Obituari
Cultura 16/01/2023

Mor als 95 anys Gina Lollobrigida, gran estrella del cinema italià del segle XX

La protagonista de 'Salomó i la reina de Saba' va ser una de les actrius més admirades i populars de la seva època

3 min
L'actriu italiana Gina Lollobrigida

BarcelonaL'actriu Gina Lollobrigida ha mort aquest dilluns als 95 anys, segons ha informat l’agència italiana de notícies Ansa. Lollobrigida va ser una de les grans estrelles del cinema italià del segle XX, sobretot durant els anys 50 i 60, quan també va atreure l’interès de Hollywood, que va explotar la seva bellesa i glamur en pel·lícules com Salomó i la reina de Saba (1959) o Trapezi (1956). En el seu moment de més esplendor va ser una de les dones més admirades i desitjades del món; de fet, el 1956 va protagonitzar La dona més guapa del món, sobre la vedette i actriu Lina Cavalieri. Voluptuosa i espurnejant, entregada als plaers de la vida, Lollobrigida va ser l'encarnació ideal de l'energia de la Itàlia de postguerra, i va fixar una imatge de la bellesa femenina mediterrània en l'imaginari popular del món sencer.

Nascuda a Subiaco el 1927, Luigina Lollobrigida va començar a estudiar pintura i escultura quan la seva família es va traslladar a Roma després de la Segona Guerra Mundial, però la seva porta d'entrada a la interpretació van ser les desfilades de moda i els concursos de bellesa. Quan el 1947 va quedar tercera al concurs de Miss Itàlia guanyat per Lucía Bosé, Lollobrigida assegurava al formulari d'inscripció que volia fer "alguna cosa seriosa" en el món de la interpretació. Poc després, el magnat nord-americà Howard Hughes es va fixar en ella i la va portar a Hollywood per oferir-li un contracte en exclusiva que l'actriu va rebutjar. Lollobrigida no necessitava Hughes ni Hollywood per triomfar, com van deixar clars els seus primers èxits de taquilla amb l'aventurera Fanfan la tulipa (1951), de Christian-Jaque, o la comèdia romàntica i neorealista Pa, amor i fantasia (1952), amb Vittorio de Sica, que també repetiria el 1954 en la seqüela Pa, amor i gelosia.

Però el mite de Lollobrigida –o La Lollo, com se l'anomenava popularment– no seria el mateix sense els seus treballs per a la indústria de Hollywood, on va debutar amb força el 1953 a La burla del dimoni (Beat the devil), la insòlita paròdia del cinema negre que van rodar a Itàlia ni més ni menys que John Huston i Humphrey Bogart. Després arribaria el drama ambientat en el món del circ Trapezi, on formaria un ardent triangle amorós amb Burt Lancaster i Tony Curtis, i el pèplum bíblic de King Vidor Salomó i la reina de Saba, en què Yul Brinner era arrossegat al pecat per una Lollobrigida temptadora i seductora, protagonista d'una memorable escena de dansa carregada d'energia sexual.

Durant els anys 50 i 60 l'actriu va compartir pantalla amb els grans actors del moment: Anthony Quinn a l'adaptació de Victor Hugo Nostra Senyora de París (1956), Sean Connery al thriller La dona de palla (1964), Alec Guinnes a Hotel Paradiso (1966), Frank Sinatra a Quan bull la sang (1960), Yves Montand i Marcello Mastroianni a La llei (1960) i Rock Hudson a Quan arriba setembre (1961). Un dels seus últims grans èxits va ser la comèdia Buona sera, Sra. Campbell (1968), per la qual va guanyar el seu tercer David di Donatello i va estar nominada als Globus d'Or.

Retirada i polèmiques

A principis dels 70, després de protagonitzar l'spaghetti western El hombre de Río Malo i de treballar a les ordres de Francesc Rovira Beleta al drama No encontré rosas para mi madre, Lollobrigida va decidir allunyar-se del cinema per desenvolupar una nova carrera com a fotògrafa de premsa i va retratar estrelles com Paul Newman, Audrey Hepburn i Salvador Dalí. Fins i tot va aconseguir una entrevista en exclusiva amb Fidel Castro. Més tard va decantar-se per l'escultura, fins que el 1984 va reaparèixer a la televisió nord-americana en diversos capítols de la sèrie Falcon Crest, on interpretava Francesca Gioberti. També va ser l'estrella convidada en dos episodis de Vacaciones en el mar i va protagonitzar produccions televisives italianes com La romana (1988), adaptació de la novel·la d'Alberto Moravia que Lollobrigida ja havia interpretat el 1954 al cinema.

Els últims anys, Lollobrigida va estar envoltada de diverses polèmiques. El 2006, amb 79 anys, va anunciar que tenia intenció de casar-se amb l'empresari espanyol Francisco Javier Rigau i Ràfols. Uns anys després, ella mateixa va dir que havia estat víctima d'estafa, que Rigau havia escenificat el casament i que havia falsificat la firma d'ella per convertir-se en l'hereu de l'actriu. El cas va passar pels tribunals, que van arxivar-lo. L'última aparició mediàtica de Lollobrigida va tenir lloc l'agost passat, quan va anunciar que es volia convertir en senadora amb 95 anys. La intèrpret es va presentar a les eleccions italianes amb el partit Itàlia Sobirana i Popular, però no va aconseguir prou vots.

stats