L'Escola de Mallorquí, 50 anys ensenyant el català i la cultura de l'illa

PalmaEra juny de 1973 quan, en plena dictadura, el delegat de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, Josep Maria Fuster, i el batle, Pedro Galmés, van demanar permís a les altes instàncies per crear “una escola municipal de llengua i cultura amb la missió d’impartir lliçons sobre la llengua viva de Mallorca i amb la intenció de crear conferències sobre la nostra literatura i art”. Només un parell de mesos més tard començava el primer curs de l’Escola Municipal de Mallorquí, “la curolla d’un grup de visionaris encapçalats per Gabriel Barceló que van haver de fer molta de feina per posar en marxa una cosa que no existia llavors i que responia a una necessitat del poble”, afirma l’actual directora del centre, Margalida Rosselló. L’acta de fundació de l’Escola Municipal de Mallorquí, de fet, es va escriure en castellà.

Si bé tot havia començat de manera clandestina uns anys abans, el 1968, el primer curs oficial va arrancar la tardor de 1973 i ho va fer amb 38 alumnes inscrits. Tots hi anaven amb la mateixa intenció. “Quan va néixer l’escola hi havia molta de gent que volia aprendre a expressar-se correctament en la seva llengua”, explica Margalida Rosselló, “i això és el que, per primera vegada, els va oferir l’Escola de Mallorquí”. L’èxit va ser aclaparador i en pocs anys ja hi havia més d’un miler d’alumnes que en formaven part. Mig segle després, els objectius no han canviat, però sí les maneres d’arribar-hi: en els darrers anys, per exemple, s’han incorporat els cursos en línia, i també s’han inclòs els tallers de rap en català com una via per accedir als més joves. Tanmateix, el perfil dels alumnes ha estat sempre molt divers i no ha deixat de canviar.

Saber català com els fills

“Quan la meva filla va començar a anar a escola ja ho feien tot en català”, explica la manacorina Margalida Roman, que va ser alumna del centre a final dels anys 80, “però jo de petita ho havia fet tot sempre en castellà i vaig trobar que no podia ser que la meva filla ho sabés fer tot en català i jo no. Per això em vaig apuntar a l’Escola de Mallorquí, per aprendre una mica de gramàtica. Però em vaig arribar a treure el certificat del nivell D, el més alt!”. El relat de na Margalida s’assembla, i no poc, al de molts dels alumnes que hi ha ara als cursos inicials. “Són persones que van venir de la Península fa 15 o 20 anys i ara veuen que els seus fills tenen coneixement de la llengua i ells no”, relata Marina Vanrell, una de les professores que actualment formen part de la plantilla. “I n’hi ha que tenen molt d’interès, que no només vénen perquè hagin de menester un títol”, puntualitza.

Tanmateix, però, un dels èxits de l’Escola Municipal de Mallorquí va ser que des del primer moment s’hi va oferir tota una oferta complementària que anava més enllà de l’ensenyament del català i que hi estava directament relacionat. S’hi organitzaren activitats de tota casta, des de conferències i xerrades a excursions pels pobles de Mallorca, com explica Guillem Melis, qui en va ser professor des de mitjan dels anys 80 fins al 2016. “L’Escola ha tingut influència en tot l’aspecte cultural de Manacor, és tot un referent. Record que ja en els anys 90 s’hi oferien conferències, un pic per setmana, de gent d’aquí, com Josep Maria Llompart, o de fora, com Carod Rovira, Joan Francesc Mira… I també hi va haver un cicle per conèixer Mallorca, en què els dimarts parlàvem d’un poble de manera teòrica i després el dissabte hi anàvem i ens hi guiava gent diferent”, rememora. Aquesta tasca cultural que s’ha duit a terme des de l’Escola de Mallorquí ha tingut un dels eixos principals en les classes de ball de bot, instaurades per Margalida Duran i Joana Domenge, i que avui dia són un dels grans atractius de l’oferta educativa del centre.

“Ara fa a prop de 10 anys que don classes de ball de bot”, explica Neus Barceló, “i tot i que sempre hi sol haver més dones que homes, entre els alumnes, el que sí que ha canviat és que cada vegada tenim més gent jove”. Barceló reconeix que ella mateixa, d’adolescent, tenia alguns prejudicis envers el ball de bot. Agraeix que, amb el temps i gràcies també a la tasca feta des de l’Escola, la situació hagi canviat. “Quan anaves a les places tot era gent major”, afirma, “i ara entre els alumnes tenim grups de joves que s’organitzen els caps de setmana per anar a ballades”.

A més de les classes de ball de bot, l’Escola de Mallorquí custodia la Mulassa, el símbol de la festa de Sant Jaume. Es tracta d’una festa recuperada fa uns anys i en què l’Escola ha estat molt implicada, com hi està també en els Cossiers: en custodia també els vestits i és a l’actual seu de l’Escola de Mallorquí on s’assaja el ball. Entre les participants d’enguany s’hi troba tota una entusiasta d’aquest ball que fa molt poc no sabia ni que existís, Sara Martín Gutiérrez. Nascuda a Madrid, fa poc més d’un any i mig que viu a Mallorca, i descobrir els Cossiers l’ha duita a emprendre una investigació al voltant de balls similars d’arreu del món. “Sempre m’havia interessat el tema de la dansa i la cultura popular, i els Cossiers en particular em van cridar l’atenció per la seva connexió amb la terra i amb una forma de comunicació ancestral”, explica. A banda de col·laborar amb els Cossiers, a l’Escola de Mallorquí també hi fa classes de català que complementa amb la lectura d’autors com Carme Riera, Costa i Llobera o Blai Bonet. “Ara bé”, afegeix, “reconec que encara m’he d’amollar a xerrar. I que els pronoms febles encara no els tenc molt clars”. Ella serà un dels més de 1.700 alumnes amb què l’Escola Municipal de Mallorquí arribarà al mig segle d’existència, una fita que el centre assolirà amb les portes més obertes que mai.