Cultura 08/12/2017

Javier Barón: “Li hem fet justícia: era molt més que un virtuós burgès”

Entrevista al cap de l’àrea de conservació de la pintura del segle XIX del Prado

M.f.f.
2 min
Javier Barón: “Li hem fet justícia: era molt més que un virtuós burgès”

MadridCinc anys de feina, per encàrrec de l’anterior director del Museu del Prado, Miguel Zugaza, han culminat en la primera retrospectiva del centre dedicada a Fortuny. Entre bambolines ha estat treballant-hi Javier Barón (Mieres, 1956), comissari de l’exposició monogràfica i també des del 2014 cap de l’àrea de conservació de pintura del segle XIX.

Quines novetats aporta la retrospectiva del Prado?

Del conjunt de novetats, la cosa més rellevant són els aiguaforts. Permeten veure que Fortuny no és només un extraordinari renovador de l’aquarel·la, sinó que també abocava les seves preocupacions expressives per innovar en el terreny dels gravats. I ho feia amb proves només per a ell. A banda, per primer cop també s’inclou la dimensió del col·leccionisme, l’estudi dels grans mestres amb còpies de Velázquez i el Greco, un ampli arxiu fotogràfic i una mostra de com també era un extraordinari dibuixant. Hem volgut presentar totes les facetes d’una persona molt variada que sempre, per tòpics, era presentada com el pintor burgès conegut pel seu virtuosisme i el preu dels seus quadres.

Aquest tòpic encara persisteix?

És encara una de les reflexions que trobem més a la premsa. El que busquem és presentar una producció neta i depurada de prejudicis. Mostrar la qualitat de l’obra sortejant la gran quantitat de plagis i falses atribucions que se li han fet. És precisament el pintor més copiat i molts en vida ja en volien imitar l’estil.

Com va viure Fortuny l’èxit?

Només en gaudeix durant quatre anys. Un període de temps molt curt però important. El primer que fa quan es veu admirat a París per molts col·leccionistes i marxants que se li enganxen és fugir-ne i establir-se en un lloc recòndit però atractiu pel seu passat àrab: Granada. Allà és feliç durant més de dos anys.

Com canvia amb el viatge a l’Àfrica?

L’impacte és capital en la seva obra: els colors es fan molt més vius i brillants, mentre que la llum també és més clara. Descobreix els espais desolats i despullats. La beca de la Diputació de Barcelona per anar al Marroc el fa original com a pintor. Troba en el món africà una manera de viure i d’estar diferent on se sent molt a gust i l’estimula.

Quina importància va tenir el seu aprenentatge a Reus de petit?

És molt important la figura del seu avi, que és fuster i també escultor aficionat. Devia ser molt singular: feia unes marionetes que li transmeten una visió fantàstica del món.

Per què avui és encara desconegut per al gran públic?

És un dels grans problemes de la pintura del segle XIX. Passa el mateix amb Sorolla: la gent està acostumada a veure reproduccions de les seves obres. També té el problema que les aquarel·les rarament s’exhibeixen en un museu per les dificultats de conservació.

¿Podríem dir que va ser el primer impressionista?

No fa un ús de la pinzellada repetitiva i sistemàtica com Manet. Justament el triomf internacional de l’impressionisme va condemnar a l’ostracisme pintors com ell. Ara li hem fet justícia: era molt més que un virtuós burgès.

stats