Henri Quillé, el precursor de l'arquitectura sostenible que va experimentar a Formentera

PalmaEn la penúltima conferència de la Setmana d'Arquitectura i Disseny de Pollença, l'arquitecte, docent i investigador a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona UPC-ETSAB Guillem Aloy va presentar una figura desconeguda però clau en el desenvolupament de l'arquitectura contemporània: Henri Quillé (1928-2018), pioner en la sostenibilitat arquitectònica quan aquest concepte era només incipient i molt poca gent en parlava. Aloy, que aquests darrers dos anys ha estat preparant una antologia sobre l'obra de Quillé respecte de l'habitatge unifamiliar, autosuficient i atemporal a l'illa de Formentera, va parlar durant la seva xerrada de l'evolució de l'obra del francès entre els anys 70 i 85.

Va deixar clar, des del principi, que el seu pensament va definir la seva obra. Era un "home d'esquerres", va explicar Aloy, "que va rebutjar totalment la societat industrial". Va proposar-se treballar únicament amb materials que pogués trobar a Formentera, i la casa havia de tenir espais per emmagatzemar l'energia del vent i el sol. Va dedicar-se al disseny, la construcció i la recerca per aconseguir la casa perfecta, autosuficient, moderna i atemporal. "Cercava una arquitectura primigènia", digué l'investigador, "i el resultat són construccions austeres; d'una clara senzillesa formal, però d'un luxe innegable". L'ús dels coneixements tradicionals i els recursos locals també són característiques de l'obra del francès.

A Formentera, Quillé es va relacionar amb la comunitat hippy –tot i que ell no ho era–, captivat per aquesta manera de viure d'esquena a la societat industrial. El seu desig fou, segons apuntà l'investigador, "construir el mite d'una societat ideal des de l'arquitectura". En un text breu firmat per l'arquitecte, al qual Aloy va tenir accés quan va visitar la casa del francès a París –on va tornar pocs anys abans de morir–, Recherches sur l’habitat à Formentera, explica la seva voluntat d'aconseguir construir "una casa autònoma amb energia natural, on la calefacció, la producció d'aigua freda i calenta, la refrigeració i la il·luminació seran produïdes pel sol, el vent i la pluja".

La primera casa que va fer a l'illa fou la Casa Erró, per al seu amic Gudmundur Gudmundsson, artista plàstic islandès. En aquesta construcció ja s'hi veuen alguns dels trets que caracteritzaran l'obra de l'arquitecte, tot i que anirà evolucionant i experimentant, sobretot en referència a la reserva d'energia i l'autosuficiència. La Casa Erró estava feta rere una paret que recorda les murades; no tenia portes, i les habitacions estaven repartides en un exterior; cada estança tenia almenys dues finestres per permetre-hi la ventilació. La casa era com un circuit, amb una part més tancada per mantenir-hi la calor i una altra més oberta, per tal que hi pogués córrer l'aire.

Malgrat tot, Quillé també fou un arquitecte modern, format amb Le Corbusier a la Unité d'Habitation de Marsella i cofundador de l'Atelier 12 a París. Igualment, fou a Formentera on realment l'arquitecte va poder desenvolupar la seva mirada sobre l'arquitectura, oferint contribucions úniques i pioneres en la sostenibilitat arquitectònica, quan encara molt poca gent en parlava. "La historiografia l'ha deixat de banda", va dir Aloy, "però ara se'l comença a reconèixer perquè la perspectiva en arquitectura ha canviat", afegí. Al final, la de Quillé és una obra clau per a l'arquitectura contemporània.