Atlàntida Film Fest
Cultura 01/08/2022

Isabelle Huppert: “M’ha encantat utilitzar la seducció en el cine”

L’actriu francesa va rebre el premi Masters of Cinema durant la cloenda de l’Atlàntida Film Fest

3 min
Isabelle Huppert durant la cloenda de l'Atlàntida Film Fest.

PalmaRep un premi a la seva trajectòria, però Isabelle Huppert  matisa que el que li reconeixen és el que ha fet en el passat, "no el futur", deixant clar que el punt final de la seva carrera és, per ara, llunyà. L'actriu francesa, qualificada sovint com la diva del cinema europeu, va tancar ahir a la nit l'Atlàntida Film Fest , a Palma, recollint el guardó Masters of Cinema. "És un particular honor rebre el premi d'aquest festival, que s'enfoca especialment en directors i talents joves", va dir durant la roda de premsa, unes hores abans de la cloenda del festival.

Va entrar a la sala amb la impecabilitat estètica que li és habitual —camisa i pantaló blancs, elevada per unes sandàlies amb plataforma negres—, i va començar una breu conversa amb la premsa en què el to va imperar va ser el de rigorosa professionalitat. També va fer evident allò que no volia contestar, com el "no" en sec que va respondre a la pregunta si havia patit el masclisme de la indústria.

Si una cosa caracteritza la feina de Huppert és la tria de personatges desafiants, complexos. Per això molts parlen del gust de l'artista pel risc, però ella ho nega. No corre cap risc, deia, "això seria practicar trapezi, amb el cine no es fa mal ningú". "Per mi no són eleccions arriscades perquè són papers molt gratificants, que m'aporten moltíssim", afegia. Considera que aquests papers "forts i evocadors són els que atreuen més els actors, però crec que també el públic".

La llibertat per escollir on ser-hi i on no, la té des del principi: "Sempre m'he sentit molt lliure en les eleccions, no tinc més llibertat ara que abans", va assegurar l'actriu. Els criteris també han estat els mateixos i, segons va assegurar, el director és l'element més important. "M'agraden els directors genials, els grans directors -deia orgullosa-, aquells que et deixen llibertat per ser el que vols ser i aconsegueixen una relació estreta i de confiança amb l'actor". Jean-Luc Godard, Michael Haneke, Michael Cimino o Patrice Chéreau són alguns d'aquests 'genials' davant la càmera dels quals s'ha posat.

Delicadesa i seducció

Huppert parla de la delicadesa i la seducció com a dos pilars importants en què fonamenta el seu pas per un ofici que -és notori quan parla- adora. "Quan parlo de llibertat també em refereixo a l'art de la seducció, que per a mi sempre ha estat importantíssim, m'ha encantat utilitzar-lo al cinema", va destacar l'actriu. Descriu el cine "com l'art de la delicadesa" perquè "és emoció, ambigüitat i també invisibilitat: mostrem una cosa, però al mateix temps n'amaguem una altra".

Isabelle Huppert durant l'entrega del Masters of Cinema.

La protagonista de títols com La Pianista, La ceremonia o Elle (amb què va rebre un Globus d'Or i va ser nominada als Oscar), també ha fet menció al director irlandès Neil Jordan, que va inaugurar l'Atlàntida recollint el mateix premi que Huppert. "El personatge és súper extrem. Pot resultar inquietant, però es va inspirar en mi, i a mi em va encantar", explicava, referint-se a La Viuda.

Preguntada per la seva experiència amb el cinema coreà (ha protagonitzat En otro país i La càmera de Clair, de Hong Sang-soo), l'actriu va remarcar la força de la diversitat i la imaginació com a components que atreuen el públic d'occident. A més, va defensar que "tenen una part bastant política i són extremadament riques.

Softie, guanyadora del festival

Huppert va ser ovacionada pel públic del festival, congregat a la Misericròdia, mentre rebia el premi de les mans de la reina Letícia, i va posar en valor "l'aposta pel futur del cinema" que fa l'Atlàntida, que enguany ha superat totes les expectatives i ha atret gairebé 18.000 espectadors a la capital illenca.

El film francès Softie, de Samuel Theis, es va proclamar guanyadora del certamen i la pel·lícula Juscqu'ici tout va, de Francesc Cuéllar, va rebre una menció especial del jurat. 'Bruno Reidal, confessión de un asesino, de Vicent le Port, va obtenir el premi de la crítica, i Soul of beast, de Lorenz Merz, el del públic. El falsificador, primer documental del cineasta català Kike Maíllo, i el concert d'Amaia, varen posar fi al festival.

stats