El Fornet de la Soca, ummmm... aquells sabors
Al capdavant de l’obrador, Tomeu Arbona s’explica de manera insuperable a una petita pissarra: “Arqueologia gastronòmica local”
Una petita pissarra ho explica de manera insuperable: “Arqueologia gastronòmica local”. Això, per si qualcú que hagi fet només una ullada al mostrador del Fornet de la Soca, encara no li ha quedat clar què hi fan. Basta la vista per reconèixer la tradició, la rebosteria d’un temps que se n’anà i no ha tornat a la immensa majoria de cases. Per fortuna, n’hi ha (comptades, això sí) que mantenen els vells receptaris. I és d’aquestes plaguetes que tenen dècades o segles de les que beu Tomeu Arbona, psicoterapeuta ficat a arqueòleg gastronòmic en etern estat de pràctiques.
Tomeu Arbona és qui està al capdavant de l’obrador del Fornet de la Soca. De nin ja se li despertà l’interès per la cuina històrica mallorquina, per experimentar, per provar una vegada i una altra fins que aquella recepta trobada (sense foto de referència) es convertia en una delícia per al paladar. Però no fou fins al 2010 quan decidí deixar la seva feina per obrir, a Palma, el primer Fornet de la Soca, al carrer de Sant Jaume. Un obrador petitíssim que, amb poc temps, s’ha demostrat que no donava a bastament. Enguany, només sis anys després, la família (perquè aquest és un negoci del tot familiar) ha obert un segon fornet, al carrer de la Llotgeta. Sovint s’hi veuen coes de gent que espera per endur-se’n un rubiol, una coca imperial, una ensaïmada de dos cordells, unes rosquilles, un gató superior o qualsevol dels dolços del receptari del Cardenal Despuig, de les monges de la Concepció o del convent de Santa Margalida, per no esmentar-ne més. “Arqueologia gastronòmica local”, diu en Tomeu del que fan al Fornet. I sí, ummm, hi podeu trobar els sabors que estimaren els nostres padrins, repadrins i més enllà.
Carrer de Sant Jaume, 23 / carrer de la LLotgeta, 8 (Palma)