Teatre
Cultura 08/07/2024

L'enterramorts que es negava a abandonar els afusellats republicans en fosses comunes

Pepe Zapata recupera la història de Leoncio Badía Navarro en el monòleg 'L'enterrador', a La Villarroel

3 min
Pepe Zapata

BarcelonaUna tarda, mentre escoltava la ràdio, l'actor i gestor cultural Pepe Zapata va sentir un reportatge que el va commoure profundament. La periodista explicava la història de Leoncio Badía Navarro, un jove republicà que, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, va veure's obligat a treballar d'enterramorts a Paterna, la seva ciutat natal, a poc més de deu quilòmetres del centre de València. "S'acabava de lliurar d'una condemna de mort, no sabem ben bé per què, i aquesta feina va ser l'única forma que va trobar de sobreviure", explica Zapata. El que Badía Navarro no podia imaginar era que Paterna seria un dels municipis més afectats per la violència del règim franquista: del 1939 al 1956, més de 2.300 persones van ser assassinades i enterrades al cementiri en un centenar de fosses comunes.

El jove republicà, encara amb la ressaca de la guerra, va trobar la manera d'anar en contra del règim des de dins. "Potser des d'un punt de vista naïf, va establir un sistema per ordenar els morts –diu Zapata–. En comptes de llançar-los tots directament a les fosses comunes, s'entretenia a rentar els cossos i col·locar-los ordenadament, guardava els objectes de valor en capses… I apuntava el nom dels morts en un paperet que posava dins una ampolla de vidre, amagada darrere el clatell dels cadàvers; així les famílies, sobretot les dones, podien identificar-los".

"El nostre Primo Levi"

A Zapata el va emocionar tant aquesta història que va decidir convertir-la en un monòleg protagonitzat per ell mateix, L'enterrador, que el 2023 es va poder veure a la Sala Fènix de Barcelona i, després de voltar per gairebé tot l'estat espanyol, aterra a La Villarroel del 14 de juliol al 4 d'agost. "L'enterrador de Paterna és el nostre Primo Levi, un d'aquells herois anònims que no apareix als llibres d'història però que canvia la societat", diu l'actor. El monòleg, que compta amb la direcció i dramatúrgia de Gerard Vázquez, pren com a punt de partida la biografia de Badía Navarro, però també conté "històries familiars, de moltes altres persones" amb qui Zapata i Vázquez van parlar per documentar-se. "Qui més, qui menys, tothom té una història familiar relacionada amb la guerra", afegeix. 

Zapata, que ja ha fet més de 80 funcions de L'enterrador, reconeix que aquest projecte li ha canviat la vida: "Un dia, abans d'una funció a València, vam visitar el cementiri de Paterna i allà vaig conèixer la filla de l'enterrador, la Maruja, que té 81 anys. Vaig convidar-la aquella tarda a la funció i mai havia tingut la sensació d'estar actuant només per a una persona. Tota l'estona pensava: «Què en pensarà, la Maruja?» D'altra banda, l'espectacle li ha servit per conèixer Paco Roca i Rodrigo Terrasa, que en el còmic El abismo del olvido també van abordar la vida de Leoncio Badía.

"Per desgràcia, tot el que diem és cert", diu Zapata, que aclareix que L'enterrador "no és un espectacle pamfletari, perquè, en el fons, el missatge és que tots la van cagar". Segons Zapata, té més sentit que mai perquè els adolescents desconeixen "tot el que va passar": "La memòria històrica té un termini de tres generacions. A partir de la tercera generació, entenen la guerra només com un fet històric, sense tenir-hi cap connexió emocional".

En aquest sentit, l'historiador Jordi Barra ha elaborat un dossier pedagògic per complementar l'espectacle i, a més, conduirà un col·loqui postfunció el dilluns 22 de juliol. "Els joves es passen el dia veient vídeos de TikTok sobre la guerra d'Ucraïna, però al·lucinen que això pogués passar aquí, entre familiars i veïns, entre gent del mateix poble, perquè no ho tenen gens interioritzat", explica Zapata, que recorda que, "després de Cambodja, som el segon país amb més desapareguts en fosses comunes".

stats