DRETS CIVILS

“La interculturalitat és una forma de racisme que opera a Catalunya”

La Biennal de Pensament aborda la discriminació racial

El to i la volada de les intervencions de la taula rodona de la Biennal del Pensament El mirall del racisme van ser com el clima tempestuós que la va fer traslladar de la plaça Joan Coromines: va anar engrescant el públic amb un ritme elèctric i va descarregar amb l’última intervenció del professor Mostafà Shaimi: “Puc justificar que la interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat és una forma de racisme que opera a Catalunya”. Aquesta crida a eixamplar el debat sobre el racisme estructural aquí, a l’Estat i a Europa va ser la recepta de futur més punyent de la cloenda.

Tots els participants van coincidir que “els racismes” estan arrelats en el sistema i que s’han anat construint a poc a poc i amb molts matisos com a engranatge de l’estat nació des del segle XV i del sistema capitalista. “La història del racisme és la història del poder”, va dir la moderadora, la periodista especialitzada en societats africanes i diàspores Tania Adam, abans que cada un dels ponents exposés quins estralls creu que provoca. Mentre que Shaimi creu que es produeix a nivell material i simbòlic amb “la negació de la diferència”, l’advocada i activista gitana Pastora Filigrana va criticar el racisme instaurat al sistema policial i als tribunals, amb xifres com ara que el 85% dels empresonats són pobres, i entre ells sobretot gitanos i migrants, i que el 30% de la població penitenciària femenina és gitana. Malgrat que no hi ha gaires dades actualitzades al respecte, Filigrana assegura que aquest percentatge és superior al dels afroamericans empresonats als Estats Units i al dels aborígens a Austràlia.

La raça dins el feminisme

L’activista i acadèmica afrofeminista Esther Mayoko Ortega va ser l’encarregada de donar la perspectiva de la negritud. Va criticar que els negres hagin sigut ignorats premeditadament durant segles, i va reclamar que la raça s’introdueixi en els debats del “feminisme blanc hegemònic a l’estat espanyol” i que es reconegui que el feminisme interseccional té el seu origen en la feminista negra nord-americana Kimberlé Crenshaw. “La raça sempre s’estrangeritza, i no la podem oblidar com a factor analític”, va subratllar.

La violència directa és una de les amenaces del racisme, des de l’escola fins a la impossibilitat de tenir accés “a les institucions que fan possible la vida”, com va dir la quarta participant en la taula rodona, la filòsofa francesa Elsa Dorlin, estudiosa dels sistemes de dominació en el punt de confluència de gènere, raça i sexualitat. També va fer una crida a “la resistència” i “l’autodefensa” i va coincidir amb Filigrana en albirar un futur on és imprescindible fer un gir respecte al sistema actual fallit perquè es puguin salvar “totes les vides”.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF