Cultura 29/06/2019

Jordi Pallarès: “Les intervencions a les parets ens han de fer reflexionar”

Aquest investigador d'art urbà estudia des de fa molts anys les expressions a l’espai públic

Cristina Ros
4 min
Jordi Pallarès “Les interven-cions a les parets ens han de fer reflexionar”

PalmaSi se li parla de pintades al carrer, tot d’una rectifica i parla d’intervencions o d’escriptures a les parets. Jordi Pallarès, nascut a Tarragona i arrelat a Palma, estudia des de fa molts anys les expressions a l’espai públic, els grafits, els tags, els sticks i l’ street art. Soci fundador d’Indague, associació espanyola d’investigació en aquest àmbit, i membre de Taula d’educadors culturals de Mallorca, no defuig ni criminalitza el conflicte de la convivència a les ciutats. L’observa, l’analitza i també en remarca les contradiccions.

Què pensau quan veis les façanes i el mobiliari urbà plens de pintades?

L’espai urbà és conflictiu per naturalesa, i conviure amb el conflicte no és senzill ni es pot simplificar. Més que de pintades, vull parlar d’intervencions, d’escriptures a les parets. Hauríem de saber escoltar o llegir aquestes expressions. Poden ser generacionals, polítiques, reaccions crítiques davant una situació... Abans de renyar o condemnar, ens hem de demanar què està passant. Les intervencions a les parets el que ens han de fer és reflexionar.

Considerau iguals totes les intervencions?

Per mi, qualsevol intervenció és vàlida. El problema no és la intervenció, és el lloc on es fa. No es tracta de criminalitzar o perseguir intervencions, sinó si són fets il·legals. Allò que fa il·legal és el lloc, no la intervenció. Dit això, també hem de ser conscients que hi ha intervencions fetes a un espai il·legal que no es denuncien perquè agraden més, perquè són més amables, i això és injust. I hi ha altres contradiccions que també ens hauríem de plantejar: ara se’n veuen més al que deim centre històric, però a la perifèria fa anys que hi conviviuent i ningú s’hi ha posicionat ni ho ha denunciat.

La pregunta que es fa sempre: són art o vandalisme?

Què és vandalisme? Parlam d’una visió només estètica? L’art i el vandalisme no estan renyits. L’ street art pot actuar de manera il·legal. Coses prohibides se n’han fet sempre des de moviments contraculturals. El maig del 68, els grafismes urbans no eren legals, després s’han reconegut i se n’han fet exposicions. Moltes accions il·legals tenen un reconeixement posterior. És complicat marcar una frontera en aquest sentit.

Quina és la solució? Vós que coneixeu autors i que estudiau aquestes intervencions, pensau que el millor és “pintada feta, pintada esborrada”?

No som jo que hi he de donar una solució. I no crec en la política del “pintada feta, pintada esborrada”. Si ho comparam amb els excrements dels cans, hi va haver moltes campanyes de conscienciació, no només es dedicaren a recollir-les. La ciutadania s’ha de reeducar, però no només amb les intervencions a les parets, ni hem de pensar només a criminalitzar els joves. La gent més gran treu els mobles al carrer o travessa carrers quan no toca, aparca el cotxe en zones VAT, tira les llosques en terra... Hi insistesc: no estic parlant de joves ara. Quanta publicitat hi ha a llocs no permesos? Quanta contaminació acústica o lumínica es permet? Jo no aprov que s’escrigui a qualsevol lloc. Però he de dir que em preocupa molt més la massificació turística de la ciutat o l’ocupació de l’espai públic, que no només es permet, sinó que es potencia.

Què pensau de campanyes com la d’ARCA que denuncien i difonen les pintades diàriament a les xarxes?

No hi estic a favor. Ideològicament la d’ARCA és una campanya reaccionària. És cert que hi ha moltes intervencions a Palma i que el patrimoni es malmet, tot i que se n’ha de tenir cura. Però hi ha molt de patrimoni malmès sense “pintades”, i potser aquestes intervencions en subratllen la degradació. ARCA ha tancat els ulls a la pèrdua d’edificis civils. I s’ha posicionat a favor de la conservació de la Feixina, un monument feixista d’un valor artístic molt qüestionable. Ho remarc: no hem d’anar tant a renyar, sinó a fer campanyes i a treballar la consciència del procomú, de la col·lectivitat i de la convivència.

Una de les primeres mesures del PP de Sóller ha estat esborrar un mural de l’artista Soma que criticava el model turístic.

Aquest és un fet molt significatiu, que reforça la idea que alguns tapen només allò que no els agrada. Aquest mural, que a més era un encàrrec d’una associació que potencia el debat sobre el turisme a l’illa, llançava un missatge de fons. El problema sovint és aquest: no volem anar al fons del problema. Hem de posar límits i aquests missatges són necessaris.

Creieu que hi ha d’haver via lliure?

No, no dic que això sigui la selva. Intent promoure una reflexió. No em sembla just que només defensem allò que ens és amable. Els grafits estan admesos com a pràctica artística des de fa dècades. L’art sempre ha estat complaent per a tots els públics, és pla, plàcid? No criminalitzem, facem prevenció i pedagogia.

stats