Karra Elejalde: “Soc més de bars que d’esglésies”

BarcelonaKoldo, el pare protector d’ Ocho apellidos vascos, es transforma en un mossèn a la comèdia de Curro Velázquez Que baje Dios y lo vea, que ahir va arribar als cinemes.Karra Elejalde deixa de ser el personatge més graciós de la funció i cedeix l’honor al seu company de repartiment, Alain Hernández, que interpreta el pare Salvador, un mossèn poc ortodox que fa trontollar un monestir a punt de ser desallotjat. Amb la seva arribada es veu la llum al final del túnel: jugar la Champium Clerum, un campionat de futbol per a religiosos.

Elejalde, que al film interpreta el pare Munilla, màxim responsable del monestir, assegura que el seu gènere preferit és la comèdia, tot i que també ha interpretat drames com 100 metros. L’actor assegura que es mou “molt bé en les comèdies”, però que posa “el mateix entusiasme i rigor a l’hora de fer una comèdia que un drama”. Elejalde no comparteix res amb el seu personatge: “El que m’apassiona de la meva professió és el procés de crear algú que no sigui jo”, diu.

Al film -on també tenen un paper important Macarena García i El Langui-, el pare Munilla i el pare Salvador encarnen dues maneres diferents d’entendre l’apostolat dins l’Església catòlica. Segons l’actor, Munilla és un home “carca i ranci” i Salvador és de “teologia liberal”. Tots dos personatges són antagònics i tenen una relació mútua de “negació total, i detesten la manera d’exercir l’apostolat de l’altre”, explica Elejalde. És interessant, afegeix, veure com els dos personatges van evolucionant: l’un aprèn que “ser una mica irreverent” no li farà cap mal i l’altre que “una mica d’ordre i jerarquia pot funcionar”.

Tòpics, humor i crítica

A la pel·lícula coincideixen dos grans tòpics espanyols: el futbol i l’Església. “Crec que els tòpics s’han d’entendre, veure i riure-se’n”, diu Elejalde, referint-se també a la saga d’ Ocho apellidos, i assegura que l’humor de la primera entrega va permetre “oferir una altra imatge dels bascos, que també van poder riure’s d’ells mateixos”. “L’humor és un vehicle meravellós per curar”, conclou. Elejalde reconeix, però, que la pel·lícula no té tantes “pulles” com li agradaria; ell hauria preferit un humor més ferotge i crític, i no tan “políticament correcte”.

Inicialment, la idea era que Elejalde interpretés el personatge del pare Salvador. L’actor, de fet, s’hi identificava més que amb el pare Munilla: “Si jo fos un mossèn, seria de la teoria de l’alliberament, perquè soc un roget”. Però com que els productors no trobaven l’actor ideal per al personatge, van proposar a Elejalde que fos Munilla, i ell va acceptar. “És possible que tingui menys comicitat, però té una corba molt bonica”, assenyala. Sigui com sigui, diu, ell és “més de bars que d’esglésies”. I afegeix: “Tampoc soc gaire de futbol. Soc basc, i m’agraden més el frontó i la pilota basca”.