L’obra més íntima de Juan Uslé arriba al MACE

PalmaNo són les ambicions i les intencions amb què ha estat feta allò que defineix el valor i l’interès d’una obra d’art. L’exposició Notes on SQR, que Juan Uslé (Santander, 1954) acaba d’inaugurar al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, n’és un exemple.

Els 34 treballs que componen l’exposició, tots inèdits, varen ser fets, inicialment, amb una actitud experimental i no planificada, com qui fa provatures per veure què inventa o descobreix. Dins la intimitat protegida del taller, Uslé treballava en obres de gran format i, en paral·lel, manipulava pigments i elaborava temptatives de formes i de traços sobre cartolines. Els resultats d’aquests experiments són una galàxia d’obres abstractes, intenses i suggerents, que fan pensar en paisatges geomètrics alhora que fan un subtil i hipnòtic desplegament de cromatismes, amb predomini dels colors foscos.

Elena Ruiz, directora del MACE, deixa clar que, si bé l’artista va fer-los sense la pretensió de mostrar-los, “aquestes obres no són esbossos, són dibuixos de ple dret”. Tot i que l’artista no feia comptes exposar-los, Ruiz li va fer veure que calia que veiessin la llum. Seria una manera de posar a l’abast del seu públic la part més íntima de l’Uslé creador i les bambolines del seu univers plàstic.

“Són unes obres molt sensibles, molt poc racionals -explica Ruiz-. Formen part d’una sèrie de 58 peces, de les quals nosaltres n’exposam 34, perquè no volíem saturar l’espai de la Sala d’Armes del MACE ni tampoc desbordar els espectadors. Es nota molt que estan fetes en la solitud del taller. Són proves de color i de ritme, assaigs de pinzellades i de sintonies, variacions cal·ligràfiques. N’hi ha que tenen cintes adhesives enganxades sobre les quals l’artista hi ha pintat... Tot té, en definitiva, alguna cosa d’experimental, d’inacabat i, per tant, d’íntim i molt proper”. Per demostrar que no tan sols no són obres menors, sinó que ocupen un lloc rellevant en la llarga trajectòria creativa d’Ulsé, Ruiz destaca que en aquests dibuixos “s’hi troben claus de la representació iconogràfica que ha definit al llarg dels anys” l’obra de l’artista.

Una obra sempre en mutació

Juan Uslé, que des de fa molts anys treballa entre Nova York i la seva Cantàbria natal, és un dels artistes de més recorregut internacional de l’estat espanyol. Tal com explica Enrique Juncosa en el text de presentació de la mostra, al llarg de les quatre dècades que fa que dura la seva carrera, l’obra d’Uslé “ha anat evolucionant de manera no sempre subtil”. Als inicis, en la segona meitat dels 70, a més de pintar i de fotografiar, també elaborava fotomuntatges amb una motivació i una intenció polítiques. “Durant la primera meitat dels anys 80, ja centrat sobretot en la pintura-continua Juncosa-, va realitzar obres de colors exaltats amb pinzellada gestual, relacionades amb el neoexpressionisme, tan en voga en aquells moments”. Un punt d’inflexió crucial es va produir el 1987, quan va instal·lar-se a Nova York. “Allà, la seva obra es transformà en poc temps -diu Juncosa-, familiaritzant-se immediatament amb els darrers debats sobre la naturalesa de la pintura, que provocaren aleshores un renovat interès per l’abstracció, després de la seva hibernació en una mena de llimbs teòrics des dels anys 70”.

Des d’aleshores, i amb tots els matisos que es vulgui, es pot dir que l’obra d’Uslé ha combinat racionalitat meditada i pulsió íntima, geometria i poesia, sentit arquitectònic de la composició i un ull clínic a l’hora de treballar la naturalesa dels colors. Tot això és justament el que ofereixen els 34 dibuixos de la present exposició.

Les entranyes de l’artista

El mateix artista explica que, sempre que treballa en obres de format gran, té al costat unes cartolines on anar fent proves: de colors, de textura, de grafismes... “El que solc fer és posar la cartolina en horitzontal i, com qui escriu, d’esquerra a dreta, vaig movent la brotxa de manera intermitent, seguint el ritme dels batecs del propi cor. Però no m’havia plantejat d’ensenyar aquestes proves, fins que un dia Elena va venir al taller amb la idea de fer una exposició, les va veure i va decidir exposar-les. Per mi, mostrar aquests dibuixos és com mostrar les entranyes. O la roba bruta”.

Inicialment, Uslé tingué dubtes davant la proposta, però ho veié clar després de fer unes primeres proves en sala. “Hem posat una espècie de filtre vegetal a les finestres de la sala per silenciar una mica el soroll visual, l’excés de llum. Ha quedat un espai diàfan però alhora amagat, que indueix a la meditació i que s’adiu amb les imatges, que no mostren figures recognoscibles, sinó suggerides, latents”. Les inicials del títol de la mostra ( Notes on SQR ) signifiquen Soñé que revelabas, el títol d’una nombrosa sèrie d’obres que l’artista treballa des del 1997.

Artista sempre en metamorfosi, sempre en transició, Uslé diu que la sèrie de ‘Soñé que revelabas’ va marcar un canvi de rumb en el seu quefer. “Durant anys vaig treballar amb la idea primordial de no repetir-me mai, de convertir cada nou quadre en una entitat peculiar i diferenciada. Fins que un dia vaig canviar i vaig començar a treballar en la idea de la repetició. Per què sempre he de canviar, vaig demanar-me, per què no puc fer dos quadres iguals? A més, és impossible fer dos quadres iguals”.

Els 34 dibuixos que integren l’exposició Notes on SQR, ordenats segons seccions que porten títols que remeten a la realitat eivissenca (Salines, Freus, Llum, Illes...), són les notes a peu de pàgina, els secrets destapats, d’aquesta darrera etapa creadora d’Uslé.