PalmaJamie Cullum és un showman, un d'aquests artistes que no deixen indiferent ningú. La seva carrera com a pianista i cantant ja té bagatge, i ha sabut conjuminar d'una manera creativa i entusiasta el jazz i el pop. Té més de deu milions d’àlbums venuts i molts de premis, i aquest dijous 15 de juliol serà a Calvià, de la mà del Mallorca Live Summer.
Dijous oferireu la vostra primera actuació a Mallorca. Us fa il·lusió?
— Estic molt emocionat per tocar a Mallorca, aquí hi he vingut molt de vacances. A més, serà el meu primer espectacle en un any i mig.
En la majoria dels concerts que heu fet, les ressenyes parlen de vós com un showman. Estau d'acord amb això?
— Sempre m'agrada donar tot el que pugui a l'escenari, combinant la música amb un espectacle que és prou convincent com per fer-te tornar. Em sembla que el músic Prince va encarnar aquesta idea. He tingut una llarga carrera que vull que continuï, així que esper que la gent gaudeixi del programa tant com de la música.
Què veurà el públic, a l'escenari, dijous?
— Estic tocant totalment en solitari, cosa que no faig molt sovint. Per tant, serà molt obert i faré una secció transversal de les meves cançons, des del principi fins ara. Com que fa tant de temps que no he tocat, crec que m'emocionaré molt.
Heu dit en diverses ocasions que el vostre últim àlbum, Taller, és el que heu fet amb més llibertat. Què us ha impedit fer-ho abans?
— Crec que podria haver-me expressat incorrectament. El que jo estava intentant comunicar és que es tarda molt a fer música i lletres que tenen un sentit real d'honestedat i autenticitat. No és que no estigués lluitant per això abans, però sent que me n'he adonat amb l'àlbum Taller.
Mesclau pop i jazz com ningú més. Heu rebut moltes crítiques dels puristes?
— Si fas alguna cosa creativa, has d'esperar crítiques. És part de la feina. I sí, n'he tingut la meva part justa. Fins i tot, d'algunes n'he après alguna cosa.
Musicalment parlant, hi ha alguna cosa que us faci por?
— Fa molt de temps que vaig agafar por de la música, així que he començat a estudiar la mecànica i teoria de la música en un curs universitari en línia. És una revelació, m'encanta!
La por és un pont per a la creació?
— Sí. Definitivament ho és. Idealment, la creació sorgeix de la combinació d'experiència, artesania i certa falta de judici, que és el que els passa als nins. Un nin no dibuixa i espera que el que ha fet agradi a la gent. Un nin dibuixa per expressar-se.
Com és el vostre procés creatiu?
— Intent enfocar la creativitat sense pensar gaire. Deix que tot surti, improvisant i escrivint. Després hi torn i edit l'infern.
Si no és a l'escenari tocant el piano, cantant i fent feliç a la gent, on podem trobar Jamie Cullum i què fa?
— Som marit i pare, així que pas la major part del meu temps amb la meva família. Però m'encanta anar amb bicicleta, llegir, caminar pels turons on vivim, cuinar i jugar també a jocs d'ordinador.
The pianoman at Christmas és l'àlbum que vàreu començar a compondre durant el confinament, i que vàreu publicar per Nadal. Per què vàreu decidir apostar per nadales?
— Era increïblement lliure d'escriure cançons que tenien les limitacions de les cançons de Nadal. Són ideals, intemporals i musicalment nostàlgiques. Escriure 10 cançons així va ser una alegria absoluta i pens que algunes de les meves millors obres estan en aquest disc.
El Nadal crida l'amor. Quin paper té l'amor en la vostra vida?
— L'amor és el gran mestre dels nostres amors. És un mirall ple de detalls de tu mateix que t'obliga a examinar qui ets. No seria qui som sense l'amor que tenc per la meva família.
En les entrevistes, parlau sovint de fer-se gran. De fet, a Taller, hi ha moltes coses que implica aquest procés: l'evolució, la nostàlgia. Què és el pitjor del pas del temps?
— A vegades em preocupa no tenir temps suficient per fer tot el que vull fer. Som una persona molt curiosa, i la vida és una gran curiositat.
Com vàreu viure els pitjors mesos de pandèmia de l'any passat?
— Ho hem superat tan bé com hem pogut. Va ser un moment difícil per moltes raons, però vaig tenir la sort de tenir la meva família al meu costat i d'estimar el lloc on visc. El meu cor es preocupa pel que tants han perdut durant aquest temps. Passaran molts anys abans que ens adonem de tot l'impacte.
