Les illes imaginàries de Susana Solano, a la Maior
L’artista catalana torna a Palma amb tres peces escultòriques i una sèrie de collages recents
PalmaConsiderada una de les protagonistes de la renovació de l’escultura als anys vuitanta, la barcelonina Susana Solano inaugurà ahir una mostra dels seus treballs més recents a la seu de Palma de la galeria Maior. Mitjançant un llenguatge abstracte i la utilització de materials industrials, com l’acer o el ferro, però tocant altres materials, com el paper, o altres disciplines, com la fotografia i el vídeo, l’artista ha construït una carrera sòlida i coherent i un extens currículum. “L’art és una manera de construir-te la vida, una manera d’estar, de denúncia i de molts fantasmes també. I tota aquesta maranya és el que et fa fer coses”, afirmà l’artista.
Aspectes formals
Rere unes ulleres de sol presenta les seves peces de manera tímida però contundent, no vol parlar de significats ni de missatges. Descriu els aspectes formals de les tres escultures que ocupen l’espai de la galeria, els materials, i deixa intuir parts del seu procés creatiu del qual només verbalitza que és completament manual i que “faig molt soroll”, en referència a la manipulació dels materials que empra. Solano comparteix el postulat de Richard Serra, que sosté que les escultures s’acaben en la ment de l’espectador quan aquest les contempla i s’hi mou al voltant. Solano és hermètica en aquest sentit, no té interés a desvetllar la narrativa de les peces, sinó que sigui l’espectador que la construeixi, de íntimament, tot establint-hi un diàleg obert entre la interacció de cada agent: obra, espai i espectador.
L’exposició, que no té títol, l’obren dues instal·lacions escultòriques de paret. A una banda, Ombra mai fu (2012-13), títol que remet a una de les àries de l’òpera Serse, de Händel, i que està composta per planxes d’acer galvanitzat formant un mapa de formes orgàniques i semitranslúcides. A la paret d’enfront se situa la peça Full de ruta I (2016), d’acer inoxidable i amb un acabat més delicat. “El que volia era que es cofrontessin. Full de ruta és més refinada, mentre que Ombra mai fu és més brutalista. Són dues visions diferents del mateix i dues maneres de treballar”, comenta l’artista. A la part interior de la galeria trobam la peça Lo visible (2011) i un recull de collages sobre paper que contrasten amb l’energia de les escultures metàl·liques, però en els quals l’artista hi manté la tensió i la força expressiva que es troben de manera constant en la seva obra.
Espai buit
El conjunt de la mostra destaca també per l’espai que queda buit, per l’absència de volums que trenquin el lloc expositiu, com hom esperaria d’una exposició de l’artista. Així ho afirma Jero Martínez, la responsable de la galeria, que va participar en la tria de les peces. “Sempre havíem presentat obres més exemptes, a la paret només algunes vegades. Però sempre hi havia la peça principal dins la galeria, una peça important, i aquesta vegada, no”. L’artista comenta la importància de l’espai en el seu procés creatiu i afirma que “s’ha de diferenciar quan un et fa un encàrrec per a un espai i quan tu ets al teu estudi, al teu taller i et fas tu el teu propi encàrrec, que és un espai x. La majoria dels artistes treballen amb el seu espai, perquè d’encàrrecs n’hi ha pocs, a no ser que vingui una galeria, però els espais de les galeries no són per enamorar-s’hi. Una cosa és un espai exterior, una intervenció en un barri, en una casa en concret, però els espais a les galeries són molt neutres”.
Records
L’artista treballa amb la galeria Maior des de principis dels anys noranta i recorda els seus inicis al món de l’art, una dècada abans, amb nostàlgia, també és molt crítica amb el moment actual.
“Va ser un moment molt maco, ho crèiem tots i ara no, jo tampoc no m’ho crec. Hem anat a pitjor i ja s’ha vist, com la bimbolla immobiliària, ha passat el mateix al món de l’art. El que passa és que hi ha gent que no sabem fer una altra cosa i hem continuat. El mercat de l’art és un món a part. Jo perquè tenc una edat i duc més de quaranta anys treballant, coneixent moltes situacions a l’art, he viatjat molt i he parlat amb molts companys, artistes importants, galeristes i, en general, hi ha un descontent. El món canvia, tot canvia”.
