Llar d'infants a Pratdip
Pratdip és un poble molt ventós. El nucli antic és compacte, amb construccions de pedra i carrers estrets. Està envoltat d'un conjunt de granges autoconstruïdes amb obra ceràmica. El solar és als afores, entre aquestes granges. Un mur de pedra seca l'organitza en dues terrasses separades tres metres l'una de l'altra. Una condició de l'encàrrec era fer tot el projecte en set setmanes per arribar a temps per a una subvenció. Això ens va ajudar a prioritzar i prendre decisions clares.
L'estratègia d'implantació és enganxar-nos al mur, reconstruint-lo, per aixoplugar-nos del vent; fer de l'edifici un gran porxo per als dies de pluja, protegir-lo del sol de l'estiu i donar continuïtat a la terrassa de dalt. Així guanyem un pati orientat al sud per als nens, protegit del mestral, i un nou parc obert al poble a la terrassa superior, a la mateixa cota que la coberta enjardinada de la llar.
La traça del mur de pedra ens ajuda a organitzar el programa en tres cossos. El primer està format per dues aules orientades a l'est. El segon és la sala de professors, al sud-est, i el tercer és el menjador, que mira al sud. L'espai entre els tres cossos i el mur és el de relació. Pot obrir-se, i així esdevé un porxo fondo. L'entrada i l'espai comunitari interior són prolongació del carrer i un pati cobert per als dies de fred.
El sistema constructiu i els materials s'emparenten amb els de les granges del voltant. A dins, els tres cossos els construïm amb maó calat pla i els cobrim amb forjat de bigueta i revoltó ceràmic. El mur de pedra preexistent no es podia aprofitar. El substituïm per un mur de formigó armat. A aquest mur de contenció s'hi van enganxant mobles: taquilles per als nens i un banc perquè els pares i els nens s'esperin asseguts.
La cota d'un metre que a fora delimita els murs del solar i el basament a dins es converteix en un arrambador de pissarra. Així els nens poden dibuixar damunt del mateix edifici. Amb el tauler contraplacat d'avet també fem el paviment de les aules, les portes i tot el mobiliari.
El paviment del pati és de sauló. El del parc de dalt, d'obra ceràmica matxucada. La vegetació és la que trobem als camps i muntanyes dels voltants. I al parc hi hem plantat alzines per filtrar el vent; al pati, dos ametllers i dos cirerers, i, al talús que limita amb el carrer Joan Perucho, avellaners.
