La vela llatina serà un Bé d'Interès Cultural

Els coneixements tècnics sobre la navegació, el vocabulari propi i la memòria oral vinculada a aquesta vela també s'inclouen dins la protecció 

La vela llatina i els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica seran un Bé d'Interès Cultural Immaterial. Així ho ha declarat el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, que depèn del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística. Tot i que encara queden alguns tràmits per a la declaració, la decisió s'ha pres després que el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca fes la proposta. La vela llatina és l'aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca, utilitzat també a altres indrets de la Mediterrània. 

Segons ha destacat la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, s'ha elevat la proposta de Medi Ambient perquè va en sintonia de la tasca que es duu a terme des de Patrimoni i també des del Museu Marítim. Això és "recuperar, preservar i difondre el nostre patrimoni, també l'immaterial". Protegir la tradició, doncs, es fa amb l'objectiu de "mantenir-la viva", motiu pel qual s'ha decidit tenir en compte la memòria oral vinculada a la vela llatina. Per tant, els coneixements tècnics relatius a la confecció de les veles i a la navegació, el vocabulari propi, i l'ofici de mestre veler per a la confecció de les veles, i el de mestre d'aixa, per a la construcció de les embarcacions que aparellen vela llatina, a més del mateix aparell, també són Bé d'Interès Cultural Immaterial. 

Busquets ha agraït la tasca feta per Bernat Oliver, tècnic de Patrimoni Marítim, qui ha elaborat un informe en què s'inclou una memòria històrica, una detallada descripció de la pràctica de la navegació, dels elements i pertinences, una relació de les tipologies de les embarcacions tradicionals de Mallorca aparellades de vela llatina i un glossari que ha estat imprescindible per a la declaració com a Bé d'Interès Cultural Immaterial. La vela llatina requereix una tècnica de navegació que "constitueix un dels exemples dels usos i costums tradicionals que s'han transmès al llarg del temps i que formen un ric patrimoni cultural resultant de la relació home i medi ambient". 

Aquest informe reconeix que no hi ha una dada clara que situï l'origen de la vela llatina, i presenta diverses teories. Una d'aquestes sosté que fou introduïda a la Mediterrània pels àrabs, en el seu avanç cap a occident procedents de l'Índic i el mar Roig, i que a la vegada els àrabs l'haurien copiada de les veles de papallona dels trimarans i catamarans de la Melanèsia i la Polinèsia. D'altres creuen que l'origen és mediterrani, perquè en el Mare Nostrum, a diferència dels grans mars on el vent constant permetia l'ús profitós d'aparells rodons, era del tot necessari tenir uns aparells que permetessin adaptar-se als freqüents canvis de vent.

A Mallorca la vela llatina ens ha arribat des de l'antiguitat a través de les galeres i altres bastiments medievals. Els darrers representants d'aquest aparell, ja en època moderna, foren els xabecs. Actualment la pràctica de la vela llatina es conserva a tot Mallorca però molt dispersa.

L'aparell està format per una vela (mestra) o més d'una vela (mitjana, triquet, floc), que es poden combinar de diferents maneres. L'aparell llatí consta d'una eixàrcia i d'una maniobra pròpia que tenen una terminologia específica que descriu cada element i una terminologia pròpia relativa a la seva utilització, tant a l'hora de muntar l'aparell a terra com durant la navegació. A Mallorca, els pescadors han fet servir la vela llatina des de temps immemorials. Les barques de bou, que arrossegaven l'ormeig propulsades a la vela i per parelles, són els darrers representants de la utilització de l'aparell llatí en el món pesquer. Exemples que es conserven d'aquestes barques són els bous Rafael (Palma, 1915), Balear (Palma, 1924) i Sant Isidre (Portocolom, 1925).

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF