Joan Manén: de la densitat a la lleugeresa
Integral de les cançons de Joan Manén, en l'any del cinquantè aniversari de la seva mort
D. Alegret, J. Farrés-Llongueras, D. Blanch
Ateneu Barcelonès, 5 març 2021
L’Associació Joan Manén ja anunciava, a principis d’aquest 2021, que aquest seria un any de commemoracions: cinquanta anys de la mort del músic i deu d’aquesta entitat que vetlla perquè l’obra de l’autor d’Acté es mantingui viva i permanent en la nostra programació. I el concert d’arrencada, el 9 de febrer al Palau de la Música i que vam comentar en aquestes mateixes pàgines, va ser tan sols el tret de sortida.
Aquest divendres ha sigut el torn de la cançó, amb un enfilall de dotze d’aquestes meravelloses peces d’un total de vint-i-dues i que formen part del recent disc Esclat d’amor (editat per La mà de Guido i molt recomanable), protagonitzat per la soprano Júlia Farrés-Llongueras i pel tenor David Alegret, amb la complicitat pianística de Daniel Blanch. Els mateixos artistes presents ahir a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
La vetllada va comptar, a més, amb els sempre encertats comentaris introductoris del company Xavier Chavarria, sempre en diàleg amb els tres intèrprets, per posar una mica de llum a un repertori tan fascinant com desconegut, en què Manén flirteja amb diversos estils i recursos, tot i que sempre posa l’empremta personal.
El recital va permetre fer un ampli tast de la versatilitat de Manén en el repertori alemany, francès, català i castellà, i amb l’estat vocal òptim dels dos cantants, a més de la saviesa pianística de Blanch.
Algunes de les pàgines de Manén resulten denses per la paleta de colors i per la complexa harmonia de les peces, fins i tot les que beuen de fonts populars, com ara les catalanes. Una densitat que hem d’entendre en el sentit positiu del terme, atesa la profunditat amb què el músic abordava el seu ofici. I paradoxalment, tant Farrés-Llongueras com Alegret exhibeixen unes tessitures liricolleugeres que aporten la llum i la mediterraneïtat a unes cançons que ocasionalment presenten textures clarament germanitzants. Ambdues veus, que ja havíem sentit en el disc esmentat, van fluir de manera natural al llarg de la vetllada, i van demostrar domini tècnic i sensibilitat en les dotze peces programades i en les dues que integraren la tanda de bisos.
