L’home que feia de tot

PalmaBen segur que Miquel dels Sants Oliver no es referia a ell quan lamentava que els mallorquins tinguessin “aquest tarannà tan acomodatici” i dubtava de les seves possibilitats per incorporar-se a la modernitat. Josep Tous Ferrer, nascut a Palma el 1859, fou exactament el contrari: periodista, impressor, editor, empresari, promotor cultural i urbanístic i entusiasta del que llavors eren nous invents, com el cinema, l’aviació i l’automòbil. Un veritable visionari a qui recordam quan es compleixen 75 anys de la seva mort, el 29 d’agost del 1950.

En aquella època els oficis s’aprenien amb la pràctica. I això és el que va fer el jove Josep a les impremtes de Rotger i de Gelabert, aquesta darrera a l’actual carrer de la Impremta de Ciutat, que justament per això es diu així. Ambdós impressors no tan sols eren família entre ells, sinó que es caracteritzaven per les seves posicions liberals. Potser això influí en l’aprenent, que també va simpatitzar amb aquelles idees.

Però Josep Tous volia obrir negoci propi i així ho va fer el 1880, a només 21 anys. I li va posar el seu llinatge, com era habitual aleshores. Era la llibreria i impremta Tous, que primer va ser al carrer dels Llums de Palma i després a la plaça de Cort. Hi venia objectes d’escriptori, la feia servir com a centre de subscripcions i ell mateix hi imprimia, a mà, targetes de visita –ara pràcticament ningú no les fa servir, però abans qui més qui manco en tenia– i factures comercials. Com que es posaren de moda uns globus per a les celebracions, també en va fer.

El públic lector sempre ha estat minoritari –aleshores molt més, amb un 75% d’analfabetisme–, però a la llibreria Tous es podia trobar qualsevol llibre, fos imprès a l’Estat o a l’estranger. Gabriel Alomar n’era un dels clients habituals. A Tous li mancava fer-se editor, així que va afegir aquesta activitat, amb una col·lecció d’autors mallorquins ben destacats, com Gabriel Maura, Josep Lluís Pons i Gallarza, Joan Alcover i Pere d’Alcàntara Penya, entre d’altres.

El 1893, va posar en pràctica un altre dels seus somnis; crear un diari, La Última Hora –avui, Última Hora–, que es deia així, justament, perquè sortia el vespre. Foren els anys, entre dos segles, en què naixeren els mitjans mallorquins de referència: La Almudaina (1887), Correo de Mallorca (1910) i El Día, de Joan March, el 1921. A diferència del que s’havia publicat fins aleshores, no eren òrgans d’un partit polític, cosa que no vol dir que no tinguessin una ideologia pròpia. La Última Hora, un informe eclesiàstic l’etiquetava com “de tint liberal”.

El primer hotel de platja

Tous fou innovador en aquella nova aventura. Va fer que La Última Hora fos pregonada pels carrers. Va tenir el primer grup de redactors assalariats i establí una tarifa per als anuncis. Va fer que li duguessin dues màquines de composició des de Nova York. I tot i les seves múltiples activitats, va estar sempre lligat al diari: hi continuà com a director durant 57 anys, fins a la seva mort.

El 1900 es va produir un altre fet decisiu en la seva trajectòria, quan va aconseguir la concessió dels terrenys de l’actual Hort del Rei de Palma. Allò no eren uns jardins, com ara, sinó uns solars. Però amb l’avantatge de trobar-se al bell mig de ciutat. Hi havia una nova meravella, inventada només feia cinc anys: el cinematògraf. I aquí va instal·lar Tous el Cinematógrafo Balear, la primera sala de projecció de la història de les Illes.

Tous va continuar lligat al cinema com a empresari de noves sales, com el Born i el Progrés. I no es va conformar amb l’exhibició, sinó que va fer de productor d’un conjunt de documentals, rodats el 1911 i sembla que amb l’objectiu de promocionar la nova indústria del turisme, ja que reflectien els paisatges i les tradicions de Mallorca. Per desgràcia, aquest material s’ha perdut.

Al mateix emplaçament de l’actual Hort del Rei, va aixecar un nou teatre –el Líric– al qual, a més de fer-hi actuacions en viu, va traslladar les sessions de cinema; l’hotel Alhambra, i el cafè d’aquest mateix nom, després conegut com a Riskal, que seria quarter general de les tertúlies de Llorenç Villalonga. Al que llavors era la perifèria de Palma va promoure el Coliseu Balear, la construcció del qual va suposar una transformació de les perspectives de creixement de Ciutat.

Un altre tret visionari de Tous va ser pensar que les platges, aquells munts d’arena que a Mallorca es feien servir per desembarcar contraban i poca cosa més, podien convertir-se en un lloc susceptible d’atraure visitants. A l’espai llavors conegut com la Paret Blanca va promoure, mitjançant l’empresa Progreso Urbano, la urbanització Ciutat Jardí, seguint el model del britànic Ebenezer Howard, que per primera vegada es posava en pràctica a Mallorca. Amb aquesta mateixa idea va concebre l’hotel del mateix nom: “El primer que es construïa fora de Palma i devora la mar”, com subratlla Pere Galiana. A Ciutat Jardí va encarregar també dos xalets, avui ja desapareguts, per als seus fills.

Tous va estendre les seves iniciatives pràcticament a tot allò que suposava progrés tècnic. Va fer dur a Mallorca els sis primers automòbils, un altre invent sorprenent per a l’època. Fou també un dels fundadors de la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma.

De Weyler al franquisme

Encara podia fer més coses Josep Tous Ferrer, a més de totes les que ja hem assenyalat? Idò sí. Va ser el que ara en diríem promotor cultural, participant en la creació del Salonet Beethoven de Palma. Per aquest espai hi passaren primeres figures de la música culta com Baltasar Samper i Enric Granados, entre d’altres. Era un lloc de trobada de la flor i nata de la intel·lectualitat mallorquina: Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover, Fèlix Escales, Joan Sureda, Gabriel Alomar, Antoni Gelabert i un llarg etcètera. Tous fou també membre de la tertúlia de Santiago Rusiñol al barri del Terreno.

Un esperit inquiet com el de Josep Tous havia de veure’s temptat, també, per la política. Efectivament: va ser regidor, per descomptat liberal, de l’Ajuntament de Palma. Pertanyia al sector weylerista, seguidors del mallorquí d’aquest llinatge. Weyler i Tous eren amics. Quan se li va organitzar un homenatge a Palma, en ser rellevat del comandament a Cuba, Tous hi era present i va fer amollar coloms en honor seu.

El diari de Tous va rebre amb resignació la dictadura de Primo de Rivera el 1923 –la descomposició i el desprestigi del sistema eren evidents– i, en canvi, va saludar amb vertader entusiasme l’arribada de la II República el 1931. La notícia del cop d’estat del 1936 i la consegüent proclamació de l’estat de guerra no compareixia fins a la pàgina 5 del diari. Segons ha assenyalat Carles Cabrera a ARA Balears, “quan entraren els falangistes, Tous els deixà ben clar que La Última Hora es mantenia fidel al govern de la República i només cedí davant el pes de les armes i les circumstàncies”.

Costa de creure que un vell liberal com ell es tornàs un entusiasta del feixisme d’un dia a un altre. Probablement, com tants, va haver d’adaptar-se a les noves circumstàncies i passar per ‘afecte al règim’ per protegir-se ell mateix, la família i l’empresa. Així, en caure Màlaga en mans dels colpistes, va aportar per a la població un donatiu de cinquanta pessetes, amb una targeta a la qual havia escrit “¡Arriba España!” i “¡Viva Franco!”. Seva va ser també la iniciativa d’aixecar un monument a les víctimes del creuer Baleares –sí, aquest mateix que, inexplicablement, encara continua dret avui a la Feixina de Palma.

Josep Tous Ferrer va morir a Ciutat ara fa 75 anys, el 29 d’agost del 1950. Deixava una Mallorca que, si bé estava sumida en la llarga nit del franquisme, allò que havien semblat gairebé quimeres –el cinema, els avions, els automòbils i la infraestructura turística– ja formava part del món que hem conegut.

Informació elaborada a partir dels textos d’Antoni Marimon Riutort, Miquel Buades Socias, Luis Fábregas, Pere Galiana, Arnau Company, Joan Mas Quetglas, Marius Verdaguer, Miquel Alenyar, Margalida Tous, Antoni Janer, Carles Cabrera, Catalina Aguiló i Josep Antoni Pérez de Mendiola, Cristòfol-Miquel Sbert i M. Magdalena Brotons, Ivan Murray i Macià Blazquez, el diari Última Hora i el fullet La librería Tous.