“La guerra marca el límit de la nostra capacitat com a humans”

Palma“He vist els exilats, dins les tenebres dels llargs camins silenciosos”. El vers de l’escriptor Miquel Forteza i Pinya (1888-1969), musicat el 2009 pel cantautor Biel Majoral a Cançons republicanes, inspira el títol de la darrera obra del dramaturg Jaume Miró (Cala Millor, 1977), estrenada ahir vespre al Teatre d’Artà amb totes les localitats exhaurides.

Dels llargs camins arriba després d’obres com En el niu de l’etern retorn (2011), El producte (2012), Panfonteta (2013). No obstant això, seria amb Diari d’una miliciana -primer apropament teatral de l’autor amb la temàtica de la Guerra Civil- amb la qual aconseguiria alguns dels principals reconeixements de la seva carrera, gràcies a guardons com el premi Teatre Principal (2012) i el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel (2013) en la Nit de Cultura de l’Obra Cultural Balear. “No és que la Guerra Civil sigui una temàtica que m’interessi més que una altra -explica Miró-, però hi ha històries reals que passaren aquí, ben a prop, com les que reflecteix aquesta nova obra. La guerra, pels dramaturgs, és una eina de treball molt interessant, perquè permet endinsar-nos dins històries reals, però, a la vegada, dins la psicologia humana, la guerra marca el límit de la nostra capacitat com a éssers humans, perquè és quan surten alguns dels nostres instints bàsics, tant de brutalitat com de supervivència. Per això, un dels deutes que tenim els escriptors i guionistes és explorar els límits humans com a exercici d’autoconeixement, i més quan aquestes històries succeeixen en una geografia tan propera com la nostra”. Tot i estar ubicada en un període i lloc concret, Dels llargs camins és, segons l’autor, “el fragment local d’una temàtica universal, perquè a totes les èpoques de la història i a totes les bandes del món hi ha hagut homes que han volgut sobreviure escapant de la guerra”.

Dels llargs camins recupera la història del darrer batle republicà d’Artà, Gabriel Garau Caselles (l’anomenat batle Boira), commemorant el cinquantè aniversari de la seva mort a l’exili. “Abans de l’esclat de la Guerra Civil -continua Miró, Artà era un municipi on, malgrat les grans extensions de terra, hi havia molt pocs propietaris. Per contra, abundaven els pagesos amb un nivell de vida molt precària, just en uns moments de molt d’atur. El batle Boira i els seus companys introduïren a partir de 1935 tota una sèrie de reformes progressistes per pal·liar aquesta situació, però quan esclatà la guerra anaren directes cap a ells”. Després de tota una odissea, Garau aconseguiria fugir de l’illa, però els seus companys s’hagueren d’enfrontar a diferents destins dissortats: afusellaments, empresonaments a camps de concentració o haver de viure el conflicte bèl·lic i els primers anys de la postguerra ocults a petits amagatalls. “Es volia fer un homenatge al batle Boira i a tots els seus companys i, des de l’Ajuntament, es pensà que la millor manera podria ser mitjançant una obra teatral”, afirma l’autor, que ha fonamentat el text de Dels llargs camins en un extens treball desenvolupat prèviament per l’investigador Jaume Morey: “Havia estat professor meu a l’Institut d’Artà, però no ens retrobàrem fins a coincidir a l’associació Memòria de Mallorca, quan vaig participar en un estudi sobre les foses comunes de l’illa. És un investigador enorme que sap documentar-se exhaustivament... i mostra d’això és que quan vàrem començar a treballar en el projecte em passà una memòria de prop de dues mil pàgines”.

Teatre documental

Amb la història del batle Boira esdevé una obra que s’insereix dins l’anomenat teatre documental, seguint els postulats de Peter Weiss a La Indagació, obra de la qual Jaume Miró, també Llicenciat en Filosofia, es considera deutor: “El teatre documental ens permet posar en boca dels actors fets reals i cent per cent verídics, deixant de banda qualsevol intent de manipulació o adoctrinament polític. És així com l’obra presenta els fets. A mi no m’agrada que m’alliçonin o que em diguin què he de pensar: quan em trob una pel·lícula, un llibre o una obra de teatre que ho intenta de qualque manera, me’n faig enfora. Si es conten fets com aquests, el millor és fer-ho amb documentació real posada a l’abast de l’espectador”.

Així, el text original de Dels llargs camins, que serà editat properament per Lleonard Muntaner, inclou abundants notes a peu de pàgina que remeten als documents consultats tant per Miró com Morey. El dramaturg reconeix que rere la fase de documentació s’hi amaga una tasca complexa i exhaustiva: “El procés d’escriptura s’allargà uns set o vuit mesos, però el més complicat va ser documentar-me per tal de donar forma a les diferents històries que apareixen a Dels llargs camins. Textos, entrevistes, memòries, diaris, fotografies... Quan treballes amb una documentació tan real i autèntica, l’objectiu principal és trobar la veu exacta per contar aquesta història. Però, a més, jo necessitava un director que ho sabés contar”. En aquest sentit, l’elegit ha estat Joan M. Albinyana, encarregat de dirigir diverses companyies de Mallorca i Barcelona; mentrestant, l’equip artístic el formen els actors Miquel Àngel Torrens, Joan Manel Vadell, Gabriel Bisquerra i Sebastià Adrover.

Cal destacar-hi també la participació del músic Marcel Cranc, encarregat de compondre i interpretar tot un seguit de peces creades expressament per a Dels llargs camins : “Marcel i jo som amics des de fa anys; ja ha col·laborat amb altres obres que he escrit o dirigit. Sempre m’ha agradat molt com fa la feina i la seva gran sensibilitat per crear atmosferes. Una vegada va haver llegit el text, s’hi va voler implicar; així que estic encantat que un músic de la seva talla participi en un projecte com el nostre”, diu Miró.

Després de la seva estrena, hi ha previstes noves funcions de Dels llargs camins al Teatre d’Artà (7 de novembre), la Fira de Teatre de Manacor (1 de novembre) i el teatre Sa Societat de Calvià (9 de novembre), al temps que s’espera data al teatre La Unió de Son Servera, Teatre de Capdepera, el Mur de la Memòria de Porreres i el teatre Principal de Palma.