tenen doblers per comprar llibres, perquè la gran majoria ho passen malament per arribar a final de mes”.

El context social, de fet, és tant o més preocupant que el gegant del comerç en línia per als responsables de Quart Creixent i La 22, dues llibreries que tenen molt en comú. Varen néixer amb pocs anys de diferència –la de Girona obrí el 1978, mentre que la de Palma ho va fer quatre anys després, el 1982– i ho feren gràcies a l’empenta de persones implicades en la vida cultural de les seves ciutats. En el cas de Quart Creixent, entre aquestes persones hi havia Antoni Artigues i Jaume Corbera. Totes dues llibreries, a més, continuen ubicades al mateix lloc on els seus fundadors les varen inaugurar fa més de 40 anys, si bé dir que són allà mateix té molts matisos: l’adreça i el local són els mateixos, sí, però els barris i veïnats de Quart Creixent i la Llibreria 22 han canviat tant que als seus responsables els costa reconèixer-los.

D’una banda, hi ha l’auge del lloguer turístic, que ha fet que els compradors habituals de les llibreries –persones que hi vivien a prop, la gent del barri– minvin any rere any i que molts establiments es converteixin en lloc de pas dels visitants de les ciutats i en espais de pelegrinatge i de resistència per a una part de la societat. De l’altra, hi ha la substitució progressiva dels comerços locals, que posa en perill la definició i naturalesa dels entorns de què formen part. “Que les sabateries i carnisseries de tota la vida s’hagin substituït per franquícies i més franquícies deixa un panorama desolador”, assegura Amadeu Corbera, assegut a una taula de Can Joan de s’Aigo del carrer de Can Sanç, on l’ARA Balears s’ha citat amb ell i Anna Nicolau. “Mira, ser aquí crec que no és casual. Què queda a Sa Gerreria que hi fos fa cinquanta anys? Quart Creixent, Can Joan de s’Aigo i poc més. I per què sobreviu un establiment centenari com aquest quan cada setmana obrin una gelateria nova a Palma? Supòs que té a veure, una altra vegada, amb aquella paraula que tan poc m’agrada, amb l’essència, o amb l’ànima, si ho vols dir d’una altra manera. Palma és un dels llocs més agredits pel turisme, s’ha convertit en un desert turístic, gens amable amb el comerç de proximitat. La Palma turistitzada que promou Cort actualment no contribueix a la cultura, per no parlar del panorama polític hostil que tenim, que no ajuda gens a la venda de llibres en català”, diu Corbera. “Sembla que l’única alternativa que ens queda sigui deixar de vendre llibres per començar a vendre postals, cosa que nosaltres no pensam fer”, afegeix.

Les llibreries del futur

Amb tot, Quart Creixent i La 22, juntament amb Abacus, tenen ara la possibilitat de redefinir com han de ser les llibreries del futur, una vegada assegurat el present gràcies a aquesta aliança. Hi han conversat més d’un any i mig abans de signar-hi un acord de col·laboració. Ara, saben que tenen molta feina per endavant per acabar de definir les línies estratègiques que compartiran. Però també tenen clara la idea que les llibreries són molt més que un lloc on anar a comprar un llibre. “Hem de potenciar la programació, per exemple, sense oblidar que una llibreria no és un centre d’art, ni tampoc una cafeteria, que n’hi ha que ho són, però nosaltres no. No volem que la gent vengui a fer-hi feina amb l’ordinador perquè és un lloc agradable on fer un cafè, però sí que volem que es trobin amb un llibreter que els coneix i que els pot fer recomanacions, o amb un club de lectura o amb una presentació”, reflexiona Amadeu Corbera.

Aquesta idea de llibreria, en tot cas, no deixa de ser la que els dos llibreters han conegut des que eren petits. En el cas de Corbera, ell mateix es defineix com “el germà petit de Quart Creixent”, ja que son pare en va ser un dels socis fundadors uns anys abans de tenir-lo a ell. Els records de la seva infantesa en són indissociables: Joan Brossa, Biel Majoral i Maria Mercè Marçal són alguns dels noms que li venen al cap si fa memòria –tot i que reconeix que no recorda prou bé la visita de Marçal–, com també pensa en Tintín, un dels còmics que llegia quan els seus pares el deixaven els dissabtes al matí a Quart Creixent. Per la seva banda, Anna Nicolau té molt present l’esperit del llibreter, de nom Joan, de l’única llibreria que hi havia a la Garriga, on va créixer, i que ella visitava cada divendres en sortir d’escola. “La meva àvia em donava 200 pessetes per comprar un llibre i jo passava tota la setmana pensant quin compraria”, conta emocionada. “Era el millor moment de la setmana. En Joan em coneixia, sabia d’on venia, i m’ajudava a triar, i va fer que aquella llibreria fos com casa per a mi”, recorda.

Amb tot, Nicolau i Corbera subratllen que l’aliança que acaben d’encetar entre Quart Creixent, La 22 i Abacus és només una primera passa de moltes que encara han de venir. Enguany potser s’hi incorporaran nous establiments. “Volem fer camí junts i crear una xarxa cultural a escala de Països Catalans. Aquests anys hem tendit a xarxes autònomes i desconnectades, però necessitam obrir-nos portes els uns als altres dins d’aquest circuit, i fer que un autor de Mallorca presenti el seu llibre a Girona i viceversa. Aquesta estructura sempre ha estat necessària, però ara és imprescindible”, sentencien.