Jean Reno: "Les dones joves són les que ens salvaran"
L'actor francès s'estrena com a novel·lista amb 'Emma sota el cel d'Oman'
MadridA Jean Reno (Casablanca, 1948) se li va presentar la inspiració en forma de dona jove, de cabells rossos i d'una bellesa espectacular. L'actor francès, de pares espanyols, l'ha transformat en la protagonista de la seva primera novel·la, titulada Emma sota el cel d'Oman (editada en català per Columna, amb traducció de Marc Barrobés, i en castellà per Planeta). "Volia un llibre romàntic i, sobretot, escriure sobre ella", explica en una entrevista amb diversos mitjans aquest dijous a Madrid. Aquesta dona no existeix, puntualitza Reno, que nega haver-se inspirat en algú en particular. La d'una dona "rossa i sola" és la imatge que li va sorgir mentalment per narrar "com l'amor canvia la vida". "A mi me la va canviar el fet de trobar algú i volia escriure això", reflexiona.
En el cas del personatge fictici de l'Emma, és el fet de coincidir amb l'atractiu fill d'un ministre influent del sultanat d'Oman en un centre de talassoteràpia exclusiu a la Bretanya francesa el que li trasbalsa la vida i la porta fins a l'Orient Mitjà, on es veu immersa en una xarxa d'intrigues. Reno revela que aquests amants en "terres misterioses" es convertiran en persones de carn i ossos perquè una productora francesa n'ha comprat els drets per fer-ne una sèrie televisiva de vuit capítols. L'actor no s'involucrarà en l'adaptació, però ha deixat clar que l'Emma "no pot ser una actriu morena". "En tinc una altra de morena al cap, que es diu Justine. De cabells curts i que no té res a veure amb l'amor", avança sobre la protagonista d'una possible segona novel·la, que encara no sap si es posarà a escriure perquè de moment no hi pot dedicar temps.
L'escriptura d'Emma sota el cel d'Oman va ser una manera d'entretenir-se durant la covid perquè no podia actuar. "No soc un veritable escriptor, jo explico històries", sosté. En aquesta hi va abocar elements d'experiències pròpies, com el vincle amb la seva tercera dona, els massatges o un viatge que va fer a Oman. "Em semblen més interessants les dones que els homes", diu sobre el fet que l'impuls creador li vingui a través d'imatges femenines. Reno també ho exemplifica amb anècdotes sobre els seus dos fills més petits, encara adolescents, a qui diu no entendre. La generació Z, lamenta, "para menys atenció al talent". Sí que mostra un bri d'esperança en les dones joves: "Són les que ens salvaran. La dona és qui mou la societat".
"Adoraria treballar amb Almodóvar"
Durant l'entrevista, Reno cita la bailaora Rocío Molina, de qui diu sentir-se fascinat. La va descobrir en una de les recurrents visites que fa a Andalusia, on van néixer els seus pares, republicans exiliats al nord d'Àfrica. "M'hauria agradat que el meu pare veiés físicament el llibre publicat en castellà", afirma. Tanmateix, Reno no creu que hagués connectat amb la història que narra. "Estimava la meva mare, i quan ella va morir [l'actor era adolescent], es va trencar en dos. Però es tancava. El dels sentiments era un terreny en el qual no s'endinsava", comenta. L'actor, que respon les preguntes en castellà, explica que no ha perdut el lligam amb Espanya tot i haver fet carrera a França i als Estats Units –en films com Missió: Impossible, Godzilla o El codi Da Vinci–. Encara que ja ha participat en alguna producció espanyola, confessa que té una cosa pendent: "Adoraria treballar amb Almodóvar. És un artista extraordinari amb un talent immens. Però mai hi ha hagut cap contacte".
