El Fraguel, el bar de heavy-metal més llegendari de Palma

PalmaEl Fraguel Rock va estar obert durant 23 anys. Va tancar un nefast 2018, en plena consolidació de la decadència de la festa a Gomila, però durant dues dècades va ser el mític bar de heavy de Palma. Música eixordadora, parets pintades amb calaveres i dalles, terra enganxós i ambient familiar. Tot grup de heavy-metal que calgués va tocar al seu escenari. "Qui no va tocar és perquè no va voler", diu José Miguel Flores, el Barbas, que amb Marisa Márquez eren els propietaris del local.

Flores explica que van tenir molt bones èpoques, però que, després que l’Ajuntament manàs tancar la majoria dels locals de la zona, les coses van anar a pitjor. "Vàrem aguantar molts anys després de l’ordre de tancament municipal, però els darrers ja tot eren problemes". "No es podien fer concerts i, a més, molta gent s’havia fet gran i no sortia com abans", diu.

Juan Cardell, un dels cambrers del Fraguel, coincideix amb aquesta visió: "Els hàbits van anar canviant, el jovent era més de fer botellada i l’entorn al voltant era més hostil". Juan descriu l’ambient del pub com "estar a la teva habitació, escoltant la música que t’agrada, però a tot volum i envoltat de col·legues". Recorda José i Marisa com a gent molt propera: "Eren els típics col·legues amb qui sortir de marxa, d’estar de bon rotllo, malgrat que fos el seu negoci".

Per a molts, aquest temple del mètal era el final d’una ruta que podia començar al Valhalla –cerveseria amb temàtica de mitologia nòrdica en què se servia hidromel en banyes– o al Lorien, la històrica cerveseria-llongueteria del carrer de les Caputxines, que encara continua oberta. "Després anàvem a Gomila i el Fraguel era el lloc on acabaves la nit... de matinada", diu Juan, que després de freqüentar el lloc durant anys va acabar treballant-hi en substitució de David el Sapo, guitarrista d’Eveth.

Per la barra del Fraguel, tant davant com darrere, varen passar veritables institucions del mètalmallorquí i autèntics creients del heavy, com Manu Carvajal, del programa El Fantasma de l’Òpera, i Miko Heikkila, de Fool’s Kin, entre molts d’altres. Jaume Vilanova, de War Pigs; Pedro Sánchez (Golgotha, Battlehorn, Ancient Realm), Edu Segòvia (In War), Xenxo (Mythshine), Alex Irongirl de La Poza (del Meh) i Will Adrift (Helevorn, Hyde XXI, Cinema Nightmare) són alguns dels noms que recordaven el Fraguel en una publicació a La Poza amb motiu del seu tancament el gener del 2018. Alex escrivia: "Al Fraguel la música era collonuda; l’atenció, de puta mare; la birra, freda, i el rom amb cola del meu soci i amic José contenien com a màxim un 3% de Coca-Cola, així que tot en ordre!".

El Barbas recorda que dins el heavy, hi posaven un poc de tot i també el que els demanaven (si és que ho tenien). Del més de primer nivell que hi sonava era Europe, Bon Jovi i d'aquí, passant per tota la gamma del heavy, s'arribava al mètal més extrem com podia ser Cannibal Corpse. El Fear of the Dark, d'Iron Maiden, era un clàssic i mai faltaven un parell de hits de Metallica i Nightmare, de Avenged Sevenfold. Així com altres bars de la zona es van anar adaptant al mercat, el Fraguel sempre va ser fidel al true mètal. Molts dels seus acòlits encara recorden els finals de festa quan pels altaveus començava a sonar el Painkiller, dels Judas Priest, amb Rob Halford cantant "Faster than a bullet / terrifying scream", i tot el local, movent el coll a l'uníson, corejava el conegudíssim vers: "He is the painkiller". Per a molts, el Fraguel és el que realment era, un lloc on durant unes hores oblidar els problemes del món de fora, on ser a casa, en un entorn familiar i segur on al dolor se'l matava a cop de riff.

El bar respon

Quina música hi solia sonar?

— Heavy-metalen el sentit ample del terme.

Quina beguda era la més sol·licitada pels clients?

— Birra, calimotxo i litres de whisky.

Quina diríeu que era la marca del bar?

— La gent hi anava per la música i pel bon ambient.

Alguna anècdota que us faci riure quan la recordau?

— Els concerts, el cap de cantó d'en Sergio.