La Glissando Big Band rememora l’època daurada Del jazz i del swing
La formació de Santanyí, que va sonar ahir a la fira de Manacor i demà ho farà a la plaça de Sóller, reuneix 18 professionals del món de la música
PalmaImaginau-vos endinsats en la meravellosa època americana dels anys trenta i quaranta del segle passat, quan les esplendoroses formacions de big bands sonaven música jazz pels locals de Nova York dirigides pels grans Count Basie i Duke Ellignton en la seva màxima efervescència musical i social. És amb una d’aquestes inspiracions que va néixer la Glissando Big Band, una formació creada a Santanyí seguint els paràmetres de les antigues bandes americanes, i sentir-la trasllada l’oïdor i espectador directament a aquella època: taules baixes, llum tènue, saxos, vents i les grans veus.
La Glissando és una formació musical, no institucional, integrada per 18 músics professionals que comparteixen la passió per la música jazz i swing; una agrupació creada per plaer i vocació. I és que avui dia un grup de música de més de quatre membres que s’hi pugui dedicar professionalment és, segurament, insostenible. És així com els diferents membres de la Glissando en formen part pel gust per la música; són entusiastes i comparteixen un projecte de gestió complicada però musicalment fascinant.
Ho demostraren ahir en el concert especial que feren sota la batuta de Vicens Martín al Teatre de Manacor. Martín és guitarrista, arranjador i compositor; també és professor del Conservatori Superior de les Illes Balears en la modalitat de jazz i director de la Dream Big Band. La Glissando, en el marc de la Fira del Teatre de Manacor, va interpretar composicions i arranjaments propis de Martín, un repertori jazzístic, amb tocs mediterranis, des del jazz més tradicional fins a la música de Miles Davis i Wayne Shorter. Es tracta d’una col·laboració especial que acostuma a fer la formació, que cada any rep en dues o tres ocasions directors convidats per crear-se nous reptes musicals. En aquest cas, tot i que el repertori era complicat, la Glissando no decebé. Demà, encara tindreu l’oportunitat d’escoltar-los en el concert que faran a la plaça de Sóller a les 12 h amb el seu repertori de swing més habitual.
Sud de Mallorca
Malgrat que una formació de big band ens pot fer pensar en una gran ciutat -segurament per influència de Nova York-, els artífexs de la Glissando han estat els bessons Amengual -Joan i Miquel-, de s’Horta i lligats a l’Escola de Música de Santanyí, trombonistes tots dos. De fet, fou la secció dels quatre trombons la que l’any 2010 decidí crear la Glissando Big Band: Joan i Miquel Amengual, Guillem Nadal i Pedro Vallbona. Empesos per la passió per aquest tipus de música, els quatre joves -establerts a Santanyí- s’endinsaren en aquesta aventura musical. Llavors, cercaren cinc saxos, quatre trompetes, bateria, contrabaix, guitarra, piano i veu. “Sempre hem intentat envoltar-nos dels millors músics de l’illa perquè s’impliquin en el projecte i hem tingut molt bona resposta”, diu Miquel Amengual.
Generalment una big band està formada per tres seccions: la de metall (trombons i trompetes), la de fusta (saxos alt, tenor i baríton) i la base rítmica (contrabaix, bateria, guitarra i piano). Així és la Glissando Big Band: cinc saxòfons de primer nivell (saxos alts: Kiko Guerrero i Jordi Monserrat; saxos tenors: Thomas Fontin i Cesc Montané; saxo baríton: Miquel Àngel Rigo); tres trombons (Miquel Amengual, Guillem Nadal i Joan Amengual); un trombó baix (Pedro Vallbona); quatre trompetes (Julián Abad, Pep Garau, Samuel Martínez i Jaume Blázquez); piano (Jaume Riera); guitarra (Guillem Fullana); contrabaix (Joan Garcias); bateria (Salvador Font) i veu (Cecília Giménez).
Sovint, especialment en l’època daurada de la música swing, les big bands solien tenir un o una cantant. De la mateixa manera, moltes veus d’èxit es feien acompanyar per big bands en els seus discos i presentacions. Recordam les grans Ella Fitzgerald i Billie Holiday. A la veu de la Glissando hi trobam Cecília Giménez, cantant argentina que fa anys que viu a Mallorca. Té un registre molt ampli -també és la Fada Despistada- i afirma: “M’encanta prendre part d’un projecte com aquest i poder fer aquestes cançons amb tanta d’història amb una formació tan bona i nombrosa”.
El trompetista Pep Garau és un altre dels components de la Glissando. Viu a cavall entre Mallorca i Barcelona, on estudia i desenvolupa la seva carrera com un dels trompetistes de jazz amb més projecció.
El contrabaixista Joan Garcies n’és un altre exemple: sona el bombardí i el contrabaix, i és membre de moltes formacions mallorquines. Estudia al Conservatori Superior de les Illes Balears i és un dels més joves de la banda. Garcies, a vint-i-pocs anys, ja despunta.
El més veterà de la Glissando és Salvador Font, el que controla els tempos, el bateria. Font ve d’una llarga tradició familiar en el món de la música: el seu pare fou saxofonista i violinista destacat, conegut com Salvador Font Mantequilla. Henry Mancini el va escollir per fer els famosos compassos inicials de La pantera rosa en un concert que va oferir a Palma el 1975. També a Mallorca va formar part d’un grup de swing amb el guitarrista Manolo Bolao i Bonet de Sant Pere. Salvador Font fill és, igualment, tot un referent de l’escena jazz. Ha fet molta feina a Barcelona i fa anys que viu a Mallorca; ha actuat amb moltes formacions i és tot un exemple per als membres de la Glissando.
I és que, si bé és cert que tot allò d’un temps està de moda i que la recuperació del ball interpretat amb la música swing, com el lindy hop, ha tornat a posar en alça les formacions de swing, si allò que torna a fer-se popular és de la qualitat d’una big band, benvingut sigui. I en l’àmbit musical de les Illes és complicat trobar una formació tan nombrosa que reuneixi músics de primera categoria com els membres de la Glissando Big Band.
