INSTITUCIONS CULTURALS

El PEN Català troba ‘fuites’ en l’etapa de Carme Arenas

La junta va reclamar-li en un principi 280.000 euros en 10 anys

La junta del PEN Català -entitat sense ànim de lucre que es dedica a la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics- ha detectat “irregularitats” en els comptes de l’entitat i ha decidit emprendre accions legals. L’únic nom que apareixeria com a persona demandada en l’acció de responsabilitat és el de Carme Arenas, a qui se li demanaria “el rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català”, no només en la seva etapa de presidenta (2010-2018), sinó també quan exercia de secretària general (2002-2010) sota presidència de Dolors Oller. Aquesta mesura és la que es plantejarà l’11 de juny en una assemblea extraordinària als 500 socis de l’entitat perquè l’avalin, segons una carta penjada a la seva web.

L’ARA ha tingut accés a l’auditoria que es presentarà als socis. Només en el període 2009-2017, la xifra que es considera extreta dels comptes sense justificació ascendeix a 280.000 euros en un període de 10 anys, uns 28.000 euros per any. Però les anomalies anirien més enllà i la xifra final pujaria molt més, perquè s’hauria disposat de diners en contra del que diuen els estatuts (amb una sola firma d’Arenas i no pas dues, com està fixat) i hi hauria quantitats pendents de declarar, entre altres buits, segons l'estudi econòmic. Cal recordar que el càrrec de president del PEN és honorífic, però es paguen viatges, despeses de representació i projectes concrets. Algun curs les factures de la presidenta haurien pujat a 100.000 euros.

En l’últim lustre, el pressupost de l’associació catalana ha sigut d’entre 200.000 i 250.000 euros. Els fons propis només són els 30.000 euros de les quotes dels socis (a raó de 60 euros l’any) i la venda del fons propi d’art (3.000-4.000 euros). El 80% del pressupost prové de subvencions públiques de les institucions catalanes (Presidència de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació, Institució de les Lletres Catalanes i convenis puntuals). També han rebut ajuts de la UE a través del programa Engagenow!

Qüestió de “percepcions”

El relleu al capdavant del PEN es va produir el 14 de juny del 2018. La poeta Àngels Gregori va assumir el càrrec a proposta de la presidenta sortint, Carme Arenas, i fent equip amb sis dels vuit membres de l’anterior junta i els treballadors del PEN. Les “pràctiques irregulars” es van començar a detectar només una setmana després de l’entrada de la nova direcció. En un principi semblaven desajustos “mínims”, però “les explicacions [d’Arenas] no van convèncer” els gestors de l’entitat. Per això es va encarregar una auditoria externa per avaluar la situació. El resultat sembla que hauria sorprès tothom: “Els membres de les juntes no en sabien absolutament res”, assegura l’actual directora. Sense voler dir xifres ni entrar en detalls sobre la mecànica de les fuites, parla amb expressions com “la dimensió de la tragèdia” i “envergadura”. Els advocats del PEN Català explicaran als socis el resultat de l’auditoria i Gregori presentarà la dimissió si es considera incorrecta la seva gestió. “Els socis en són els màxims afectats”, afirma.

L’expresidenta Carme Arenas nega la major, i ho atribueix a diferents “percepcions” dels números. També espera donar la seva versió en assemblea als socis, al costat del seu advocat. “Aquí hi ha hagut una acusació i ja no hi ha lloc a dubte -lamenta-. A l’assemblea s’aclarirà el que hi hagi i el que no hi hagi. Són els socis els sobirans per decidir què s’ha de fer. No seria prudent començar a dir coses per cap banda; prioritzar la premsa als socis sí que seria una irregularitat”, diu Arenas. “A qui perjudica tot aquest rebombori és al PEN”, afegeix. En això coincideix amb Gregori: “És una situació molt trista per als socis i per al món de la literatura”, diu, i afegeix: “Durant un any hem intentat dialogar abans d’arribar a aquesta situació”. Després el cas va quedar en mans dels advocats. “Per responsabilitat he hagut de prendre unes mesures. La nostra manera d’entendre els diners públics no la compartim [amb Arenas]. Si era una pràctica habitual, la qüestionem”, diu.

Perquè els socis puguin valorar les xifres de primera mà, l’auditoria s’ha posat a la seva disposició a la seu de l’Ateneu Barcelonès. “Nosaltres hem trigat un any a digerir la dimensió de la tragèdia i creiem que és raonable que els socis puguin assimilar amb temps el que es trobaran. Per poc no ens hi hauríem posat”, adverteix Gregori.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF