Els laberints de la memòria d'Ian Waelder arriben a Es Baluard

PalmaA partir d’aquesta setmana, les visites al museu Es Baluard aniran acompanyades d’una banda sonora que passarà desapercebuda per a alguns, que cridarà momentàniament l’atenció d’altres i que acompanyarà nombrosos visitants una vegada surtin del museu. Es tracta d’una de les parts de l’exposició Ian Waelder. Even in a language that is not your own, que s’inaugura aquest dijous dia 19 i que es planteja com una possible representació de la memòria: una boira on els elements brollen, tacats de diferents empremtes, i on és tan difícil perdre’s com trobar-se. 

El retorn a Alemanya

Un d’aquests elements que traspassen les parets físiques de l’exposició és la gravació del mateix Ian Waelder xiulant una melodia. I no és una melodia qualsevol. Forma part d’una cinta que va trobar on el seu padrí, pianista que va escapar d’Alemanya a finals dels anys 30, improvisava un tema de set minuts que l’artista ha anat reescoltant durant mesos. “Jo he viscut a Alemanya aquests darrers anys perquè hi estava estudiant”, ha explicat Waelder, “i vaig aconseguir que la peça del meu padrí sonàs cada parell de setmanes en una estació local. I això va provocar una activació, una càrrega simbòlica, veure que el meu padrí ni s’hauria pogut imaginar aquesta exposició al lloc d’on va ahver de partir”. Així, la reproducció que fa Ian Waelder de la melodia improvisada pel seu avantpassat es converteix “en un far” de l’exposició que traspassa els seus límits físics. “Una de les meves imatges preferides era la del vigilant de seguretat perseguint el muntador perquè es pensava que era ell qui xiulava, també hi ha aquesta part de joc”, ha afirmat l’artista amb un somriure. 

Diferents elements simbòlics

Les connexions amb aquesta geneologia familiar, però, no es limiten a l’apartat musical. Hi ha imatges d’un cotxe, l’Opel Olympia, vinculat directament amb el context històric d’on va marxar el padrí de Waelder; hi ha nassos que sobresurten de les parets com a símbol d’una saga; hi ha una dièresi que s’ha perdut en les variacions del llinatge familiar i hi ha un racó ple de fotografies en blanc i negre d’una planta que és, d’alguna manera, germana de l’artista. “La van regalar als meus pares el mateix dia que vaig néixer jo”, ha contat, “i sempre surt de fons als àlbums familiars. I jo també l’he anat fotografiant”. Tanmateix, però, tots aquests elements són només una part d’una proposta que té més d’ambient o context que no de concret o artefacte visual. “És important el concepte de recorregut”, ha matisat el comissari de l’exposició, Francesco Giaveri, “entès com un diàleg amb un espai que de qualque manera t’embolcalla. I Ian Waelder ha fet molta feina amb aquest concepte d’empremta, de la marca que en queda, de tot això, i dels processos de la memòria que s’hi representen”. 

La mostra es podrà visitar a l’Espai D del museu del 20 d’octubre fins al 18 de febrer de 2024.