'Last Christmas': 'horror vacui' nadalenc inspirat en una cançó de Wham!

MadridDirecció: Paul Feig. Guió: Emma Thompson i Bryony Kimmings. 103 minuts. Estats Units i Regne Unit (2019). Amb Emilia Clarke, Henry Golding i Emma Thompson.

El Nadal al cinema és època de miracles i, des de l’èxit de Love actually (Richard Curtis, 2013), també de romanticisme. Són dos dels elements de l’equació de Last Christmas, dirigida per Paul Feig (La boda de la meva millor amiga) i amb guió d’Emma Thompson, un film que aporta a la fórmula una dosi d’estupidesa tan notable que el resultat només pot inspirar tendresa. Last Christmas és un D'il·lusió també es viu (George Seaton, 1947) injectat amb psicotròpics caducats, perquè una pel·lícula que arrenca a Iugoslàvia el 1999 dins una església on un cor de nens canta un tema de George Michael apunta maneres... i no de les bones, ja avisem. Perquè Last Christmas pateix d’un horror vacui aclaparador en què tot s’amuntega sense una direcció dramàtica coherent.

La trama segueix Emilia Clarke, tan encisadora com sobreactuada, que interpreta la filla d’una família croata que treballa en una botiga de decoració nadalenca i que, un bon dia, coneix un noi que la transformarà de cap a peus. L'idil·li és acompanyat de la música de Michael, del Brexit, d'un grup de sensesostre amigables i talentosos, de girs sobrenaturals i de llums màgics del Nadal londinenc... Si Harmony Korine fos darrere la cinta ens trobaríem davant una obra de culte, però lamentablement Feig no sap aprofitar el veritable potencial d’aquest totum revolutum.