El govern espanyol emprendrà un pla de fosses

S'actualitzarà el mapa actual, es crearà un banc d'ADN i s'elaborarà un cens de les víctimes

El govern espanyol s'ha compromès a tirar endavant un pla d'exhumació de les víctimes del franquisme a tot el territori espanyol amb la col·laboració dels governs autonòmics i locals. Segons el director general de Memòria Històrica, Fernando Martínez, que s'ha reunit amb alguns dels representants dels governs autonòmics, els objectius són: actualitzar el mapa (no s'ha tocat durant els governs del PP), que en aquests moments té identificades 2.470 fosses comunes, crear un banc d'ADN d'abast espanyol i elaborar un cens de víctimes.

Catalunya no ha assistit a aquesta reunió perquè, segons expliquen fonts de la conselleria de Justícia, s'estan mantenint reunions bilaterals. El últims anys el govern espanyol no ha fet res, però sí que ho han fet les comunitats autònomes que no estan governades pel PP. El 2016 es va aprovar la llei balear de fosses i el 18 de juliol del 2017 –una data prou significativa– el govern aragonès va aprovar el projecte de la llei de memòria democràtica. El 19 d’octubre del 2017 la Generalitat Valenciana tirava endavant la llei de memòria democràtica i per la convivència. Navarra té llei de memòria històrica des del 2014, Andalusia va aprovar la seva llei de memòria el març del 2017 i Extremadura aquest estiu. Catalunya va aprovar la llei del memorial democràtic el 2007 i des del 2009 té una llei de fosses. El novembre del 2016 la Generalitat també va impulsar el Programa d'Identificació Genètica, i existeix un cens de desapareguts amb més de 5.000 casos.

Sense pressupost

Martínez ha explicat que es vol millorar la situació de la llei de memòria que el govern de Zapatero va aprovar el 2007 i incloure "les recomanacions que permanentment han fet organismes internacionals". El responsable de memòria del govern espanyol també ha assegurat que volen escoltar les reivindicacions i demandes de les associacions de víctimes. Tot i així, no ha volgut donar cap calendari. "Seria molt agosarat, perquè actualment la memòria històrica no té pressupost", ha dit Martínez.

El responsable de memòria històrica del govern espanyol ha explicat que es faria una programació anual d'exhumacions consensuada amb les comunitats autònomes a través de convenis. Martínez també ha anunciat que es vol encarregar a les autonomies no només el cens de la simbologia franquista sinó també els edificis construïts pels batallons disciplinaris i presoners de guerra.

La llei de memòria històrica del 2007 que va aprovar el govern de Zapatero no preveia l'exhumació de fosses. Fins ara la recerca l'assumien (a excepció d'algunes comunitats autònomes com Catalunya) els familiars, voluntaris i entitats com l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica. El juliol passat la ministra de Justícia, Dolores Delgado, ja va anunciar que el govern de Pedro Sánchez assumiria la recerca de desapareguts.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF